Taula de continguts
60 les relacions: Alcalá de Henares, Basílica de Saint-Denis, Caterina Opalińska, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Parma, Espanya, Estanislau I de Polònia, Felip I de Parma, Felip V d'Espanya, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Parma, França, Francesc I de les Dues Sicílies, Guerra de Successió Austríaca, Isabel de Borbó-Parma, Isabel Farnese, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de França, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís XV de França, Lluís XVI de França, Madame de Pompadour, Madrid, Maria Adelaida de Savoia, Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), Maria Antonieta d'Àustria, Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília), Maria Leszczyńska, Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia, Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya), Maria Teresa I d'Àustria, Pactes de Família, Parma, Polònia, Príncep, Prússia, Rússia, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Rei d'Espanya, Roma, Tractat d'Aquisgrà (1748), Versalles, Viena, 11 de desembre, 14 d'agost, 1739, 1741, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Alcalá de Henares
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Veure Lluïsa Elisabet de França і Alcalá de Henares
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Basílica de Saint-Denis
Caterina Opalińska
Caterina Opalińska (en polonès Katarzyna Opalińska) va néixer a Poznań el 13 d'octubre de 1682 i va morir a Lunéville el 19 de març de 1747.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Caterina Opalińska
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Dinastia borbònica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Lluïsa Elisabet de França і Dinastia dels Habsburg
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Ducat de Parma
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Espanya
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Estanislau I de Polònia
Felip I de Parma
Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Felip I de Parma
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Felip V d'Espanya
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Ferran I de les Dues Sicílies
Ferran I de Parma
Ferran I de Parma (Parma, Ducat de Parma 20 de gener de 1751 - Fontevivo 9 d'octubre de 1802) fou el duc de Parma, Piacenza i Guastalla des de l'any 1765 fins a l'any 1802, sent el segon membre de la dinastia ducal dels Borbó-Parma.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Ferran I de Parma
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Lluïsa Elisabet de França і França
Francesc I de les Dues Sicílies
Francesc I de les Dues Sicílies (Nàpols 1777 - 1830).
Veure Lluïsa Elisabet de França і Francesc I de les Dues Sicílies
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Guerra de Successió Austríaca
Isabel de Borbó-Parma
Isabel de Borbó-Parma, arxiduquessa d'Àustria (Madrid 1741 - Viena 1763).
Veure Lluïsa Elisabet de França і Isabel de Borbó-Parma
Isabel Farnese
Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Isabel Farnese
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Veure Lluïsa Elisabet de França і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Llista de reis de França
Lluís de França (duc de Borgonya)
''Éléments de géométrie'', 1713 Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Lluís de França (duc de Borgonya)
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Lluís XV de França
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Lluïsa Elisabet de França і Lluís XVI de França
Madame de Pompadour
Mme. de Pompadour, pastel de Maurice Quentin de La Tour, 1755 (Museu del Louvre) Jeanne-Antoinette Poisson, dama Le Normant d'Étiolles, marquesa de Pompadour, duquessa de Ménars, més coneguda com a Madame de Pompadour (nascuda el 29 de desembre del 1721 a París – morta el 15 d'abril del 1764 a Versalles), fou la més cèlebre de les amants del rei Lluís XV de França, i esdevingué així una de les dones més importants de la França del.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Madame de Pompadour
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Madrid
Maria Adelaida de Savoia
Maria Adelaida de Savoia, delfina de França (Torí, 6 de desembre de 1685 - Versalles, 12 de febrer de 1712).
Veure Lluïsa Elisabet de França і Maria Adelaida de Savoia
Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1746 - Praga 1804) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i reial.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Maria Antonieta d'Àustria
Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Leszczyńska
Maria Leszczyńska, per Jean-Marc Nattier (1748) Maria Leszczyńska (23 de juny de 1703, Trzebnica, Silèsia - Versalles, 1768) fou membre d'una família de la alta aristocràcia de Polònia que es convertí en reina de França des de l'any 1725 fins a la seva mort el 1768 a conseqüència del seu matrimoni amb el rei Lluís XV de França.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Maria Leszczyńska
Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Maria Teresa I d'Àustria
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Pactes de Família
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Parma
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Polònia
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Príncep
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Prússia
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Rússia
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Regne de França
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Regne de la Gran Bretanya
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Rei d'Espanya
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Roma
Tractat d'Aquisgrà (1748)
El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Tractat d'Aquisgrà (1748)
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Veure Lluïsa Elisabet de França і Versalles
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Lluïsa Elisabet de França і Viena
11 de desembre
L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 11 de desembre
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 14 d'agost
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 1739
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 1741
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 1748
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 1749
1751
;Països Catalans.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 1751
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 1759
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 1763
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Lluïsa Elisabet de França і 1803
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 1819
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 25 d'octubre
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 26 d'agost
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Lluïsa Elisabet de França і 6 de desembre
També conegut com Elisabet de França (duquessa de Parma).