Taula de continguts
32 les relacions: Acaci de Cesarea, Acacià, Alep, Antioquia de l'Orontes, Arianisme, Bisbe, Capadòcia, Constanci II, Constantinoble, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Flavi Gracià, Flavià I d'Antioquia, Icona, Jordi de Laodicea, Julià l'Apòstata, Lucífer de Càller, Malatya, Primer Concili de Constantinoble, Rímini, Regne Armeni de Cilícia, Sant, Selèucia de Piera, Sivas, Valent, 12 de febrer, 330, 359, 360, 361, 362, 378.
- Arrianisme
- Patriarques d'Antioquia
- Sants armenis
Acaci de Cesarea
Acaci de Cesarea (Acacius), conegut com "el Borni", fou pupil i successor d'Eusebi com a bisbe de Cesarea el 340 i amb alguna interrupció fins al 366.
Veure Meleci d'Antioquia і Acaci de Cesarea
Acacià
Els acacians o arrians purs foren una tendència de l'arrianisme, sorgida de la seva divisió en el concili de Selèucia el 359.
Veure Meleci d'Antioquia і Acacià
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Meleci d'Antioquia і Alep
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Meleci d'Antioquia і Antioquia de l'Orontes
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Meleci d'Antioquia і Arianisme
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Meleci d'Antioquia і Bisbe
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Meleci d'Antioquia і Capadòcia
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Meleci d'Antioquia і Constanci II
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Meleci d'Antioquia і Constantinoble
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Meleci d'Antioquia і Església Catòlica Romana
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Meleci d'Antioquia і Església Ortodoxa
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Veure Meleci d'Antioquia і Flavi Gracià
Flavià I d'Antioquia
Flavià I d'Antioquia (Flavianus) fou un religiós nascut probablement a Antioquia al començament del que fou bisbe metropolità d'Antioquia.
Veure Meleci d'Antioquia і Flavià I d'Antioquia
Icona
Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.
Veure Meleci d'Antioquia і Icona
Jordi de Laodicea
Jordi de Laodicea va ser un dels caps de la secta dels semiarrians durant les lluites eclesiàstiques del.
Veure Meleci d'Antioquia і Jordi de Laodicea
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Meleci d'Antioquia і Julià l'Apòstata
Lucífer de Càller
Lucífer de Càller o Lucífer de Caralis (Lucífer Calaritanus) (Càller, Sardenya, s. III - 370) fou un bisbe sard, defensor de l'ortodòxia catòlica contra l'arrianisme.
Veure Meleci d'Antioquia і Lucífer de Càller
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Meleci d'Antioquia і Malatya
Primer Concili de Constantinoble
Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.
Veure Meleci d'Antioquia і Primer Concili de Constantinoble
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Veure Meleci d'Antioquia і Rímini
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Veure Meleci d'Antioquia і Regne Armeni de Cilícia
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Meleci d'Antioquia і Sant
Selèucia de Piera
Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.
Veure Meleci d'Antioquia і Selèucia de Piera
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Veure Meleci d'Antioquia і Sivas
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Meleci d'Antioquia і Valent
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Meleci d'Antioquia і 12 de febrer
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Meleci d'Antioquia і 330
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Veure Meleci d'Antioquia і 359
360
El 360 (CCCLX) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Meleci d'Antioquia і 360
361
El 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Meleci d'Antioquia і 361
362
El 362 fou un any de l'edat antiga iniciat en dimarts.
Veure Meleci d'Antioquia і 362
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Meleci d'Antioquia і 378
Vegeu també
Arrianisme
- Acacià
- Arianisme
- Baptisteri Arrià
- Concili d'Aquileia
- Concili de Milà
- Concili de Sàrdica
- Eri
- Eunomià
- II Concili de Toledo
- Llucià d'Antioquia
- Meleci d'Antioquia
- Palau d'Omurtag
- Primer Concili de Nicea
Patriarques d'Antioquia
- Eustaci d'Antioquia
- Evagri d'Antioquia
- Evodi d'Antioquia
- Flavià I d'Antioquia
- Flavià II d'Antioquia
- Ignasi d'Antioquia
- Joan I d'Antioquia
- Meleci d'Antioquia
- Patriarca d'Antioquia
- Pau de Samòsata
- Paulí d'Antioquia
- Pere Ful·ló
- Sant Pere
- Sever d'Antioquia
- Teòdot d'Antioquia
- Teòfil d'Antioquia
Sants armenis
- Acaci de Melitene
- Blai de Sebaste
- Gregori de Narek
- Gregori l'Il·luminador
- Grigor III Pahlavouni
- Llàtzer el Pintor
- Meleci d'Antioquia
- Mesrob d'Armènia
- Moisès de Khoren
- Nerses IV Schnorhali
- Pere de Sebaste
- Sant Sahak
- Servaci de Tongeren
- Tiridates III d'Armènia
- Vardan II Mamikonian