Taula de continguts
36 les relacions: Aichinà, Aighí, Amand de Gascunya, Aquitània, Artois, Austràsia, Besiers, Borgonya, Ciutat d'Autun, Clodoveu III, Clotari III, Ducat d'Aquitània, Ebroí, Erquinoald, Fèlix de Tolosa, Gascunya, Khilderic II, Leudesi, Lió, Llemotges, Llogari, Lodeva, Luxeuil-les-Bains, Nèustria, Picardia, Revolta de Paulus, Riu Erau, Septimània, Teodoric III (rei dels francs), Vamba, 2 d'octubre, 627, 645, 676, 677, 7 de setembre.
- Ducs d'Aquitània
- Ducs de Gascunya
Aichinà
Aichinà (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou duc de Gascunya, d'origen incert.
Veure Llop I d'Aquitània і Aichinà
Aighí
Aighí (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou un suposat duc de Gascunya que hauria exercit suposadament entre 628 i 638 o 645.
Veure Llop I d'Aquitània і Aighí
Amand de Gascunya
Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.
Veure Llop I d'Aquitània і Amand de Gascunya
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Llop I d'Aquitània і Aquitània
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Llop I d'Aquitània і Artois
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Llop I d'Aquitània і Austràsia
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Llop I d'Aquitània і Besiers
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Llop I d'Aquitània і Borgonya
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Llop I d'Aquitània і Ciutat d'Autun
Clodoveu III
Clodoveu III fou rei dels Francs d'Austràsia del 675 al 676.
Veure Llop I d'Aquitània і Clodoveu III
Clotari III
Clotari III(652-673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II.
Veure Llop I d'Aquitània і Clotari III
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Llop I d'Aquitània і Ducat d'Aquitània
Ebroí
Ebroí (mort el 681) fou majordom de palau de Nèustria des de vers el 659 al 674 i del 675 al 681.
Veure Llop I d'Aquitània і Ebroí
Erquinoald
Erquinoald - Erchinoaldus - (? - 658) fou majordom de palau de Nèustria del 641 al 658.
Veure Llop I d'Aquitània і Erquinoald
Fèlix de Tolosa
Fèlix (mort vers 670/676) fou un patrici i duc de Tolosa o Aquitània, governador suposat de l'Aquitània.
Veure Llop I d'Aquitània і Fèlix de Tolosa
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Veure Llop I d'Aquitània і Gascunya
Khilderic II
Khilderic II (vers 653 – 675) va ser rei merovingi dels regnes francs d'Austràsia des del 662, i de Nèustria i Borgonya a partir del 673, convertint-se així durant els dos darrers anys de vida en rei de tots els francs.
Veure Llop I d'Aquitània і Khilderic II
Leudesi
Leudesi (Leudesius, mort 676) fou majordom de palau de Nèustria, fill de l'antic majordom Erquinoald.
Veure Llop I d'Aquitània і Leudesi
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Llop I d'Aquitània і Lió
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Veure Llop I d'Aquitània і Llemotges
Llogari
Llogari (en francès modern Léger, en llatí Leodegarius (Austràsia, ca. 615 - Autun, 2 d'octubre del 678) fou un bisbe franc d'Autun. És venerat com a sant i màrtir per diverses confessions cristianes, amb festivitat el 2 d'octubre. Martiri de sant Leodegari, en una bíblia de ca.
Veure Llop I d'Aquitània і Llogari
Lodeva
Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.
Veure Llop I d'Aquitània і Lodeva
Luxeuil-les-Bains
Luxeuil-les-Bains és un municipi francès situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Llop I d'Aquitània і Luxeuil-les-Bains
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Veure Llop I d'Aquitània і Nèustria
Picardia
La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.
Veure Llop I d'Aquitània і Picardia
Revolta de Paulus
La revolta de Paulus fou un moviment revolucionari del de la part oriental de la península Ibèrica sota domini visigot.
Veure Llop I d'Aquitània і Revolta de Paulus
Riu Erau
L'Erau (nom occità; en francès Hérault) és un riu costaner de França situat a la regió de Llenguadoc-Rosselló i als departament del Gard i l'Erau, que desemboca al mar Mediterrani després de recórrer 160 km.
Veure Llop I d'Aquitània і Riu Erau
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Llop I d'Aquitània і Septimània
Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.
Veure Llop I d'Aquitània і Teodoric III (rei dels francs)
Vamba
Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.
Veure Llop I d'Aquitània і Vamba
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Llop I d'Aquitània і 2 d'octubre
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Llop I d'Aquitània і 627
645
El 645 (DCXLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llop I d'Aquitània і 645
676
El 676 (DCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llop I d'Aquitània і 676
677
El 677 (DCLXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Llop I d'Aquitània і 677
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Llop I d'Aquitània і 7 de setembre
Vegeu també
Ducs d'Aquitània
- Acfred I d'Aquitània
- Austrobald de Tolosa
- Bigó
- Desideri de Tolosa
- Ebles Manzer
- Elionor d'Aquitània
- Enric II d'Anglaterra
- Enric VI d'Anglaterra
- Eudes I d'Aquitània
- Gonçal de Borbó i Dampierre
- Guillem I d'Aquitània
- Guillem II d'Aquitània
- Guillem III d'Aquitània
- Guillem IV d'Aquitània
- Guillem IX d'Aquitània
- Guillem V d'Aquitània
- Guillem VI d'Aquitània
- Guillem VII d'Aquitània
- Guillem VIII d'Aquitània
- Guillem X d'Aquitània
- Hunald I d'Aquitània
- Hunald II
- Llop I d'Aquitània
- Lluís V de França
- Lluís VII de França
- Odó de Poitiers
- Rainulf I de Poitiers
- Rainulf II de Poitiers
- Ricard Cor de Lleó
- Waifré
Ducs de Gascunya
- Aichinà
- Bernat II Tumapaler
- Comtat de Fesensac
- Ducat de Gascunya
- Elionor d'Aquitània
- Enric II d'Anglaterra
- Garcia I Centul
- Genial
- Guillem IX d'Aquitània
- Guillem VIII d'Aquitània
- Llop I d'Aquitània
- Llop II
- Llop III Centul
- Lluís VII de França
- Odó de Poitiers
- Ricard Cor de Lleó
- Sanç I Llop
- Sanç V Guillem de Gascunya
- Seguí I
- Seguí II
També conegut com Llop I.