Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: AB de l'Orada, Astrònom, Branca asimptòtica de les gegants, Estel, Estrella binària, Eta de la Quilla, Forat negre, Forat negre estel·lar, Gegant gasós, Gegant roig, Júpiter (planeta), Límit d'Eddington, Línia espectral, Liti, Massa solar, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Nana blanca, Nana marró, Nebulosa planetària, Procés triple-alfa, Punta de la branca gegant vermella, R136, R136a1, Supernova, Vent estel·lar, Vent solar.
AB de l'Orada
AB de l'Orada (AB Dor / HD 36705 / HIP 25647) és un sistema estel·lar que s'hi troba a 48,7 anys llum a la constel·lació austral de l'Orada.
Nou!!: Massa estel·lar і AB de l'Orada · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Massa estel·lar і Astrònom · Veure més »
Branca asimptòtica de les gegants
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.
Nou!!: Massa estel·lar і Branca asimptòtica de les gegants · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Massa estel·lar і Estel · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: Massa estel·lar і Estrella binària · Veure més »
Eta de la Quilla
Eta de la Quilla (η Carinae) és un estel del tipus variable lluminós blau hipermassiu, situat en la constel·lació de la Quilla, al voltant de 7500 anys-llum (2300 parsecs) del sistema solar, és membre del cúmul estel·lar obert Trumpler 16.
Nou!!: Massa estel·lar і Eta de la Quilla · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Massa estel·lar і Forat negre · Veure més »
Forat negre estel·lar
Forat negre estel·lar Un forat negre estel·lar és un forat negre format pel col·lapse gravitatori d'una estrella massiva (20 o més masses solars, encara que la quantitat de massa que cal per formar-lo no ha estat encara determinada i depèn de molts paràmetres) al final de la seva vida.
Nou!!: Massa estel·lar і Forat negre estel·lar · Veure més »
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Nou!!: Massa estel·lar і Gegant gasós · Veure més »
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Nou!!: Massa estel·lar і Gegant roig · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Massa estel·lar і Júpiter (planeta) · Veure més »
Límit d'Eddington
η Carinae pot ser el resultat d'un traspàs del límit d'Eddington El límit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, és un valor màxim de lluminositat què pot passar a través d'una capa de gas en equilibri hidroestàtic, suposant una simetria esfèrica.
Nou!!: Massa estel·lar і Límit d'Eddington · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: Massa estel·lar і Línia espectral · Veure més »
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Nou!!: Massa estel·lar і Liti · Veure més »
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Nou!!: Massa estel·lar і Massa solar · Veure més »
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.
Nou!!: Massa estel·lar і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Massa estel·lar і Nana blanca · Veure més »
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Nou!!: Massa estel·lar і Nana marró · Veure més »
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Nou!!: Massa estel·lar і Nebulosa planetària · Veure més »
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Nou!!: Massa estel·lar і Procés triple-alfa · Veure més »
Punta de la branca gegant vermella
En astrofísica, la punta de la branca vermella gegant, designat en general a la literatura pel seu equivalent anglès Tip of the Red Giant Branch i abreujat TRGB, és un mètode d'avaluació de distàncies extragalàctiques utilitzant llum infraroja (Banda I) màxim de les gegants vermelles de població II.
Nou!!: Massa estel·lar і Punta de la branca gegant vermella · Veure més »
R136
R136, també conegut com a RMC 136, és un supercúmul estel·lar, prop del centre del complex 30 Doradus (també conegut com la nebulosa de la Taràntula), al Gran Núvol de Magalhães.
Nou!!: Massa estel·lar і R136 · Veure més »
R136a1
R136a1 és un estel hipergegant blau ultramasiu, amb una xifra estimada de 265 masses solars.
Nou!!: Massa estel·lar і R136a1 · Veure més »
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Nou!!: Massa estel·lar і Supernova · Veure més »
Vent estel·lar
Aquesta imatge mostra el vent de l'estrella LL Orionis generant un xoc d'arc (lluminós) mentre xoca amb matèria a la circumdant Nebulosa d'Orió El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.
Nou!!: Massa estel·lar і Vent estel·lar · Veure més »
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Nou!!: Massa estel·lar і Vent solar · Veure més »
