Taula de continguts
24 les relacions: Albert I de Gorízia, Albert IV de Tirol, Arquebisbat de Salzburg, Bernat de Caríntia, Bertold IV de Merània, Casa de Sponheim, Comtat de Gorízia, Comtat del Tirol, Dinastia Premíslida, Ducat d'Àustria, Ducat d'Estíria, Ducat de Caríntia, Felip de Caríntia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II el Bataller, Hohenstaufen, Innocenci IV, Meinard II de Gorízia-Tirol, Merano, Ottokar II, Regne de Bohèmia, Rodolf I d'Alemanya, 27 de desembre, 8 de setembre.
Albert I de Gorízia
Albert I de Görz o Gorízia de la casa dels Meinardins fou el fill més jove de Meinhard III, comte de Gorizia (Meinard I de Gorízia-Tirol), que havia heretat el comtat de Tirol el 1253.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Albert I de Gorízia
Albert IV de Tirol
Albert IV de Tirol (vers 1180 - 22 juliol 1253) va ser l'últim comte de Tirol de la casa de Tirol, vogt de Trent i des 1210 vogt de Bolzano.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Albert IV de Tirol
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Arquebisbat de Salzburg
Bernat de Caríntia
Bernat de Sponheim (1176 o 1181 - 4 de gener de 1256) va ser duc de Caríntia durant 54 anys, a partir de 1202 i fins a la seva mort.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Bernat de Caríntia
Bertold IV de Merània
Bertold IV de Merània o Andechs-Merània, II d'Ístria i de Carniola (mort el 12 d'agost de 1204) va ser comte d'Andechs (des 1173).
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Bertold IV de Merània
Casa de Sponheim
La casa de Sponheim o Spanheim (Spanheimer, Sponheimer en alemany) va ser un noble família alemanya medieval, que es va originar a la Francònia renana.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Casa de Sponheim
Comtat de Gorízia
Escut dels comtes de Görz El comtat de Gorízia (alemany: Grafschaft Görz; italià: Contea di Gorizia; eslovè: Goriška grofija; friulà: Contee di Gurize) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al voltant de la ciutat de Görz, en l'actual Friül-Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Comtat de Gorízia
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Comtat del Tirol
Dinastia Premíslida
Escut d'armes dels premíslides La dinastia Premíslida (txec: Přemyslovci, polonès: Przemyślidzi, alemany: Premysliden) va ser una nissaga que regnà a Bohèmia des del i a Polònia des de l'any 1300, fins a la seva extinció, l'any 1306.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Dinastia Premíslida
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Ducat d'Àustria
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Ducat d'Estíria
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Ducat de Caríntia
Felip de Caríntia
Felip de Caríntia (mort 21/22 juliol 1279), fou príncep-arquebisbe de Salzburg des 1247-1256 i patriarca d'Aquileia, de 1269 a 1273.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Felip de Caríntia
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II el Bataller
Frederic es mort a la batalla del Leitha, a la genealogia dels Babenberg al monestir de Klosterneuburg, 1489-92 Frederic II, conegut com el Bataller (alemany Friedrich der Streitbare, 25 d'abril de 1211 – 15 de juny de 1246) fou duc d'Àustria i duc d'Estíria de 1230 a 1246, el darrer de la casa de Babenberg.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Frederic II el Bataller
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Hohenstaufen
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Innocenci IV
Meinard II de Gorízia-Tirol
Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Meinard II de Gorízia-Tirol
Merano
Merano és un municipi italià, situat a la regió de Trentino – Tirol del Sud i a la província de Bolzano, al districte de Burggrafenamt.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Merano
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Ottokar II
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Regne de Bohèmia
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і Rodolf I d'Alemanya
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і 27 de desembre
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Meinard I de Gorízia-Tirol і 8 de setembre
També conegut com Meinard I de Tirol, Meinard III de Gorízia, Meinard III de Görz.