Taula de continguts
107 les relacions: Anglaterra, Antíbol, Armand-Emmanuel de Richelieu, Élie Decazes, Barcelona, Basílica de Saint-Denis, Batalla de Waterloo, Cambra dels Lords, Carles Ferran de França, Carles X de França, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Comtat de Flandes, Comtat de Provença, Comuna de París, Consolat francès, Copríncep d'Andorra, Delfí de França, Dinastia borbònica, Directori francès, Domènec Badia i Leblich, Elba (illa), Felip V d'Espanya, Frederic August II de Saxònia (elector), Fugida a Varennes, Gant, Gilbert du Motier de La Fayette, Govern dels cent dies, Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes, Imperi Austríac, Isabel Farnese, Jacques Necker, Jean Sylvain Bailly, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de reis de França, Lluís Antoni de França, Lluís de França (delfí de França), Lluís XV de França, Lluís XVI de França, Lluís XVII de França, Maria Antonieta d'Àustria, Maria Josepa de Saxònia (princesa de França), Napoleó Bonaparte, Navarra, Occitània, Països Baixos, Palau de les Teuleries, Palau de Versalles, París, Prússia, ... Ampliar l'índex (57 més) »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Lluís XVIII de França і Anglaterra
Antíbol
Antíbol (nom català i occità; en francès Antibes) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Lluís XVIII de França і Antíbol
Armand-Emmanuel de Richelieu
Armand-Emmanuel-Sophie-Septimanie de Vignerot du Plessis, duc de Richelieu (25 de setembre de 1766, París - 17 de maig de 1822, ídem) fou un oficial, diplomàtic i polític franco-rus.
Veure Lluís XVIII de França і Armand-Emmanuel de Richelieu
Élie Decazes
Élie Louis Decazes (Saint-Martin-de-Laye, 28 de setembre del 1780 – París, 24 d'octubre de 1860) va ser un noble i polític reialista francès.
Veure Lluís XVIII de França і Élie Decazes
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Lluís XVIII de França і Barcelona
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Veure Lluís XVIII de França і Basílica de Saint-Denis
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Veure Lluís XVIII de França і Batalla de Waterloo
Cambra dels Lords
La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit.
Veure Lluís XVIII de França і Cambra dels Lords
Carles Ferran de França
Carles Ferran de França, duc de Berry (Versalles 1778 - París 1820).
Veure Lluís XVIII de França і Carles Ferran de França
Carles X de França
Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.
Veure Lluís XVIII de França і Carles X de França
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Veure Lluís XVIII de França і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Lluís XVIII de França і Comtat de Flandes
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Veure Lluís XVIII de França і Comtat de Provença
Comuna de París
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.
Veure Lluís XVIII de França і Comuna de París
Consolat francès
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.
Veure Lluís XVIII de França і Consolat francès
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Veure Lluís XVIII de França і Copríncep d'Andorra
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Veure Lluís XVIII de França і Delfí de França
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Lluís XVIII de França і Dinastia borbònica
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Veure Lluís XVIII de França і Directori francès
Domènec Badia i Leblich
Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1766 / 1 d'abril 1767 - vora Damasc, 1818) fou un espia, arabista i aventurer català, conegut també com a Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí.
Veure Lluís XVIII de França і Domènec Badia i Leblich
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Veure Lluís XVIII de França і Elba (illa)
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Lluís XVIII de França і Felip V d'Espanya
Frederic August II de Saxònia (elector)
L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.
Veure Lluís XVIII de França і Frederic August II de Saxònia (elector)
Fugida a Varennes
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos.
Veure Lluís XVIII de França і Fugida a Varennes
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Veure Lluís XVIII de França і Gant
Gilbert du Motier de La Fayette
, més conegut pel seu títol nobiliari de marquès de la Fayette, fou un aristòcrata i militar francès que participà en les revolucions americana i francesa.
Veure Lluís XVIII de França і Gilbert du Motier de La Fayette
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Veure Lluís XVIII de França і Govern dels cent dies
Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes
Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes, més conegut com a Malesherbes (6 de desembre del 1721 - 23 d'abril del 1794) fou un home d'estat i ministre francès.
Veure Lluís XVIII de França і Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Lluís XVIII de França і Imperi Austríac
Isabel Farnese
Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.
Veure Lluís XVIII de França і Isabel Farnese
Jacques Necker
Jacques Necker (Ginebra 1732 - Coppet, Suïssa, 1804) va ser tres vegades el responsable de les finances de la monarquia francesa del rei Lluís XVI en els anys 1776, 1788 i 1789.
Veure Lluís XVIII de França і Jacques Necker
Jean Sylvain Bailly
Jean Sylvain Bailly (15 de setembre de 1736, París – 12 de novembre de 1793, París), fou un polític i acadèmic francès, diputat dels Estats Generals durant la revolució francesa.
Veure Lluís XVIII de França і Jean Sylvain Bailly
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Lluís XVIII de França і Llista de comtes de Provença
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Veure Lluís XVIII de França і Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Lluís XVIII de França і Llista de reis de França
Lluís Antoni de França
Lluís Antoni de Artois, duc d'Angulema. Corona de Lluis Antoni com a delfí de França (1824), foto de 1906. Lluís (XIX) de França (en francès Louis-Antoine de France) (Versalles 6 d'agost de 1775 - Görz Àustria, 3 de juny de 1844).
