Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Analgèsic, Androceu, Antisèptic, Arrel (botànica), Carminatiu, Català, Corol·la, Estatge montà, Estiu, Estoló, Europa, Febre, Fulla, Inflorescència, Jakob Friedrich Ehrhart, Oriol de Bolòs i Capdevila, Península Ibèrica, Perenne, Tija.
Analgèsic
Tilidin, un analgèsic utilitzat a Alemanya Un analgèsic és qualsevol procediment mèdic o paramèdic que calma o elimina el dolor.
Nou!!: Menta borda і Analgèsic · Veure més »
Androceu
'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.
Nou!!: Menta borda і Androceu · Veure més »
Antisèptic
Antisèptic (del grec αντί, contra, i σηπτικός, putrefacte) és aquella substància que inhibeix la proliferació de microorganismes i n'impedeix l'acció patògena sense perjudicar els organismes superiors.
Nou!!: Menta borda і Antisèptic · Veure més »
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Nou!!: Menta borda і Arrel (botànica) · Veure més »
Carminatiu
Un carminatiu és una substància medicinal d'acció antiespasmòdica, que afavoreix l'expulsió de gasos que es formen al tub digestiu, especialment a l'intestí.
Nou!!: Menta borda і Carminatiu · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Menta borda і Català · Veure més »
Corol·la
Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.
Nou!!: Menta borda і Corol·la · Veure més »
Estatge montà
Vegetació característica de l'estatge montà de la Vall d'Ordesa, Osca, Aragó. L'estatge montà és una zona altitudinal de vegetació de muntanya mitjana a les zones de clima temperat.
Nou!!: Menta borda і Estatge montà · Veure més »
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Menta borda і Estiu · Veure més »
Estoló
''Ficinia spiralis'' estenent-se per la sorra per mitjà d'estolons En biologia, un estoló, (del llatí stolō "branca"), és una connexió horitzontal entre organismes.
Nou!!: Menta borda і Estoló · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Menta borda і Europa · Veure més »
Febre
La febre és l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal.
Nou!!: Menta borda і Febre · Veure més »
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Nou!!: Menta borda і Fulla · Veure més »
Inflorescència
Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.
Nou!!: Menta borda і Inflorescència · Veure més »
Jakob Friedrich Ehrhart
Jakob Friedrich Ehrhart (Holderbank, Aargau, 1742 – 1795) va ser un botànic alemany, deixeble de Carl von Linné a la Universitat d'Uppsala, i més tard director del jardí botànic de Hannover, on produí treballs importants de botànica de 1780 a 1793.
Nou!!: Menta borda і Jakob Friedrich Ehrhart · Veure més »
Oriol de Bolòs i Capdevila
Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 1924 - Barcelona, 22 de març de 2007) fou un botànic català, especialista en florística i geobotànica dels Països Catalans i també de la regions mediterrània i macaronèsica.
Nou!!: Menta borda і Oriol de Bolòs i Capdevila · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Menta borda і Península Ibèrica · Veure més »
Perenne
Una branca d'avet blanc que presenta tres anys successius de fulles perennifòlies. En botànica, una planta perennifòlia o sempervirent és aquella que conserva les fulles al llarg de tot l'any.
Nou!!: Menta borda і Perenne · Veure més »
Tija
Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
Nou!!: Menta borda і Tija · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alfàbrega de pastor, Matapuça, Mentha rotundifolia, Mentha suaveolens.
