Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Armagh, Atemptats de Dublín i Monaghan, Belfast, Cambra dels Comuns del Regne Unit, Clones (Irlanda), Comtat d'Armagh, Conflicte nord-irlandès, Cotxe bomba, Drumlin, Dublín, Elisabet I d'Anglaterra, Gaèlic irlandès, Guerra angloirlandesa, Irlanda, Limerick, Lleialisme de l'Ulster, Mary McAleese, Partició d'Irlanda, Partit Parlamentari Irlandès, Portadown, Reconquesta Tudor d'Irlanda, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Riu Blackwater, Riu Erne, Ulster.
Armagh
Armagh és una ciutat d'Irlanda del Nord, capital de l'antic Comtat d'Armagh i del Districte d'Armagh.
Nou!!: Monaghan і Armagh · Veure més »
Atemptats de Dublín i Monaghan
Els atemptats de Dublín i Monaghan del 17 de maig de 1974 van ser una sèrie de bombes coordinades a Dublín i Monaghan, a la República d'Irlanda.
Nou!!: Monaghan і Atemptats de Dublín i Monaghan · Veure més »
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Nou!!: Monaghan і Belfast · Veure més »
Cambra dels Comuns del Regne Unit
236x236px La Cambra dels Comuns, oficialment Els Honorables Comuns del Regle Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord reunits al Parlament (en anglès, The Honourable the Commons of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled) és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit.
Nou!!: Monaghan і Cambra dels Comuns del Regne Unit · Veure més »
Clones (Irlanda)
Clones (en gaèlic irlandès Cluain Eois) és una vila d'Irlanda, al comtat de Monaghan, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Monaghan і Clones (Irlanda) · Veure més »
Comtat d'Armagh
Les Baronies del comtat d'Armagh (1900) El comtat d'Armagh (gaèlic Ard Mhacha, dard "alt" i Mhacha, nom d'una divinitat cèltica) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Monaghan і Comtat d'Armagh · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Monaghan і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Cotxe bomba
Explosió d'un cotxe bomba a Iraq el 14 d'abril del 2005 (imatge publicada per l'exèrcit estatunidenc) Un cotxe bomba és la combinació d'un vehicle i explosius que són detonats.
Nou!!: Monaghan і Cotxe bomba · Veure més »
Drumlin
Drumlin a Cato, Nova York. Drumlin a Clew Bay, Irlanda. Les diferents formacions glacials. Perfil i planta d'un drumlin. Un drumlin (derivat de la paraula gaèlica druimnín (diminutiu de druimne), turó allargat i prim, registrada des del 1833) és una forma de relleu d'origen glacial, consistent en un pujol de vessants llisos, de forma aerodinàmica, format sovint sota una glacera en moviment.
Nou!!: Monaghan і Drumlin · Veure més »
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Nou!!: Monaghan і Dublín · Veure més »
Elisabet I d'Anglaterra
Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.
Nou!!: Monaghan і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Monaghan і Gaèlic irlandès · Veure més »
Guerra angloirlandesa
Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.
Nou!!: Monaghan і Guerra angloirlandesa · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Monaghan і Irlanda · Veure més »
Limerick
Limerick (Luimneach en gaèlic irlandès, que ve de Lom na nEach - lloc obert als cavalls) és la tercera ciutat de la República d'Irlanda i la quarta ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín, Belfast i Cork, en aquest ordre.
Nou!!: Monaghan і Limerick · Veure més »
Lleialisme de l'Ulster
Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.
Nou!!: Monaghan і Lleialisme de l'Ulster · Veure més »
Mary McAleese
Mary Patricia McAleese (en irlandès: Maire Pádraigín MhiC Ghiolla Íosa) (Belfast, Irlanda del Nord, 27 de juny de 1951) és una advocada, periodista i política irlandesa que ha estat presidenta d'Irlanda.
Nou!!: Monaghan і Mary McAleese · Veure més »
Partició d'Irlanda
Un mapa que mostra la frontera terrestre entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord. 8 de desembre de 1922 després de la Guerra Anglo-Irlandesa (Tractat Angloirlandès) La Partició d'Irlanda (en gaèlic, críochdheighilt na hÉireann) tingué lloc el 3 de maig de 1921, després de la promulgació el desembre de 1920 Acta del Govern d'Irlanda de 1920.
Nou!!: Monaghan і Partició d'Irlanda · Veure més »
Partit Parlamentari Irlandès
Partit Parlamentari Irlandès (anglès Irish Parlamentary Party, irlandès Páirtí Parlaiminteach na hÉireann) també anomenat Partit Irlandès o Partit del Home Rule fou creat el 1882 per Charles Stewart Parnell, líder del Partit Nacionalista, com a partit parlamentari dels nacionalistes irlandesos elegits a Westminster fins al 1918.
Nou!!: Monaghan і Partit Parlamentari Irlandès · Veure més »
Portadown
Portadown (en gaèlic irlandès Port an Dúnáin, que vol dir "port de la petita fortalesa", en escocès d'Ulster Portadoun o Portadoon) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat d'Armagh, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Monaghan і Portadown · Veure més »
Reconquesta Tudor d'Irlanda
pàgines.
Nou!!: Monaghan і Reconquesta Tudor d'Irlanda · Veure més »
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Nou!!: Monaghan і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »
Riu Blackwater
El riu Blackwater del sud-est de Virgínia flueix des de la seua capçalera a prop de la ciutat de Petersburg (Virgínia) fent 105 milles (170 km) a través de la regió Planúria Costera Interior de Virgínia (part de la Planúria Costera Atlàntica).
Nou!!: Monaghan і Riu Blackwater · Veure més »
Riu Erne
El Erne, és un riu al nord-oest d'Irlanda, neix al llac Gowna, al Comtat de Cavan (República d'Irlanda) i transcorre per Irlanda del Nord a través del del Comtat de Fermanagh fins a desembocar en Ballyshannon, al Comtat de Donegal (Oceà Atlàntic).
Nou!!: Monaghan і Riu Erne · Veure més »
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Nou!!: Monaghan і Ulster · Veure més »
