Taula de continguts
15 les relacions: Alfons el Cast, Casal de Barcelona, Garcia Ramires, Gastó V de Bearn, Gastó VI de Bearn, Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn, Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada, Pere de Bearn, Ramon Berenguer IV, Senescal, Vescomtat de Bearn, 1153, 1170, 1172, 30 d'abril.
- Vescomtes de Bearn
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Maria de Bearn і Alfons el Cast
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Maria de Bearn і Casal de Barcelona
Garcia Ramires
Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).
Veure Maria de Bearn і Garcia Ramires
Gastó V de Bearn
Gastó V de Bearn (Segle XIII) fou vescomte de Bearn, Gabardà i Brulhès Fill de Pere III de Gabardà i Brulhès, vescomte de Bearn i Matel·la de Baus, cosina del rei català.
Veure Maria de Bearn і Gastó V de Bearn
Gastó VI de Bearn
Gastó VI de Bearn, anomenat el bo (1172-1215), fou un noble català, vescomte de Bearn, d'Oloron i de Gabardà, baró de Montcada i comte de Bigorra.
Veure Maria de Bearn і Gastó VI de Bearn
Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn
Guillem I de Montcada (1150-1172) fou vescomte de Bearn.
Veure Maria de Bearn і Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn
Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada
Guillem Ramon de Montcada o Guillem Ramon I de Bearn fou vescomte de Bearn.
Veure Maria de Bearn і Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada
Pere de Bearn
Arbre genealògic de Pierre II de Béarn Pere de Bearn o Pere III de Gabardà i Brulhès fou vescomte de Bearn, d'Auloron, de Gabardà i de Brulhès, de 1134 fins a la seva mort el 1153 o 1154.
Veure Maria de Bearn і Pere de Bearn
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Maria de Bearn і Ramon Berenguer IV
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Veure Maria de Bearn і Senescal
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Veure Maria de Bearn і Vescomtat de Bearn
1153
;Països Catalans.
Veure Maria de Bearn і 1153
1170
Països Catalans.
Veure Maria de Bearn і 1170
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Maria de Bearn і 1172
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Maria de Bearn і 30 d'abril
Vegeu també
Vescomtes de Bearn
- Antoni de Borbó
- Cèntul II de Bearn
- Cèntul III de Bearn
- Cèntul IV de Bearn
- Cèntul V de Bearn
- Cèntul VI de Bearn
- Enric II de Navarra
- Gastó I de Bearn
- Gastó I de Foix
- Gastó II de Bearn
- Gastó II de Foix
- Gastó III de Bearn
- Gastó III de Foix
- Gastó IV de Bearn
- Gastó IV de Foix
- Gastó V de Bearn
- Gastó VI de Bearn
- Gastó VII de Montcada i de Bearn
- Guillem I de Montcada, vescomte de Bearn
- Guillem II de Montcada i de Bearn
- Guiscarda de Bearn
- Isabel de Foix
- Joan I de Foix
- Joana III de Navarra
- Margarida de Bearn
- Maria de Bearn
- Mateu I de Foix
- Pere de Bearn
- Talesa d'Aragó
- Vescomtat de Bearn