Taula de continguts
41 les relacions: Alfred North Whitehead, Antiguitat clàssica, Aristòtil, Aritmètica, Augustus De Morgan, Àlgebra de Boole, Bernard Bolzano, Bertrand Russell, Calculus ratiocinator, Charles Sanders Peirce, Connectiva lògica, David Hilbert, Ernst Schröder, Filosofia analítica, Fonaments de la matemàtica, Geometria, George Boole, Giuseppe Peano, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Hugh MacColl, Jan Lukasiewicz, John Venn, Lògica, Lògica binària, Lògica de primer ordre, Lògica matemàtica, Lògica proposicional, Lleis de De Morgan, Logicisme, Ludwig Wittgenstein, Principi de no contradicció, Principi del tercer exclòs, Quantificador (lògica), Sil·logisme, Stewart Shapiro, Susan Haack, Teoria de conjunts, Tractatus logico-philosophicus, Willard van Orman Quine, William Stanley Jevons.
Alfred North Whitehead
va ser un matemàtic i filòsof anglès.
Veure Lògica clàssica і Alfred North Whitehead
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Lògica clàssica і Antiguitat clàssica
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Lògica clàssica і Aristòtil
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Lògica clàssica і Aritmètica
Augustus De Morgan
fou un matemàtic i lògic britànic.
Veure Lògica clàssica і Augustus De Morgan
Àlgebra de Boole
Làlgebra de Boole també anomenada àlgebra booleana, en matemàtica, electrònica digital i informàtica és una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques.
Veure Lògica clàssica і Àlgebra de Boole
Bernard Bolzano
Bernard Placidus Johann Nepomuk Bolzano (Praga, Bohèmia (actual República Txeca), 5 d'octubre de 1781 - ídem, 18 de desembre de 1848), conegut com a Bernard Bolzano va ser un matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi que va escriure en alemany i que va realitzar importants contribucions a les matemàtiques i a la Teoria del coneixement.
Veure Lògica clàssica і Bernard Bolzano
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Veure Lògica clàssica і Bertrand Russell
Calculus ratiocinator
El Calculus ratiocinator és un marc teòric de càlcul lògic universal, un concepte descrit en l'obra de Gottfried Leibniz, generalment emparellat amb la seva característica universalis, un llenguatge conceptual universal.
Veure Lògica clàssica і Calculus ratiocinator
Charles Sanders Peirce
Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.
Veure Lògica clàssica і Charles Sanders Peirce
Connectiva lògica
En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.
Veure Lògica clàssica і Connectiva lògica
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Veure Lògica clàssica і David Hilbert
Ernst Schröder
Friedrich Wilhelm Karl Ernst Schröder o, simplement, Ernst Schröder (1841-1902) va ser un matemàtic i lògic alemany.
Veure Lògica clàssica і Ernst Schröder
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Veure Lògica clàssica і Filosofia analítica
Fonaments de la matemàtica
Fonaments de la matemàtica és el terme amb què sovint s'identifiquen certs camps de la matemàtica, com ara la filosofia de la matemàtica, la lògica matemàtica, la teoria de conjunts axiomàtica, la teoria de la demostració, la teoria de models i la teoria de la recursió, que tenen en comú la cerca d'una fonamentació per la matemàtica.
Veure Lògica clàssica і Fonaments de la matemàtica
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Lògica clàssica і Geometria
George Boole
George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.
Veure Lògica clàssica і George Boole
Giuseppe Peano
Giuseppe Peano (27 d'agost, 1858 – 20 d'abril, 1932) va ser un matemàtic i filòsof italià, conegut per les seves contribucions a la teoria de conjunts.
Veure Lògica clàssica і Giuseppe Peano
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Lògica clàssica і Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques.
Veure Lògica clàssica і Gottlob Frege
Hugh MacColl
Hugh MacColl (1837-1909) va ser un matemàtic i lògic escocès, que pot ser considerat el precursor de la lògica modal.
Veure Lògica clàssica і Hugh MacColl
Jan Lukasiewicz
va ser un matemàtic polonès nascut a Lemberg, Galítsia, Àustria-Hongria (avui Lviv, Ucraïna).
Veure Lògica clàssica і Jan Lukasiewicz
John Venn
Diagrama de Venn En un finestral del Col·legi de Gonville i Gaius, commemorant el seu creador John Venn FRS (Kingston upon Hull, 4 d'agost de 1834 - Cambridge, 4 d'abril de 1923) va ser un matemàtic i lògic britànic.
Veure Lògica clàssica і John Venn
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Lògica clàssica і Lògica
Lògica binària
La lògica binària estableix relacions lògiques entre dos valors possibles, associats als conceptes de "vertader" i "fals" o "1" i "0".
Veure Lògica clàssica і Lògica binària
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Veure Lògica clàssica і Lògica de primer ordre
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure Lògica clàssica і Lògica matemàtica
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Veure Lògica clàssica і Lògica proposicional
Lleis de De Morgan
Representació gràfica de les lleis de De Morgan Les lleis de De Morgan són una part de la lògica proposicional i analítica, i va ser creada per Augustus De Morgan (Madurai, 1806 - Londres, 1871).
Veure Lògica clàssica і Lleis de De Morgan
Logicisme
El logicisme en la filosofia de la matemàtica, és la doctrina que sosté que la matemàtica és, en algun sentit, reductible a la lògica.
Veure Lògica clàssica і Logicisme
Ludwig Wittgenstein
fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
Veure Lògica clàssica і Ludwig Wittgenstein
Principi de no contradicció
El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.
Veure Lògica clàssica і Principi de no contradicció
Principi del tercer exclòs
El principi del tercer exclòs o nefast, proposat i formalitzat per Aristòtil, enunciat en llatí principium tertium exclusum (o també conegut com a tertium non datur o una tercera (cosa) no es dona), és un principi clàssic de la filosofia i de la lògica segons el qual la disjunció d'una proposició i la seva negació és sempre vertadera.
Veure Lògica clàssica і Principi del tercer exclòs
Quantificador (lògica)
A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat.
Veure Lògica clàssica і Quantificador (lògica)
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Veure Lògica clàssica і Sil·logisme
Stewart Shapiro
Stewart D. Shapiro és un catedràtic de Filosofia de la Universitat Estatal d'Ohio i professor visitant regular a la Universitat de Saint Andrews a Escòcia.
Veure Lògica clàssica і Stewart Shapiro
Susan Haack
Susan Haack (Anglaterra, 1945) és una professora de filosofia i dret a la Universitat de Miami als Estats Units.
Veure Lògica clàssica і Susan Haack
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Veure Lògica clàssica і Teoria de conjunts
Tractatus logico-philosophicus
El Tractatus logico-philosophicus (TLP) (títol en llatí, amb el significat de "Tractat lògic-filosòfic") és una obra de filòsof austríac Ludwig Wittgenstein.
Veure Lògica clàssica і Tractatus logico-philosophicus
Willard van Orman Quine
, filòsof estatunidenc, reconegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.
Veure Lògica clàssica і Willard van Orman Quine
William Stanley Jevons
William Stanley Jevons (1835-1882) va ser un economista i matemàtic anglès, que va ser un dels iniciadors de l'escola marginalista en aquesta disciplina.
Veure Lògica clàssica і William Stanley Jevons