Taula de continguts
35 les relacions: Antiga Roma, Arameu, Astarté, Caere, Cartago, Cerveteri, Etrúria, Etrusc, Etruscs, Hebreu, Història de Grècia, Imperi Cartaginès, Jeroglífic egipci, Leucòtea, Llengües canaanites, Llengües semítiques, Llengua fenícia, Llista de ciutats d'Etrúria, Luci Juni Brut, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Mitologia etrusca, Museu Nacional Etrusc, Or, Pedra de Rosetta, Polibi, República Romana, Roma, Segle IV aC, Segle V aC, Segle VI aC, Ugarític, Uni (mitologia), 1964, 8 de juliol.
- Etrusc
- Inscripcions en etrusc
- Inscripcions en fenici
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Làmines de Pyrgi і Antiga Roma
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Làmines de Pyrgi і Arameu
Astarté
Representació d'Astarté Astarté o Astarte (en grec, Ἀστάρτη; en fenici, Aixtart) era una deïtat fenícia d'origen mesopotàmic.
Veure Làmines de Pyrgi і Astarté
Caere
Caere (en llatí Caere, en grec antic Κἱρε, segons Claudi Ptolemeu o Καιρέα segons Estrabó) també anomenada Agilla (Ἄγυλλα) pels grecs, va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis, segons Plini el Vell, (avui Vaccina).
Veure Làmines de Pyrgi і Caere
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Làmines de Pyrgi і Cartago
Cerveteri
Cerveteri és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.
Veure Làmines de Pyrgi і Cerveteri
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Làmines de Pyrgi і Etrúria
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Veure Làmines de Pyrgi і Etrusc
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Làmines de Pyrgi і Etruscs
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Làmines de Pyrgi і Hebreu
Història de Grècia
Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització i probablement on es desenvolupà la primera cultura neolítica autòctona.
Veure Làmines de Pyrgi і Història de Grècia
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Làmines de Pyrgi і Imperi Cartaginès
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Veure Làmines de Pyrgi і Jeroglífic egipci
Leucòtea
Odisseu i Leucòtea, per Alessandro Allori Leucòtea (en grec antic Λευκοθέα, Leucothéa) és el nom d'una deessa marina de la mitologia grega.
Veure Làmines de Pyrgi і Leucòtea
Llengües canaanites
Les llengües canaanites constitueixen una subfamília del grup semític nord-occidental, una de les més documentades per les inscripcions de la Bíblia, els escrits del judaisme i troballes arqueològiques.
Veure Làmines de Pyrgi і Llengües canaanites
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Veure Làmines de Pyrgi і Llengües semítiques
Llengua fenícia
La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.
Veure Làmines de Pyrgi і Llengua fenícia
Llista de ciutats d'Etrúria
Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.
Veure Làmines de Pyrgi і Llista de ciutats d'Etrúria
Luci Juni Brut
Luci Juni Brut (en llatí: Lucius Junius Brutus) va ser cònsol romà l'any 509 aC segons els Fasti, després de l'expulsió dels tarquins de Roma.
Veure Làmines de Pyrgi і Luci Juni Brut
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Làmines de Pyrgi і Mar Mediterrània
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Veure Làmines de Pyrgi і Mar Tirrena
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Veure Làmines de Pyrgi і Mitologia etrusca
Museu Nacional Etrusc
El Museu Nacional Etrusc, en italià: Museo Nazionale Etrusco di Villa Giulia (també existeix a Marzabotto el Museo Nazionale Etrusco di Marzabotto) és un museu de Roma dedicat a la civilització etrusca.
Veure Làmines de Pyrgi і Museu Nacional Etrusc
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Làmines de Pyrgi і Or
Pedra de Rosetta
La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.
Veure Làmines de Pyrgi і Pedra de Rosetta
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Làmines de Pyrgi і Polibi
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Làmines de Pyrgi і República Romana
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Làmines de Pyrgi і Roma
Segle IV aC
El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.
Veure Làmines de Pyrgi і Segle IV aC
Segle V aC
El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.
Veure Làmines de Pyrgi і Segle V aC
Segle VI aC
El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.
Veure Làmines de Pyrgi і Segle VI aC
Ugarític
Lugarític és una llengua semítica de la branca nord-occidental avui dia extinta que es parlava a Ugarit, Síria, des del 2000 aC.
Veure Làmines de Pyrgi і Ugarític
Uni (mitologia)
Uni és la deessa suprema del panteó etrusc i la deessa patrona de Perusa.
Veure Làmines de Pyrgi і Uni (mitologia)
1964
;Països Catalans.
Veure Làmines de Pyrgi і 1964
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Veure Làmines de Pyrgi і 8 de juliol
Vegeu també
Etrusc
- Alfabet etrusc
- Etrusc
- Làmines de Pyrgi
- Llengües euroasiàtiques
- Numeració etrusca
Inscripcions en etrusc
- Disc de Magliano
- Elm de Negau
- Harúspex de Piacenza
- Làmines de Pyrgi
- Liber Linteus Zagrabiensis
Inscripcions en fenici
- Albert Trabaud
- Cips de Melqart
- Estela de Zakkur
- Làmines de Pyrgi
- Llengua fenícia
- Sarcòfag d'Ahiram
- Sarcòfag d'Eshmunazar II
- Sarcòfag de Tabnit
- Temple d'Eshmun
També conegut com Làmina de Pyrgi.