Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Mare liberum

Índex Mare liberum

Mare Liberum (La llibertat dels mars) és una obra d'Hugo Grocio, jurista de les Províncies Unides dels Països Baixos, publicada en 1609.

Taula de continguts

  1. 29 les relacions: Alta mar, Anglaterra, Índies Orientals, Brussel·les, Butlles alexandrines, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, Dret de gents, Dret natural, Escòcia, Escola de Salamanca, Espanya, Francisco de Vitoria, Hugo de Groot, Jurista, Mar territorial, Papa, Portugal, Províncies Unides, Tractat de Saragossa (1529), Tractat de Tordesillas, Treva dels dotze anys, Ulpià, 1609, 1610, 1625, 1635, 1868, 1872.

Alta mar

353x353px Les diverses zones marítimes d'acord amb la Convenció del Mar Lalta mar és, d'acord amb el que s'estableix en l'article 1 del Conveni de Ginebra de 1958, tota aquella part del mar que no formi part del mar territorial o de les aigües interiors.

Veure Mare liberum і Alta mar

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Mare liberum і Anglaterra

Índies Orientals

Índies Orientals. Mapa per William Dampiers (1697). Índies Orientals va ser un terme utilitzat el 1600 endavant per al que avui és conegut com a Sud-est asiàtic.

Veure Mare liberum і Índies Orientals

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Veure Mare liberum і Brussel·les

Butlles alexandrines

Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.

Veure Mare liberum і Butlles alexandrines

Consell Superior d'Investigacions Científiques

La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.

Veure Mare liberum і Consell Superior d'Investigacions Científiques

Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar

Països que no l'han signat La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, abreviat CNUDM, (en anglès United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), és un acord internacional resultat de la tercera conferència de les Nacions Unides sobre Dret de la Mar (UNCLOS III), que va tenir lloc del 1973 fins al 1982 a Montego Bay.

Veure Mare liberum і Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar

Dret de gents

Ius gentium o jus gentium, el dret de gents, en un sentit restringit, comprèn les institucions del dret romà de les quals podien participar els estrangers (peregrini), que tenien tractes amb Roma i els seus ciutadans (cives).

Veure Mare liberum і Dret de gents

Dret natural

Ciceró El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.

Veure Mare liberum і Dret natural

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Veure Mare liberum і Escòcia

Escola de Salamanca

Universitat de Salamanca El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del pensament en diverses àrees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca.

Veure Mare liberum і Escola de Salamanca

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Mare liberum і Espanya

Francisco de Vitoria

Francisco de Vitoria O.P. (Burgos, Espanya; 1483/1486 - Salamanca, Espanya; 12 d'agost de 1546) va ser un frare dominic espanyol.

Veure Mare liberum і Francisco de Vitoria

Hugo de Groot

Hugo de Groot, Huig de Groot (llatinitzat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un jurista, filòsof, escriptor i poeta neerlandès, considerat com el Pare del Dret Internacional i fundador de la sistemàtica moderna del dret internacional.

Veure Mare liberum і Hugo de Groot

Jurista

Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.

Veure Mare liberum і Jurista

Mar territorial

Les zones marítimes d'acord amb la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982. El mar territorial, en dret internacional públic, és la franja de mar adjacent a la costa i sotmesa a la sobirania de l'estat costaner.

Veure Mare liberum і Mar territorial

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Mare liberum і Papa

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Mare liberum і Portugal

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Veure Mare liberum і Províncies Unides

Tractat de Saragossa (1529)

El Tractat de Saragossa és un tractat de pau signat el 22 d'abril de 1529 entre Espanya i Portugal, on regnaven l'emperador Carles i Joan III de Portugal, respectivament.

Veure Mare liberum і Tractat de Saragossa (1529)

Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.

Veure Mare liberum і Tractat de Tordesillas

Treva dels dotze anys

Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.

Veure Mare liberum і Treva dels dotze anys

Ulpià

Domici Ulpià (en llatí, Gnaeus Domitius Annius Ulpianus) (Tir c. 170 - Roma, c. 228) va ser un jurista romà d'origen fenici, magister libellorum i prefecte del pretori de l'emperador romà Alexandre Sever.

Veure Mare liberum і Ulpià

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Veure Mare liberum і 1609

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Mare liberum і 1610

1625

;Països Catalans:;Món.

Veure Mare liberum і 1625

1635

; Països Catalans.

Veure Mare liberum і 1635

1868

;Països Catalans.

Veure Mare liberum і 1868

1872

;Països Catalans.

Veure Mare liberum і 1872