Taula de continguts
55 les relacions: Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles Hug de Borbó i Parma, Carles Lluís de Borbó i de Bragança, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó, Carles Xavier de Borbó i Parma, Carlisme, Comunió Tradicionalista, Decret d'Unificació, Espanya, Francesc de Paula de Borbó, Francesc Xavier de Borbó i Parma, Isabel II d'Espanya, Jaume de Borbó i de Borbó-Parma, Joan Carles de Borbó i de Bragança, Joan Carles I d'Espanya, Joan de Borbó i Battenberg, Llei Sàlica, Partit Carlí (1971), Partit Catòlic Tradicionalista, Partit Integrista, Pretendent al tron, Sixt de Borbó, Toscana, 1 d'octubre, 14 de maig, 18 d'agost, 18 de juliol, 18 de maig, 1833, 1860, 1868, 1909, 1931, 1936, 1943, 1952, 1953, 1957, 1961, 1975, 1977, 2 d'octubre, 20 d'abril, 20 de desembre, 20 de maig, 2010, 23 d'abril, 24 de desembre, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este
Alfons Carles de Borbó i d'Àustria-Este (Londres, 1849 - Viena, 1936) va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Alfons Carles I i el títol d'assenyalament de Duc de Sant Jaume.
Veure Llista de pretendents carlins і Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Veure Llista de pretendents carlins і Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Hug de Borbó i Parma
Carles Hug de Borbó-Parma (París, 8 d'abril de 1930 - Barcelona, 18 d'agost de 2010) des de 1977 va ser Cap de la Casa de Borbó-Parma i Duc de Parma i Piacenza (Carles IV de Parma).
Veure Llista de pretendents carlins і Carles Hug de Borbó i Parma
Carles Lluís de Borbó i de Bragança
Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín (Madrid 1818 - Brunse (Estíria) 1861), fou Pretendent carlí al tron d'Espanya des de l'any 1845 amb el nom de Carles VI.
Veure Llista de pretendents carlins і Carles Lluís de Borbó i de Bragança
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Veure Llista de pretendents carlins і Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó
L'Arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borbó, Príncep de Toscana, (Viena, 4 de desembre del 1909 - Barcelona, 24 de desembre del 1953) fou un noble espanyol, arxiduc d'Àustria i pretendent carlista al tron espanyol amb el nom de "Carles VIII", encara que els seus "drets", provenien de la seva mare Blanca de Borbó, filla de Carles VII, tot i que segons els postulats carlistes la seva mare no hauria pogut regnar (però si transmetre els seus drets), ja que l'origen dels "reis" carlistes venia que Carles Maria Isidre de Borbó no va reconèixer a la seva neboda Isabel II com a reina per considerar en vigor la llei semi-sàlica de 1713.
Veure Llista de pretendents carlins і Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó
Carles Xavier de Borbó i Parma
Carles Xavier de Borbó-Parma i Orange-Nassau (Nijmegen, 27 de gener de 1970), Cap de la Casa de Borbó-Parma, és el Duc de Parma i Piacenza (Carles V) i pretendent carlista al tron espanyol (Carles Xavier I).
Veure Llista de pretendents carlins і Carles Xavier de Borbó i Parma
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Llista de pretendents carlins і Carlisme
Comunió Tradicionalista
Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.
Veure Llista de pretendents carlins і Comunió Tradicionalista
Decret d'Unificació
Decret d'Unificació fou un decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
Veure Llista de pretendents carlins і Decret d'Unificació
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Llista de pretendents carlins і Espanya
Francesc de Paula de Borbó
Francesc de Paula de Borbó i de Borbó-Parma (Madrid, 10 de març de 1794 - 13 d'agost de 1865) va ser infant d'Espanya, castellà d'Amposta i membre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem de 1827 fins a 1851, any en què, exitingit l'orde, renuncià a la castellania.
Veure Llista de pretendents carlins і Francesc de Paula de Borbó
Francesc Xavier de Borbó i Parma
Francesc Xavier de Borbó-Parma, (Vil·la Pianor, Itàlia 1889 - Coira, Suïssa 1977), fou un dirigent carlí com a príncep regent (1936-1952) i pretendent al tron d'Espanya com a rei legítim (1952-1975) segons els seus partidaris.
