Taula de continguts
77 les relacions: Albert II d'Alemanya, Andreu I d'Hongria, Andreu II d'Hongria, Andreu III d'Hongria, Álmos, Batalla de Mohács, Béla I d'Hongria, Béla II d'Hongria, Béla III d'Hongria, Béla IV d'Hongria, Bohèmia, Carles d'Habsburg-Lorena, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles I d'Hongria, Carles III de Nàpols, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa d'Anjou-Sicília, Casa de Luxemburg, Cumans, Dinastia Árpád, Dinastia d'Anjou, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Jagelló, Emeric I d'Hongria, Emperador, Esteve V d'Hongria, Ferran I d'Àustria, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran IV d'Hongria, Francesc I d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Géza d'Hongria, Géza I d'Hongria, Géza II d'Hongria, Gran Guerra Turca, Habsburg, Joan Hunyadi, Joan I d'Hongria, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Kálmán I d'Hongria, Khàzars, Ladislau de Varna, Ladislau el Pòstum, Ladislau I d'Hongria, Ladislau II d'Hongria, Ladislau III d'Hongria, Ladislau IV d'Hongria, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, ... Ampliar l'índex (27 més) »
Albert II d'Alemanya
Albert II d'Habsburg, I de Bohèmia, V d'Àustria, i II d'Alemanya (10 d'agost de 1397-27 d'octubre de 1439) va ser arxiduc d'Àustria des de 1404, i des de 1438, rei d'Alemanya, d'Hongria i de Bohèmia, i duc de Luxemburg.
Veure Llista de reis d'Hongria і Albert II d'Alemanya
Andreu I d'Hongria
Andreu I d'Hongria (1015? - Zirc, 27 de gener de 1061) fou rei d'Hongria (1047-1061).
Veure Llista de reis d'Hongria і Andreu I d'Hongria
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Veure Llista de reis d'Hongria і Andreu II d'Hongria
Andreu III d'Hongria
Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301.
Veure Llista de reis d'Hongria і Andreu III d'Hongria
Álmos
Álmos (aprox. 820 - 895) fou el primer gran príncep magiar, pare d'Árpád d'Hongria, qui va conduir els hongaresos a Europa des d'Àsia a les acaballes del.
Veure Llista de reis d'Hongria і Álmos
Batalla de Mohács
* Batalla de Mohács (1526), entre el Regne d'Hongria i l'Imperi Otomà.
Veure Llista de reis d'Hongria і Batalla de Mohács
Béla I d'Hongria
Béla I d'Hongria (en hongarès: I. Béla) (vers 1016 - 11 de setembre de 1063), conegut com el Campió o el Bisó (Bajnok, Bölény), va ser rei d'Hongria de 1060 a 1063.
Veure Llista de reis d'Hongria і Béla I d'Hongria
Béla II d'Hongria
Béla II d'Hongria (en hongarès II. Béla) (vers 1110 - 13 de febrer de 1141), dit el Cec (Vak), va ser rei d'hongria entre 1131 i 1141.
Veure Llista de reis d'Hongria і Béla II d'Hongria
Béla III d'Hongria
Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.
Veure Llista de reis d'Hongria і Béla III d'Hongria
Béla IV d'Hongria
Bela IV d'Hongria (1206 - 1270) va ser rei d'Hongria entre el 1235 i el 1270). Fill d'Andreu II d'Hongria, succeí al seu pare i restablí l'autoritat reial a Hongria. Colonitzà Transsilvània amb immigrants alemanys. Tingué un fill: Esteve V d'Hongria.
Veure Llista de reis d'Hongria і Béla IV d'Hongria
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Llista de reis d'Hongria і Bohèmia
Carles d'Habsburg-Lorena
Carles d'Habsburg-Lorena (1961-), arxiduc d'Àustria, per als monàrquics Carles II d'Àustria, Carles IV de Bohèmia o Carles V d'Hongria i Croàcia, és un polític austríac, actual cap de la Casa Imperial i Reial d'Habsburg, i Gran Mestre de l'Orde del Toisó d'Or.
Veure Llista de reis d'Hongria і Carles d'Habsburg-Lorena
Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.
Veure Llista de reis d'Hongria і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Veure Llista de reis d'Hongria і Carles I d'Hongria
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Veure Llista de reis d'Hongria і Carles III de Nàpols
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Llista de reis d'Hongria і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Casa d'Anjou-Sicília
La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.