Veure Lluís XVIII de França і Lluís Antoni de França
Lluís de França (delfí de França)
Lluís de França (Palau de Versalles, 4 de setembre de 1729 – 20 de desembre de 1765) va ser un príncep francès, fill de Lluís XV, i delfí de França i com a tal hereu al tron.
Veure Lluís XVIII de França і Lluís de França (delfí de França)
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Veure Lluís XVIII de França і Lluís XV de França
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Lluís XVIII de França і Lluís XVI de França
Lluís XVII de França
Lluís XVII de França (Versalles 1785 - París 1795) fou el rei titular de França i de Navarra des de 1793 fins a 1795.
Veure Lluís XVIII de França і Lluís XVII de França
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Veure Lluís XVIII de França і Maria Antonieta d'Àustria
Maria Josepa de Saxònia (princesa de França)
Maria Josep de Saxònia, delfina de França (Dresden 1731 - Versalles 1767).
Veure Lluís XVIII de França і Maria Josepa de Saxònia (princesa de França)
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Lluís XVIII de França і Napoleó Bonaparte
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Lluís XVIII de França і Navarra
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Lluís XVIII de França і Occitània
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Lluís XVIII de França і Països Baixos
Palau de les Teuleries
El Palau de les Teuleries (en francès, palais des Tuileries) va ser un palau situat a París, a França, l'un dels més importants de la monarquia francesa.
Veure Lluís XVIII de França і Palau de les Teuleries
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure Lluís XVIII de França і Palau de Versalles
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Lluís XVIII de França і París
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Lluís XVIII de França і Prússia
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Lluís XVIII de França і Primera República Francesa
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Lluís XVIII de França і Provença
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Lluís XVIII de França і Rússia
Regnat del Terror
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.
Veure Lluís XVIII de França і Regnat del Terror
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Veure Lluís XVIII de França і Regne de Polònia
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Lluís XVIII de França і Regne de Sardenya-Piemont
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Lluís XVIII de França і Regne Unit
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Lluís XVIII de França і República de Venècia
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.
Veure Lluís XVIII de França і Restauració francesa
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Lluís XVIII de França і Revolució Francesa
Santa Helena
Santa Helena (en anglès Saint Helena) és una illa de l'Atlàntic Sud, a uns 2.800 km de la costa oest de l'Àfrica.
Veure Lluís XVIII de França і Santa Helena
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Lluís XVIII de França і Saxònia
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Veure Lluís XVIII de França і Sisena Coalició
Sufragi censatari
El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.
Veure Lluís XVIII de França і Sufragi censatari
Thomas de Mahy, marquès de Favras
'''Thomas de Mahy''' (Album du Centenaire) Thomas de Mahy, marquis de Favras (castell de Favras (Feings), 26 de març de 1744 – París, 19 de febrer de 1790) va ser un aristòcrata francès que va donar suport a la Casa de Borbó durant la Revolució francesa.
Veure Lluís XVIII de França і Thomas de Mahy, marquès de Favras
Tractat de Fontainebleau (1814)
El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició.
Veure Lluís XVIII de França і Tractat de Fontainebleau (1814)
Tractat de París (1814)
El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.
Veure Lluís XVIII de França і Tractat de París (1814)
Valença
Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Lluís XVIII de França і Valença
Víctor Amadeu III
Víctor Amadeu III de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1726 - Moncalieri 1796) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1773 i 1796.
Veure Lluís XVIII de França і Víctor Amadeu III
Vendée
La Vendée (85) (en peitaví santongès Vendàie) és un departament francès adscrit a la regió de País del Loira.
Veure Lluís XVIII de França і Vendée
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Lluís XVIII de França і Verona
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Veure Lluís XVIII de França і Versalles
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 11 d'abril
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Lluís XVIII de França і 14 de febrer
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 14 de maig
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 16 de setembre
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 17 de març
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 17 de novembre
1753
;Països Catalans.
Veure Lluís XVIII de França і 1753
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Lluís XVIII de França і 1755
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Lluís XVIII de França і 1774
1785
;Països Catalans.
Veure Lluís XVIII de França і 1785
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Lluís XVIII de França і 1789
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís XVIII de França і 1791
1793
;Països Catalans.
Veure Lluís XVIII de França і 1793
1794
;Països Catalans.
Veure Lluís XVIII de França і 1794
1795
;Països Catalans.
Veure Lluís XVIII de França і 1795
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís XVIII de França і 1796
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís XVIII de França і 1804
1810
;Països Catalans.
Veure Lluís XVIII de França і 1810
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Lluís XVIII de França і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Lluís XVIII de França і 1815
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Lluís XVIII de França і 1816
1821
;Països Catalans.
Veure Lluís XVIII de França і 1821
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís XVIII de França і 1824
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 19 de març
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 20 de juny
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 20 de març
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Lluís XVIII de França і 21 de gener
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 21 de juny
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 22 de juny
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 23 de desembre
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Lluís XVIII de França і 26 de febrer
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 31 de març
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 8 de juliol
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 8 de juny
9 d'abril
El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.
Veure Lluís XVIII de França і 9 d'abril
També conegut com Lluís XVIII, Louis XVIII.