Veure Llista de pretendents carlins і Francesc Xavier de Borbó i Parma
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Llista de pretendents carlins і Isabel II d'Espanya
Jaume de Borbó i de Borbó-Parma
Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931), va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Jaume III i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Veure Llista de pretendents carlins і Jaume de Borbó i de Borbó-Parma
Joan Carles de Borbó i de Bragança
Joan Carles de Borbó i de Bragança (Palau d'Aranjuez, 15 de maig de 1822 - Brighton, 21 de novembre de 1887) fou comte de Montizón i pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Joan III.
Veure Llista de pretendents carlins і Joan Carles de Borbó i de Bragança
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Veure Llista de pretendents carlins і Joan Carles I d'Espanya
Joan de Borbó i Battenberg
Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.
Veure Llista de pretendents carlins і Joan de Borbó i Battenberg
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Veure Llista de pretendents carlins і Llei Sàlica
Partit Carlí (1971)
Partit Carlí, oficialment i en castellà Partido Carlista, és un partit polític espanyol d'esquerra alternativa, socialista autogestionària i federalista constituït en 1971 al II Congrés del Poble Carlí a partir de la Comunió Tradicionalista que liderava Xavier de Borbó i Parma.
Veure Llista de pretendents carlins і Partit Carlí (1971)
Partit Catòlic Tradicionalista
Partit Catòlic Tradicionalista és un partit polític espanyol fundat en 1919 per Juan Vázquez de Mella com a resultat del seu enfrontament amb Jaume de Borbó, pretendent màxim dirigent del carlisme.
Veure Llista de pretendents carlins і Partit Catòlic Tradicionalista
Partit Integrista
El Partit Integrista o Partit Catòlic Nacional va ser un partit polític de caràcter reaccionari fundat en 1888 per Ramón Nocedal després de l'escissió de la branca de l'integrisme del Partit Carlista, per considerar que el pretendent Carles VII sostenia una actitud conciliadora amb el liberalisme.
Veure Llista de pretendents carlins і Partit Integrista
Pretendent al tron
Un pretendent al tron és algú que aspira a un tron perquè creu que hi té dret, però que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perquè el tron ja està ocupat per algú altre o perquè ha estat abolit.
Veure Llista de pretendents carlins і Pretendent al tron
Sixt de Borbó
Sixt Enric de Borbó Parma i Borbó-Busset (Pau, Gascunya, el 22 de juliol de 1940) és un polític francès, líder a Espanya de la ultradretana Comunió Tradicionalista, la qual rebutja obertament el Concili Vaticà II des dels plantejaments cismàtics de Marcel Lefebvre.
Veure Llista de pretendents carlins і Sixt de Borbó
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Llista de pretendents carlins і Toscana
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 1 d'octubre
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 14 de maig
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 18 d'agost
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 18 de juliol
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 18 de maig
1833
;Països Catalans.
Veure Llista de pretendents carlins і 1833
1860
;Països Catalans.
Veure Llista de pretendents carlins і 1860
1868
;Països Catalans.
Veure Llista de pretendents carlins і 1868
1909
;Països Catalans.
Veure Llista de pretendents carlins і 1909
1931
;Països Catalans.
Veure Llista de pretendents carlins і 1931
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Llista de pretendents carlins і 1936
1943
;Països Catalans.
Veure Llista de pretendents carlins і 1943
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Llista de pretendents carlins і 1952
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Llista de pretendents carlins і 1953
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Llista de pretendents carlins і 1957
1961
;Països Catalans.
Veure Llista de pretendents carlins і 1961
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Llista de pretendents carlins і 1975
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Llista de pretendents carlins і 1977
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 2 d'octubre
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 20 d'abril
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 20 de desembre
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 20 de maig
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Llista de pretendents carlins і 2010
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 23 d'abril
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 24 de desembre
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 29 de juny
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 29 de setembre
3 d'octubre
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 3 d'octubre
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 7 de maig
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
Veure Llista de pretendents carlins і 9 de maig
També conegut com Pretendent carlí, Pretendents carlins.