Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Metacentre

Índex Metacentre

220x220px El metacentre és el punt d'intersecció de les línies de forces ascendents a l'escorar el vaixell un petit angle amb la línia d'equilibri normal.

Taula de continguts

  1. 32 les relacions: Arquimedes, Arquitectura naval, Boia (aforador), Carena (nàutica), Centre de carena, Centre de gravetat, Centre de massa, Desplaçament (fluid), Dimoniet de Descartes, Equilibri, Equilibri mecànic, Flotabilitat, Flotació, Francesco Maurolico, Freqüència, Guidobaldo del Monte, Isaac Newton, Jean-Charles della Faille, John Wallis, Leonhard Euler, Lloc geomètric, Luca Valerio, Mètodes infinitesimals, Moment d'inèrcia, Papos d'Alexandria, Paul Guldin, Pierre Bouguer, Principi d'Arquimedes, Sensor de nivell, Simon Stevin, Sotsobre, Universitat de St Andrews.

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Veure Metacentre і Arquimedes

Arquitectura naval

Plànol d'un vaixell mostrant la forma del buc L'arquitectura naval és l'art de projectar i construir vaixells.

Veure Metacentre і Arquitectura naval

Boia (aforador)

Boia magneto-resistiva Una boia de nivell de líquid, o aforador de nivell, és un objecte esfèric, cilíndric, oblong o amb forma similar, fabricat amb materials rígids o flexibles, que sura a l'aigua i altres líquids.

Veure Metacentre і Boia (aforador)

Carena (nàutica)

570 px La carena en nàutica és el volum limitat pel buc i per la superfície de flotació en un vaixell.

Veure Metacentre і Carena (nàutica)

Centre de carena

Centre de carena i vector empenta. Centre de carena és el centre de gravetat del volum d'aigua desplaçat per un flotador, per a unes condicions donades.

Veure Metacentre і Centre de carena

Centre de gravetat

El centre de gravetat (CdG) és el punt d'aplicació de les diverses forces de gravetat que actuen sobre la distribució de masses d'un cos.

Veure Metacentre і Centre de gravetat

Centre de massa

En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.

Veure Metacentre і Centre de massa

Desplaçament (fluid)

En submergir un cos dins del líquid, el nivell indicat per la proveta puja a causa del desplaçament. En mecànica de fluids, es parla de desplaçament (o volum desallotjat) quan un objecte se submergeix en un fluid, desplaçant-ho en ocupar el seu lloc.

Veure Metacentre і Desplaçament (fluid)

Dimoniet de Descartes

Principi del dimoni de Descartes: en aplicar pressió en el recipient gran, l'aire es comprimeix, l'aigua puja en el recipient central i en pesar més, aquest cau. El Dimoniet de Descartes o ludió és un muntatge de física (o una joguina) que il·lustra l'alta compressibilitat de l'aire (en comparació amb l'aigua, molt lleugerament compressible): un objecte buit ple d'aire i es submergeix en un recipient tancat per una membrana.

Veure Metacentre і Dimoniet de Descartes

Equilibri

* Biologia.

Veure Metacentre і Equilibri

Equilibri mecànic

Es diu que una partícula puntual o cos està en equilibri mecànic quan, en un sistema de referència inercial es desplaça a una velocitat constant, que pot ser zero, (és a dir, que es desplaci en línia recta, ja que les corbes impliquen acceleracions, i amb celeritat constant; o bé que romangui quiet) i no actuen localment forces que la inestabilitzin.

Veure Metacentre і Equilibri mecànic

Flotabilitat

Forces que actuen en la flotabilitat La flotabilitat és la capacitat d'un cos per sostenir-se dins d'un fluid.

Veure Metacentre і Flotabilitat

Flotació

Cel·les de flotació d'escuma en una planta de processament de mineral de coure-níquel La flotació és un procés de separació basat en les diferències d'hidrofobicitat de les superfícies de les partícules a separar.

Veure Metacentre і Flotació

Francesco Maurolico

Francesco Maurolico va ser un matemàtic italià, del.

Veure Metacentre і Francesco Maurolico

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Veure Metacentre і Freqüència

Guidobaldo del Monte

Guido Baldi, marquès del Monte (més conegut per Guidobaldo del Monte va ser un filòsof, matemàtic i astrònom italià, del Renaixement.

Veure Metacentre і Guidobaldo del Monte

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Veure Metacentre і Isaac Newton

Jean-Charles della Faille

Jean Charles della Faille (o Jan Karel) va ser un matemàtic originari d'Anvers als Països Baixos espanyols del, conegut, sobretot, per haver descobert la forma de calcular el centre de gravetat d'un sector circular.

Veure Metacentre і Jean-Charles della Faille

John Wallis

John Wallis (Ashford, 23 de novembre de 1616 - Oxford, 28 d'octubre de 1703), va ser el matemàtic anglès més influent del abans de Newton.

Veure Metacentre і John Wallis

Leonhard Euler

fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.

Veure Metacentre і Leonhard Euler

Lloc geomètric

En matemàtiques, el lloc geomètric és el conjunt de punts que comparteixen una propietat comuna.

Veure Metacentre і Lloc geomètric

Luca Valerio

Luca Valerio va ser un matemàtic italià a començaments del, conegut sobretot pel seu treball sobre el centre de gravetat dels sòlids.

Veure Metacentre і Luca Valerio

Mètodes infinitesimals

Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.

Veure Metacentre і Mètodes infinitesimals

Moment d'inèrcia

En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.

Veure Metacentre і Moment d'inèrcia

Papos d'Alexandria

Papos d'Alexandria o Pap d'Alexandria (Pappus, Πάππος) fou el darrer gran geòmetra de la Grècia clàssica.

Veure Metacentre і Papos d'Alexandria

Paul Guldin

Paul Guldin, nascut Habakkuk Guldin, (Mels, Suïssa, 12 de juny de 1577 - Graz, Àustria, 3 de novembre de 1643) fou un matemàtic i astrònom.

Veure Metacentre і Paul Guldin

Pierre Bouguer

Pierre Bouguer (Le Croisic, Regne de França, 16 de febrer de 1698 - París, França, 15 d'agost de 1758), va ser un físic, matemàtic, astrònom i meteoròleg francès del considerat el pare de la fotometria.

Veure Metacentre і Pierre Bouguer

Principi d'Arquimedes

Exemple del principi d'Arquimedes El principi d'Arquimedes, enunciat pel físic grec Arquimedes de Siracusa, és un dels principis més importants de la física i un dels fonamentals en estàtica de fluids.

Veure Metacentre і Principi d'Arquimedes

Sensor de nivell

Sensor de nivell magneto-resistiuEls sensors de nivell detecten el nivell de líquids, sòlids fluïditzats, materials granulars i pólvores que presentin una superfície superior lliure.

Veure Metacentre і Sensor de nivell

Simon Stevin

Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies.

Veure Metacentre і Simon Stevin

Sotsobre

Embarcació entrenant-se pel sotsobre El sotsobre d'una embarcació ("de sota a sobre"), es produeix quan la seva posició d'equilibri deixa de ser estable a nivell transversal.

Veure Metacentre і Sotsobre

Universitat de St Andrews

La Universitat de St Andrews és al petit poble de Saint Andrews, al comtat de Fife, i és la universitat més antiga d'Escòcia i una de les més antigues del Regne Unit, la tercera després d'Oxford i Cambridge.

Veure Metacentre і Universitat de St Andrews