Veure Llista de reis d'Hongria і Casa d'Anjou-Sicília
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Veure Llista de reis d'Hongria і Casa de Luxemburg
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Veure Llista de reis d'Hongria і Cumans
Dinastia Árpád
La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.
Veure Llista de reis d'Hongria і Dinastia Árpád
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Veure Llista de reis d'Hongria і Dinastia d'Anjou
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Llista de reis d'Hongria і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.
Veure Llista de reis d'Hongria і Dinastia Jagelló
Emeric I d'Hongria
Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.
Veure Llista de reis d'Hongria і Emeric I d'Hongria
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Llista de reis d'Hongria і Emperador
Esteve V d'Hongria
Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.
Veure Llista de reis d'Hongria і Esteve V d'Hongria
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Veure Llista de reis d'Hongria і Ferran I d'Àustria
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Veure Llista de reis d'Hongria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Llista de reis d'Hongria і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran IV d'Hongria
Ferran IV d'Hongria (Viena, 8 de setembre de 1633 - ibídem, 9 de juliol de 1654) fou arxiduc d'Àustria, rei dels Romans, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Llista de reis d'Hongria і Ferran IV d'Hongria
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Llista de reis d'Hongria і Francesc I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Llista de reis d'Hongria і Francesc Josep I d'Àustria
Géza d'Hongria
Géza d'Hongria (vers 945-997) va ser gran príncep dels magiars i pare del primer rei d'Hongria, sant Esteve.
Veure Llista de reis d'Hongria і Géza d'Hongria
Géza I d'Hongria
Géza I d'Hongria (en hongarès: I. Géza) (vers 1040 – 25 d'abril de 1077) va ser rei d'Hongria des de 1074 fins a la seva mort.
Veure Llista de reis d'Hongria і Géza I d'Hongria
Géza II d'Hongria
Géza II d'Hongria (en hongarès: II. Géza) (Tolna, 1130 - 31 de maig de 1162) va ser rei d'Hongria de 1141 fins a la seva mort.
Veure Llista de reis d'Hongria і Géza II d'Hongria
Gran Guerra Turca
La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.
Veure Llista de reis d'Hongria і Gran Guerra Turca
Habsburg
* Dinastia dels Habsburg, família de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 i fins a 1918 tingueren de forma ininterrompuda el poder en una gran extensió de territoris del continent.
Veure Llista de reis d'Hongria і Habsburg
Joan Hunyadi
Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Veure Llista de reis d'Hongria і Joan Hunyadi
Joan I d'Hongria
Joan Szapolya (o Zápolya) (Szepesváralja, 2 de febrer de 1487 - Szászsebes, 17 de juliol de 1540) va ser un noble hongarès, voivoda de Transsilvània, que fou coronat Rei d'Hongria després de la Batalla de Mohács (1526).
Veure Llista de reis d'Hongria і Joan I d'Hongria
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Veure Llista de reis d'Hongria і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Veure Llista de reis d'Hongria і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Kálmán I d'Hongria
Kálmán I d'Hongria (o també Coloman; en hongarés: I. Kálmán) (vers 1070 - 3 de febrer de 1116) va ser rei d'Hongria des del 1095 fins a la seva mort.
Veure Llista de reis d'Hongria і Kálmán I d'Hongria
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Llista de reis d'Hongria і Khàzars
Ladislau de Varna
s. XIX) representant Vladislau Ladislau de Varna (31 d'octubre de 1424 - 10 de novembre de 1444) va ser rei de Polònia a partir de 1434 (Ladislau III, en polonès: Władysław III), i d'Hongria a partir de 1440 (Vladislau I, en hongarès: I. Ulászló), fins a la seva mort combatent l'Imperi Otomà a la batalla de Varna.
Veure Llista de reis d'Hongria і Ladislau de Varna
Ladislau el Pòstum
Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).
Veure Llista de reis d'Hongria і Ladislau el Pòstum
Ladislau I d'Hongria
Ladislau I, anomenat el Sant (27 de juny de 1046 - 29 de juliol de 1095), va ser rei d'Hongria des de 1077 fins a la seva mort.
Veure Llista de reis d'Hongria і Ladislau I d'Hongria
Ladislau II d'Hongria
Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.
Veure Llista de reis d'Hongria і Ladislau II d'Hongria
Ladislau III d'Hongria
Ladislau III d'Hongria (en hongarès III. László) (?, 1199 - Viena, 7 de maig de 1205), de la dinastia Árpád, fou rei d'Hongria entre el 1204 i el 1205). Fill d'Emeric I d'Hongria i la infanta Constança d'Aragó (1179 - 1222), filla d'Alfons I el Cast i Sança de Castella.
