Taula de continguts
24 les relacions: Antipartícula, CMS, Cromodinàmica quàntica, Espín, Física de partícules, Fermilab, Gran Col·lisionador d'Hadrons, LHCb, Massa en repòs, Mesó, Model estàndard de física de partícules, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Partícula virtual, Physical Review Letters, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, Quarkonium, Sabor (física), Segon, Vida mitjana.
- Mesons
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Veure Mesó B і Antipartícula
CMS
* CMS, de l'anglès Content Management System, sistema de gestió de continguts, sistema per a gestionar continguts i donar-los diferents formats, utilitzat principalment per a pàgines web.
Veure Mesó B і CMS
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Veure Mesó B і Cromodinàmica quàntica
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Mesó B і Espín
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Mesó B і Física de partícules
Fermilab
El Laboratori Nacional Fermi és un laboratori de física d'altes energies, anomenat així en honor del físic Enrico Fermi, pioner en física de partícules; es troba localitzat 50 quilòmetres a l'oest de Chicago.
Veure Mesó B і Fermilab
Gran Col·lisionador d'Hadrons
Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).
Veure Mesó B і Gran Col·lisionador d'Hadrons
LHCb
L'experiment LHCb (LHC beauty, «bellesa a l'LHC», on "bellesa" es refereix al quark "fons" o "bellesa") és un dels experiments de física de partícules en operació a l'accelerador de partícules LHC (Large Hadron Collider) del laboratori internacional del CERN a Ginebra.
Veure Mesó B і LHCb
Massa en repòs
'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.
Veure Mesó B і Massa en repòs
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Veure Mesó B і Mesó
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Mesó B і Model estàndard de física de partícules
Organització Europea per a la Recerca Nuclear
LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
Veure Mesó B і Organització Europea per a la Recerca Nuclear
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Veure Mesó B і Partícula virtual
Physical Review Letters
Physical Review Letters (PRL), establerta el 1958, és una revista científica avaluada per experts que es publica 52 vegades a l'any per la Societat Americana de Física.
Veure Mesó B і Physical Review Letters
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Veure Mesó B і Quark b
Quark c
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.
Veure Mesó B і Quark c
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Veure Mesó B і Quark d
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Veure Mesó B і Quark s
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Veure Mesó B і Quark t
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Veure Mesó B і Quark u
Quarkonium
En física de partícules, el quarkonium és el nom donat a un mesó sense sabor, el qual està constituït per un quark i el seu antiquark.
Veure Mesó B і Quarkonium
Sabor (física)
Segons el Model estàndard de física de partícules el saborFísica nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000, o aroma és l'atribut que distingeix a cada un dels sis quarks: u (up, a dalt), d (down, a sota), s (strange, estrany), c (charm, encantat), b (bottom, fons) i t (top, cim).
Veure Mesó B і Sabor (física)
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Mesó B і Segon
Vida mitjana
El temps de vida mitjà o vida mitjana d'una partícula a una mostra de partícules és el temps que transcorre entre un instant de temps de referència i l'instant de temps al qual ocorre la desaparició completa d'aquella partícula de la mostra.
Veure Mesó B і Vida mitjana
Vegeu també
Mesons
- Mesó
- Mesó ípsilon
- Mesó B
- Mesó D
- Mesó T
- Mesó eta fons
- Mesó exòtic
- Mesó fi
- Mesó omega
- Mesó pseudovectorial
- Mesó rho
- Mesó theta
- Mesons eta i eta prima
- Pió
- Pioni
- Quarkonium
- Tetraquark
- X(3872)