Taula de continguts
32 les relacions: Alfons el Benigne, Argamassa, Arquitectura romànica, Bé cultural d'interès nacional, Bisbat de Girona, Canet d'Adri, Cap de Creus, Capella (arquitectura), Castell de Cartellà, Castlà, Delme, Francesc de Verntallat, Girona, Guerra Civil catalana, Guillem de Peratallada, Illes Medes, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Jaume el Just, Joan el Sense Fe, Les Planes d'Hostoles, Mare de Déu de Rocacorba, Massís de les Gavarres, Montgrí, Montseny, Pedra calcària, Pere el Cerimoniós, Porqueres, Puigmal, Puigsou, Remences, Sarraïns, Sou (moneda).
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Alfons el Benigne
Argamassa
Col·locació de filades mitjançant argamassa polimèrica L'argamassa o morter de calç és una mena de morter que es fa servir com a material de construcció, compost per una barreja de calç, sorra i aigua.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Argamassa
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Arquitectura romànica
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Bé cultural d'interès nacional
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Bisbat de Girona
Canet d'Adri
Canet d'Adri és un municipi i un poble que forma part de la comarca del Gironès.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Canet d'Adri
Cap de Creus
Far del cap de Creus El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Cap de Creus
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Capella (arquitectura)
Castell de Cartellà
El Castell de Cartellà és un castell catalogat com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Castell de Cartellà
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Castlà
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Delme
Francesc de Verntallat
Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Francesc de Verntallat
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Girona
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Guerra Civil catalana
Guillem de Peratallada
Guillem de Peratallada fou bisbe de Girona entre 1161 i 1168.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Guillem de Peratallada
Illes Medes
Les illes Medes són un arxipèlag situat a la mar Mediterrània, concretament a la Costa Brava, situades a no gaire més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Illes Medes
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Jaume el Just
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Joan el Sense Fe
Les Planes d'Hostoles
Les Planes d'Hostoles és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques Gironines.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Les Planes d'Hostoles
Mare de Déu de Rocacorba
El Santuari de Mare de Déu de Rocacorba, o Castell de Rocacorba, està situat dalt del massís de Rocacorba, a Canet d'Adri (Gironès), a uns 929 metres d'altitud, just al costat del Puigsou, (992 m) actualment ocupat per repetidors de televisió que s'albiren des de moltes comarques del voltant.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Mare de Déu de Rocacorba
Massís de les Gavarres
El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Massís de les Gavarres
Montgrí
El Montgrí o muntanya de santa Caterina és una muntanya de 303 metres que es troba al Massís del Montgrí, dins el municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Montgrí
Montseny
Montseny és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Montseny
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Pedra calcària
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Pere el Cerimoniós
Porqueres
Porqueres és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Porqueres
Puigmal
El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er per contraposició al Puigmal de Llo i al Puigmal de Segre) és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8 msnm) situada entre la comuna d'Er, a l'Alta Cerdanya, i el municipi de Queralbs, al Ripollès.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Puigmal
Puigsou
El Puigsou, conegut també com a Rocacorba, és una muntanya de 991 msnm al municipi de Canet d'Adri, a la comarca catalana del Gironès.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Puigsou
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Remences
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Sarraïns
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Veure Mare de Déu de Rocacorba і Sou (moneda)
També conegut com Castell de Rocacorba.