Taula de continguts
29 les relacions: Úmar ibn al-Khattab, Assíria, Assiris, Àdud-ad-Dawla, Buwàyhides, Església Ortodoxa Siríaca, Harun, Kharigisme, Kurdistan, Kurds hakkaris, Llac Van, Llogaret, Mossul, Nestorianisme, Província de Hakkâri, Sargònides, Sennàquerib, Siríac, Tigris, Turquia, Uqàylides, 1049, 1265, 1906, 1907, 410, 641, 881, 980.
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Veure Malthai і Úmar ibn al-Khattab
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Malthai і Assíria
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Veure Malthai і Assiris
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Veure Malthai і Àdud-ad-Dawla
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Malthai і Buwàyhides
Església Ortodoxa Siríaca
L'Església Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451.
Veure Malthai і Església Ortodoxa Siríaca
Harun
Harun al-Barxaluní —— va ser l'últim valí musulmà de Barcelona, del 800 al 801.
Veure Malthai і Harun
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Malthai і Kharigisme
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Veure Malthai і Kurdistan
Kurds hakkaris
Els kurds hakkari són una tribu kurda que des de molt antigament habita les comarques de muntanya al sud i est del llac Van, coneguda pels àrabs com a hakkariyya pel nom del poble, que també va donar nom al vilayat o Província de Hakkâri i de la seva capital Çölemerik, a Turquia.
Veure Malthai і Kurds hakkaris
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Veure Malthai і Llac Van
Llogaret
Llogarret suís. Un llogarret o llogaret és un nucli de població petit.
Veure Malthai і Llogaret
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Malthai і Mossul
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Veure Malthai і Nestorianisme
Província de Hakkâri
La província de Hakkâri és una província de Turquia al sud-est del país, regió d'Anatòlia Oriental.
Veure Malthai і Província de Hakkâri
Sargònides
genealogia La dinastia dels sargònides va ser una nissaga que va regnar a Accàdia des de l'any 2235 aC aproximadament a la cronologia mínima o curta.
Veure Malthai і Sargònides
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Veure Malthai і Sennàquerib
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Malthai і Siríac
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Malthai і Tigris
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Malthai і Turquia
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Veure Malthai і Uqàylides
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Malthai і 1049
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Veure Malthai і 1265
1906
;Països Catalans.
Veure Malthai і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Malthai і 1907
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Malthai і 410
641
El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Malthai і 641
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Veure Malthai і 881
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Veure Malthai і 980
També conegut com Al-Maala, Maalla, Maaltha, Maalthat al-Masara, Maalthaya, Maltai, Maltay.