Veure Llista de reis d'Hongria і Ladislau III d'Hongria
Ladislau IV d'Hongria
Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria.
Veure Llista de reis d'Hongria і Ladislau IV d'Hongria
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Veure Llista de reis d'Hongria і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Veure Llista de reis d'Hongria і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de governants i prínceps de Transsilvània
XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Veure Llista de reis d'Hongria і Llista de governants i prínceps de Transsilvània
Llista de sultans otomans
La llista dels sultans otomans o sultans de l'Imperi Otomà és la següent.
Veure Llista de reis d'Hongria і Llista de sultans otomans
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Veure Llista de reis d'Hongria і Lluís I d'Hongria
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Veure Llista de reis d'Hongria і Lluís II d'Hongria
Maria I d'Hongria
Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.
Veure Llista de reis d'Hongria і Maria I d'Hongria
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Llista de reis d'Hongria і Maria Teresa I d'Àustria
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Veure Llista de reis d'Hongria і Maties Corví
Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.
Veure Llista de reis d'Hongria і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Veure Llista de reis d'Hongria і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Miklós Horthy
Miklós Horthy, cavaller de Nágybánya, en hongarès Vitéz nágybanyái Horthy Miklós (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868 – Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Òtranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongarès i més tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).
Veure Llista de reis d'Hongria і Miklós Horthy
Otó I d'Habsburg
Otto I d'Habsburg, conegut també com a Otó IV de Caríntia, dit l'Alegre (23 de juliol de 1301 – 17 de febrer de 1339) fou duc d'Àustria i Estíria (i després en títol també duc de Caríntia i marcgravi de Carniola) i el fill més jove d'Albert I d'Alemanya i Elisabet de Tirol.
Veure Llista de reis d'Hongria і Otó I d'Habsburg
Otó III de Wittelsbach
Otó III de Wittelsbach, conegut també com a Otó V de Baviera, (11 de febrer de 1261 - 9 de novembre de 1312), membre de la dinastia Wittelsbach, fou duc de la Baixa Baviera (1390-1312) i rei d'Hongria i Croàcia entre 1305 i 1307 com Béla V.
Veure Llista de reis d'Hongria і Otó III de Wittelsbach
Pau de Passarowitz
La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).
Veure Llista de reis d'Hongria і Pau de Passarowitz
Pere I d'Hongria
Pere I d'Hongria (Venècia, 1011-?, 1046), conegut com a Pere Orseolo o Pere el Venecià (en hongarès: I. (Velencei) Péter, en llatí: Pietro Orseolo), va ser rei d'Hongria del 1038 al 1041 i el 1044 fins a la seva mort dos anys més tard.
Veure Llista de reis d'Hongria і Pere I d'Hongria
Principat de Transsilvània
El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.
Veure Llista de reis d'Hongria і Principat de Transsilvània
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Veure Llista de reis d'Hongria і Regent
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V.
Veure Llista de reis d'Hongria і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Salomó I d'Hongria
Salomó I d'Hongria (1053-1087) fou rei d'Hongria.
Veure Llista de reis d'Hongria і Salomó I d'Hongria
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Llista de reis d'Hongria і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Veure Llista de reis d'Hongria і Solimà I el Magnífic
Taksony d'Hongria
Taksony (? - abans de 972) fou el tercer gran príncep dels magiars.
Veure Llista de reis d'Hongria і Taksony d'Hongria
Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.
Veure Llista de reis d'Hongria і Tractat del Trianon
Venceslau III
Estàtua de Venceslau III de Bohèmia Venceslau III (6 d'octubre de 1289 - 4 d'agost de 1306) va ser rei d'Hongria (1301-1305) i rei de Bohèmia (1305-1306).
Veure Llista de reis d'Hongria і Venceslau III
Vladislau II de Bohèmia
Ladislau o Vladislau Jagelló (Cracòvia, 1 de març de 1456 - Budapest, 13 de març de 1516), fou Rei de Bohèmia (1471 - 1516) i d'Hongria (1490 - 1516).
Veure Llista de reis d'Hongria і Vladislau II de Bohèmia
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Veure Llista de reis d'Hongria і Wittelsbach
Zoltán
Zoltán (896 - † 949) fou el fill més jove del príncep hongarès Árpád d'Hongria.
Veure Llista de reis d'Hongria і Zoltán
També conegut com Rei d'Hongria, Reis d'Hongria.