Taula de continguts
27 les relacions: Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí, Abu-Saïd Gardezí, Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq, Alides, Asfar ben Shiroya, Àhmad ibn Ismaïl, Bukharà, Daylamites, Gorgan, Gran Khorasan, Hàssan al-Utruix, Khorasan (província del Califat), Maniqueisme, Maqan ibn Kaki, Mardawidj ibn Ziyar, Nuh I ibn Nasr, Rayy, Safàrides, Samarcanda, Samànides, Sistan, Tabaristan, Transoxiana, Txaghaniyan, Wuixmaguir ibn Ziyar, Ziyàrides, 943.
- Samànides
Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí
Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí fou visir samànida, potser ja sota Ismaïl ibn Àhmad (892-907) però només es té constància de la seva activitat sota Nasr (II) ibn Àhmad (914-943), pel que fou nomenat visir vers el 922, succeint a Abu-l-Fadl ibn Yaqub an-Naysaburí i va ocupar el càrrec fins al 937/938 en què el va substituir el fill de l'antic visir Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, de nom Abu Ali Muhammad ibn Muhammad al-Djayhani.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí
Abu-Saïd Gardezí
Abu-Saïd Abd-al-Hayy ibn ad-Dahhak ibn Mahmud Gardizí, conegut com a Abu-Saïd Gardezí (mort vers 1061), fou un geògraf i historiador musulmà nadiu de Gardiz (Afganistan).
Veure Nasr II ibn Àhmad і Abu-Saïd Gardezí
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq ibn Àhmad ibn Àssad as-Samaní fou un príncep samànida, cosí d'Àhmad ibn Ismaïl (907-914) i oncle del successor d'aquest, Nasr ibn Àhmad (914-943).
Veure Nasr II ibn Àhmad і Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Alides
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Asfar ben Shiroya
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Àhmad ibn Ismaïl
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Bukharà
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Daylamites
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Veure Nasr II ibn Àhmad і Gorgan
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Gran Khorasan
Hàssan al-Utruix
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Alí ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Úmar al-Àixraf ibn Alí Zayn-al-Abidín, més conegut com a Hàssan al-Utruix (literalment “Hàssan el sord”) o, en tant que imam, pel seu làqab An-Nàssir al-Kabir (Medina, 844 - Amol, 917) fou imam alida de Tabaristan, considerat el més gran dels imams alides d'aquesta regió.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Hàssan al-Utruix
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Khorasan (província del Califat)
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Maniqueisme
Maqan ibn Kaki
Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Maqan ibn Kaki
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Mardawidj ibn Ziyar
Nuh I ibn Nasr
Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).
Veure Nasr II ibn Àhmad і Nuh I ibn Nasr
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Rayy
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Safàrides
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Nasr II ibn Àhmad і Samarcanda
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Nasr II ibn Àhmad і Samànides
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Sistan
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Tabaristan
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Transoxiana
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Veure Nasr II ibn Àhmad і Txaghaniyan
Wuixmaguir ibn Ziyar
Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Wuixmaguir ibn Ziyar
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Veure Nasr II ibn Àhmad і Ziyàrides
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Nasr II ibn Àhmad і 943
Vegeu també
Samànides
- Àhmad ibn Àssad
- Àhmad ibn Ismaïl
- Àssad ibn Sàman-khudà
- Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh
- Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh
- Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq
- Ismaïl ibn Àhmad
- Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir
- Mansur (I) ibn Nuh
- Mansur II ibn Nuh
- Nasr I ibn Ahmad
- Nasr II ibn Àhmad
- Nuh I ibn Nasr
- Nuh II ibn Mansur
- Nuh ibn Àssad
- Yahya ibn Àssad
També conegut com Nasr (II) ibn Àhmad, Nasr II ben Ahmad.