Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Marquesa d'Urgell

Índex Marquesa d'Urgell

Marquesa d'Urgell (s.XII - > 1209) fou una dama de la noblesa catalana de la Baixa edat mitjana.

Taula de continguts

  1. 38 les relacions: Arsenda de Cabrera, Baixa edat mitjana, Berenguer I de Queralt, Berenguera de Queralt, Casa de Cabrera, Casal de Barcelona, Comtat d'Urgell, Comtat de Besalú, Comtat de Foix, Dolça de Foix, Ermengol IV d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Ermengol VI d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Ermengol VIII d'Urgell, Estefania de Provença, Guerau III de Cabrera, Guerau IV de Cabrera, Guillem II de Besalú, Llúcia de la Marca, Llista de comtes d'Urgell, Mafalda de Pulla-Calàbria, María Rodriguez, Noblesa, Pere I de Foix, Ponç II de Cabrera, Ponç III de Cabrera, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger II de Foix, Roger III de Foix, Segle XII, Vescomtat d'Àger, Vescomtat de Cabrera, Ximena Díaz, Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, 1194.

Arsenda de Cabrera

Arsenda de Cabrera o d'Àger va ser una dama de la noblesa catalana de la baixa edat mitjana que esdevingué comtessa consort d'Urgell gràcies al seu matrimoni.

Veure Marquesa d'Urgell і Arsenda de Cabrera

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Veure Marquesa d'Urgell і Baixa edat mitjana

Berenguer I de Queralt

Berenguer de Queralt (fl. 1113-1135), també anomenat Berenguer Bernat de Queralt, va ser un noble català, senyor de Queralt, Gurb i Sallent (entre altres llocs), fill de Bernat Guillem de Queralt i Teresa.

Veure Marquesa d'Urgell і Berenguer I de Queralt

Berenguera de Queralt

Berenguera de Queralt (? - 1196) va ser una dama de la noblesa catalana de l'edat mitjana, pertanyent al llinatge dels Queralt.

Veure Marquesa d'Urgell і Berenguera de Queralt

Casa de Cabrera

Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.

Veure Marquesa d'Urgell і Casa de Cabrera

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Veure Marquesa d'Urgell і Casal de Barcelona

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Veure Marquesa d'Urgell і Comtat d'Urgell

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Marquesa d'Urgell і Comtat de Besalú

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Veure Marquesa d'Urgell і Comtat de Foix

Dolça de Foix

Dolça de Foix (a 1143 - d 1209) fou infanta de Foix i comtessa consort d'Urgell (1157-1184).

Veure Marquesa d'Urgell і Dolça de Foix

Ermengol IV d'Urgell

Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).

Veure Marquesa d'Urgell і Ermengol IV d'Urgell

Ermengol V d'Urgell

Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans.

Veure Marquesa d'Urgell і Ermengol V d'Urgell

Ermengol VI d'Urgell

''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).

Veure Marquesa d'Urgell і Ermengol VI d'Urgell

Ermengol VII d'Urgell

Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).

Veure Marquesa d'Urgell і Ermengol VII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Veure Marquesa d'Urgell і Ermengol VIII d'Urgell

Estefania de Provença

va ser una aristòcrata occitana, filla de Gerbert de Gavaldà i Gerberga de Provença.

Veure Marquesa d'Urgell і Estefania de Provença

Guerau III de Cabrera

Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).

Veure Marquesa d'Urgell і Guerau III de Cabrera

Guerau IV de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).

Veure Marquesa d'Urgell і Guerau IV de Cabrera

Guillem II de Besalú

Guillem II de Besalú el Tro (? - 1066) fou comte de Besalú i Ripoll (1052-1066).

Veure Marquesa d'Urgell і Guillem II de Besalú

Llúcia de la Marca

Llúcia de la Marca (? - c. 1090) fou comtessa de Pallars Sobirà (c. 1060-c. 1090) i pretesament de Besalú (1054).

Veure Marquesa d'Urgell і Llúcia de la Marca

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Veure Marquesa d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell

Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Veure Marquesa d'Urgell і Mafalda de Pulla-Calàbria

María Rodriguez

María Rodriguez (1080 - 1105) fou comtessa consort de Barcelona (1098-1105) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer III.

Veure Marquesa d'Urgell і María Rodriguez

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Veure Marquesa d'Urgell і Noblesa

Pere I de Foix

Pere I de Foix (? - 1071) fou comte de Foix (1064-1071).

Veure Marquesa d'Urgell і Pere I de Foix

Ponç II de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç II de Cabrera (1098 -1145), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.

Veure Marquesa d'Urgell і Ponç II de Cabrera

Ponç III de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç III de Cabrera (? -1199), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.

Veure Marquesa d'Urgell і Ponç III de Cabrera

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Veure Marquesa d'Urgell і Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Veure Marquesa d'Urgell і Ramon Berenguer III

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Veure Marquesa d'Urgell і Rodrigo Díaz de Vivar

Roger II de Foix

Roger II de Foix (? - 1124) fou comte de Foix (1071-1124).

Veure Marquesa d'Urgell і Roger II de Foix

Roger III de Foix

Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).

Veure Marquesa d'Urgell і Roger III de Foix

Segle XII

El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Veure Marquesa d'Urgell і Segle XII

Vescomtat d'Àger

El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.

Veure Marquesa d'Urgell і Vescomtat d'Àger

Vescomtat de Cabrera

El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.

Veure Marquesa d'Urgell і Vescomtat de Cabrera

Ximena Díaz

Representació a les festes de Burgos Ximena Díaz o Donya Ximena (cap al 1046 - 1116) fou l'esposa de Rodrigo Díaz de Vivar El Cid, princesa de València entre 1093 i 1102.

Veure Marquesa d'Urgell і Ximena Díaz

Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar

Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).

Veure Marquesa d'Urgell і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar

1194

;Països Catalans:;Món.

Veure Marquesa d'Urgell і 1194