Taula de continguts
13 les relacions: Any llum, Astronomia xinesa, Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg, Constel·lació, Constel·lació del Serpent, Constel·lacions xineses, Estel, Estrella blanca de la seqüència principal, Magnitud aparent, Pinyin, SIMBAD, Terra, Tipus espectral.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Mu Serpentis і Any llum
Astronomia xinesa
Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.
Veure Mu Serpentis і Astronomia xinesa
Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg
El Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg en francès Centre de Données astronomiques de Strasbourg (abreujat: CDS) és un centre de dades que recull i distribueix informació astronòmica.
Veure Mu Serpentis і Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Mu Serpentis і Constel·lació
Constel·lació del Serpent
El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques.
Veure Mu Serpentis і Constel·lació del Serpent
Constel·lacions xineses
Les constel·lacions xineses són les constel·lacions establertes per l'astronomia xinesa per tal d'organitzar els estels de l'esfera celeste.
Veure Mu Serpentis і Constel·lacions xineses
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Mu Serpentis і Estel
Estrella blanca de la seqüència principal
La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V.
Veure Mu Serpentis і Estrella blanca de la seqüència principal
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Mu Serpentis і Magnitud aparent
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Veure Mu Serpentis і Pinyin
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure Mu Serpentis і SIMBAD
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Mu Serpentis і Terra
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.