Taula de continguts
29 les relacions: Anacoreta, Antíoc (monjo), Betlem, Ciril d'Escitòpolis, Cisjordània, Constantinoble, Elies I de Jerusalem, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa de Jerusalem, Joan Damascè, Joan de Sant Saba, Katholikon, Laura (monaquisme), Litúrgia, Marc Hieromonac, Mare de Déu, Monestir, Monestir de Studios, Pregària cristiana, Ritu bizantí, Saba de Mutalasca, Típicon, Teodor Grapte, Vall del Cedró, 478, 486, 491, 494, 501.
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Veure Mar Saba і Anacoreta
Antíoc (monjo)
Antíoc (Antiochus, Ἀντίοχος) fou un monjo del monestir de Sant Saba, prop de Jerusalem.
Veure Mar Saba і Antíoc (monjo)
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Veure Mar Saba і Betlem
Ciril d'Escitòpolis
Ciril d'Escitòpolis (vers 524-558), fou un monjo palestí del nascut a Escitòpolis.
Veure Mar Saba і Ciril d'Escitòpolis
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Veure Mar Saba і Cisjordània
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Mar Saba і Constantinoble
Elies I de Jerusalem
Elies I de Jerusalem (Ἠλίας) fou patriarca de Jerusalem del 494 o 495 fins a la seva deposició pel concili de Sidó el 516 sota l'emperador Anastasi I Dicor, per haver donat suport als decrets del Concili de Calcedònia.
Veure Mar Saba і Elies I de Jerusalem
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Mar Saba і Església Ortodoxa
Església Ortodoxa de Jerusalem
L'Església Ortodoxa de Jerusalem, que té el nom històric de Patriarcat Ortodox Grec de Jerusalem, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Mar Saba і Església Ortodoxa de Jerusalem
Joan Damascè
Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.
Veure Mar Saba і Joan Damascè
Joan de Sant Saba
Joan de Sant Saba fou un escriptor romà d'Orient que va escriure una obra, que es conserva, titulada (Barlaami et Joasaphi Vita, o De Barlaam et Josaphat Historia, una de les primeres versions occidentals de la llegenda de Barlaam i Josafat. L'autor diu que va derivar la seva narració de les explicacions d'uns homes piadosos de l'Etiòpia interior "quos indos vocant" (anomenats indis), i ell mateix es descriu al manuscrit com Ἰωάννης μοναχὸς ἀνὴρ τίμιος καὶ ἐνάρετος μονῆς τοῦ ἁγίουΣάβα, "Joan el Monjo, un home honorable i virtuós del monestir de Sant Saba".
Veure Mar Saba і Joan de Sant Saba
Katholikon
'''''Katholikon''''' del Monestir Filotheou, al Mont Atos. Katholikon o catholicon (eslau eclesiàstic), a l'Església Ortodoxa Oriental, es pot referir a un d'aquests tres conceptes.
Veure Mar Saba і Katholikon
Laura (monaquisme)
La Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, monestir de l'Església Ortodoxa Russa. A l'Església Ortodoxa i d'altres Esglésies ortodoxes orientals, una Laura o Lavra (del grec: Λαύρα; ciríl·lic: Ла́вра), era originalment un conjunt de cel·les o coves eremítiques, amb una església comuna i de vegades, un refectori.
Veure Mar Saba і Laura (monaquisme)
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Veure Mar Saba і Litúrgia
Marc Hieromonac
Marc Hieromonac (en llatí Marcus Hieromonachus, en grec antic Μάρκος) va ser un escriptor grec que va escriure un tractat anomenat Σύνταγμα εἰς τὰ ἀπορούμενα τοῦ τυπικοῦ, De Dubiis quae ex Typico oriuntur, en cent capítols, que apareix en el típicon o directori de l'església grega (Τυπικὸν σὺν Θεῷ ἁγίῳ παρεῖχον πᾶσαν τὴν διάταξιν τῆς ἐκκλησιαστικῆς ἀκολουθίας τοῦ χπόνουὅλου, Typicum, favente, Deo, continents inteyrum Officü Ecclesiastici Ordinem per totum Annum.
Veure Mar Saba і Marc Hieromonac
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Veure Mar Saba і Mare de Déu
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Mar Saba і Monestir
Monestir de Studios
El Monestir de Studios (en Μονή τουΑγίουΙωάννη τουΠροδρόμουεν τοις Στουδίου'Monestir de sant Joan Baptista a Studios') va ser el més important dels monestirs de Constantinoble, situat prop de la Propòntida al barri de Psamatia.
Veure Mar Saba і Monestir de Studios
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Mar Saba і Pregària cristiana
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Veure Mar Saba і Ritu bizantí
Saba de Mutalasca
Saba (o) va ser un eclesiàstic grec del.
Veure Mar Saba і Saba de Mutalasca
Típicon
El típicon (en grec: Τυπικόν, Tipikon, lit. 'Seguint l'ordre'; en eslau eclesiàstic: ѹставъ, ústav) és un llibre litúrgic que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les esglésies cristianes ortodoxes, en forma de calendari perpetu.
Veure Mar Saba і Típicon
Teodor Grapte
Teodor Grapte o Teodor el Marcat (en llatí Theodorus Graptus, en grec Γραπτός) (Palestina, ~770 - Apamea de Bitínia, 841) fou un monjo romà d'Orient i autor eclesiàstic.
Veure Mar Saba і Teodor Grapte
Vall del Cedró
Mapa històric de Jerusalén amb la vall de Cedró a l'est de la ciutat. El Cedró o Kidron (hebreu :, Naḥal Qidron; també « vall de Qidron »; àrab :, Wadi al-Joz) és una vall situada a Israel entre Jerusalem i el mont de les Oliveres, i és un lloc sovint evocat a la Bíblia.
Veure Mar Saba і Vall del Cedró
478
El 478 (DCLXXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Mar Saba і 478
486
El 486 (CDLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Mar Saba і 486
491
El 491 (CDXCI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Mar Saba і 491
494
El 494 (CDXCIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Mar Saba і 494
501
L'any 501 (DI en numeració romana) fou un any comú iniciat en dilluns del calendari Julià.
Veure Mar Saba і 501
També conegut com Gran Laura de Sant Saba, Laura de Sant Saba, Monestir de Mar Saba.