44 les relacions: Aichinà, Aighí, Amand de Gascunya, Aquitània, Artois, Austràsia, Besiers, Borgonya, Ciutat d'Autun, Clodoveu III, Clotari III, Dècada del 340, Ducat d'Aquitània, Ebroí, Erquinoald, Fèlix de Tolosa, Gascunya, Khilderic II, Leudesi, Lió, Llemotges, Llogari, Lodeva, Luxeuil-les-Bains, Nèustria, Picardia, Revolta de Paulus, Riu Erau, Septimània, Teodoric III (rei dels francs), Vamba, 2 d'octubre, 627, 635, 636, 645, 673, 674, 676, 677, 678, 679, 681, 7 de setembre.
Aichinà
Aichinà (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou duc de Gascunya, d'origen incert.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Aichinà · Veure més »
Aighí
Aighí (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou un suposat duc de Gascunya que hauria exercit suposadament entre 628 i 638 o 645.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Aighí · Veure més »
Amand de Gascunya
Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Amand de Gascunya · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Aquitània · Veure més »
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Artois · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Austràsia · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Besiers · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Borgonya · Veure més »
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Ciutat d'Autun · Veure més »
Clodoveu III
Clodoveu III fou rei dels Francs d'Austràsia del 675 al 676.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Clodoveu III · Veure més »
Clotari III
Clotari III(652-673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Clotari III · Veure més »
Dècada del 340
Sense descripció.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Dècada del 340 · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Ebroí
Ebroí (mort el 681) fou majordom de palau de Nèustria des de vers el 659 al 674 i del 675 al 681.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Ebroí · Veure més »
Erquinoald
Erquinoald - Erchinoaldus - (? - 658) fou majordom de palau de Nèustria del 641 al 658.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Erquinoald · Veure més »
Fèlix de Tolosa
Fèlix (mort vers 670/676) fou un patrici i duc de Tolosa o Aquitània, governador suposat de l'Aquitània.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Fèlix de Tolosa · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Gascunya · Veure més »
Khilderic II
Khilderic II (vers 653 – 675) va ser rei merovingi dels regnes francs d'Austràsia des del 662, i de Nèustria i Borgonya a partir del 673, convertint-se així durant els dos darrers anys de vida en rei de tots els francs.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Khilderic II · Veure més »
Leudesi
Leudesi (Leudesius, mort 676) fou majordom de palau de Nèustria, fill de l'antic majordom Erquinoald.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Leudesi · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Lió · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Llemotges · Veure més »
Llogari
Llogari (en francès modern Léger, en llatí Leodegarius (Austràsia, ca. 615 - Autun, 2 d'octubre del 678) fou un bisbe franc d'Autun. És venerat com a sant i màrtir per diverses confessions cristianes, amb festivitat el 2 d'octubre. Martiri de sant Leodegari, en una bíblia de ca. 1200 La seva festa és el 2 d'octubre, dia de la seva mort. A la seva tomba es feien pelegrinatges el 2 d'octubre (avui dia ja no es fan) i es demanava guarir dels mals de la vista. En algunes parts de França és el patró dels moliners i dels pastissers (juntament amb sant Honorat d'Amiens). A Catalunya li és dedicada l'església de Sant Llogari de Castellet.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Llogari · Veure més »
Lodeva
Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Lodeva · Veure més »
Luxeuil-les-Bains
Luxeuil-les-Bains és un municipi francès situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Luxeuil-les-Bains · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Nèustria · Veure més »
Picardia
La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Picardia · Veure més »
Revolta de Paulus
La revolta de Paulus fou un moviment revolucionari del de la part oriental de la península Ibèrica sota domini visigot.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Revolta de Paulus · Veure més »
Riu Erau
L'Erau (nom occità; en francès Hérault) és un riu costaner de França situat a la regió de Llenguadoc-Rosselló i als departament del Gard i l'Erau, que desemboca al mar Mediterrani després de recórrer 160 km.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Riu Erau · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Septimània · Veure més »
Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Teodoric III (rei dels francs) · Veure més »
Vamba
Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і Vamba · Veure més »
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 2 d'octubre · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 627 · Veure més »
635
Sense descripció.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 635 · Veure més »
636
Sense descripció.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 636 · Veure més »
645
El 645 (DCXLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 645 · Veure més »
673
Sense descripció.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 673 · Veure més »
674
Sense descripció.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 674 · Veure més »
676
El 676 (DCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 676 · Veure més »
677
El 677 (DCLXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 677 · Veure més »
678
Sense descripció.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 678 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 679 · Veure més »
681
Sense descripció.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 681 · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llop I d'Aquitània і 7 de setembre · Veure més »