Taula de continguts
120 les relacions: Aleix I Comnè, Aleix II Comnè, Aleix III Àngel, Aleix IV Àngel, Aleix V Murzufle, Alexandre (emperador romà d'Orient), Anastasi I Dicor, Anastasi II (emperador), Andrònic I Comnè, Andrònic II Paleòleg, Andrònic III Paleòleg, Andrònic IV Paleòleg, Arcadi, Artavasdos, Basileu, Basili I el Macedoni, Basili II Bulgaròctonos, Basili Onomàgul, Basilisc (emperador), Caiguda de l'Imperi Romà, Constant II, Constantí I el Gran, Constantí III Heracli, Constantí IV Pogonat, Constantí IX Monòmac, Constantí Làscaris, Constantí V Coprònim, Constantí VI, Constantí VII Porfirogènit, Constantí VIII, Constantí X Ducas, Constantí XI Paleòleg, Constantinoble, Despotat de l'Epir, Dinastia Àngel, Dinastia Comnè, Dinastia Ducas, Dinastia frígia, Dinastia heracliana, Dinastia isàurica, Dinastia justiniana, Dinastia macedònia, Dinastia niceforiana, Dinastia Paleòleg, Dinastia teodosiana, Dinastia tràcia, Dioclecià, Ducat de Demòtica, Emperador, Estauraci, ... Ampliar l'índex (70 més) »
Aleix I Comnè
Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Aleix I Comnè
Aleix II Comnè
Aleix II Comnè (en grec: Ἄλεξις o Ἀλέξιος Κομνηνός, en llatí: Alexius II Comnenus) (1167-1183), fou emperador romà d'Orient del 1180 al 1183.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Aleix II Comnè
Aleix III Àngel
Aleix III Àngel (grec: Ἀλέξιος Ἄγγελος, Aléxios Ànguelos) (nascut cap al 1153 i mort el 1211) fou emperador romà d'Orient entre el 1195 i el 1203.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Aleix III Àngel
Aleix IV Àngel
Aleix IV Àngel (en grec:, en llatí) (vers 1182-8 de febrer del 1204) fou emperador romà d'Orient del 29 de juliol del 1203 al 28 de gener del 1204, nominalment junt al seu pare.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Aleix IV Àngel
Aleix V Murzufle
Aleix V Murzufle o Aleix V Ducas Murzufle (en grec:, en llatí), conegut pel sobrenom de Murzufle, una paraula grega emprada per designar la proximitat de les celles o alguna característica similar relacionada amb les celles, fou emperador romà d'Orient del 28 de gener del 1204 a l'11 d'abril del mateix any.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Aleix V Murzufle
Alexandre (emperador romà d'Orient)
Alexandre va ser emperador romà d'Orient del 912 al 913.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Alexandre (emperador romà d'Orient)
Anastasi I Dicor
Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Anastasi I Dicor
Anastasi II (emperador)
Anastasi II (Artemios Anastasios) fou emperador romà d'Orient del 713 fins al cop d'estat del 715, escollit per aclamació popular.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Anastasi II (emperador)
Andrònic I Comnè
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Andrònic I Comnè
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Andrònic II Paleòleg
Andrònic III Paleòleg
Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Andrònic III Paleòleg
Andrònic IV Paleòleg
Andrònic IV Paleòleg (en grec:, en llatí) fou el fill gran de l'emperador Joan V Paleòleg i d'Helena Cantacuzena (filla de Joan VI Cantacuzè).
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Andrònic IV Paleòleg
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Arcadi
Artavasdos
Artavasdos (nom llatinitzat de l'armeni, Artavazd) fou emperador romà d'Orient, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Artavasdos
Basileu
Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Basileu
Basili I el Macedoni
Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Basili I el Macedoni
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Basili II Bulgaròctonos
Basili Onomàgul
Basili Onomàgul (en grec antic Βασίλειος Ὀνομάγουλος) va ser un usurpador del tron imperial romà d'Orient en temps de Lleó III Isàuric.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Basili Onomàgul
Basilisc (emperador)
Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Basilisc (emperador)
Caiguda de l'Imperi Romà
* Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476).
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Caiguda de l'Imperi Romà
Constant II
Constant II (?, 630 - Siracusa, 668) fou emperador romà d'Orient entre el 641 i el 668.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constant II
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí I el Gran
Constantí III Heracli
Constantí III Heracli o Flavi Heracli Constantí —Flavius Heraclius Constantinus — (maig del 612, 22 de juny del 641 o 25 de maig del 641) fou emperador romà d'Orient el 641.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí III Heracli
Constantí IV Pogonat
Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí IV Pogonat
Constantí IX Monòmac
Constantí IX Monòmac (en grec: Κωνσταντίνος Θ΄ Μονομάχος) fou emperador romà d'Orient del 1042 al 1054 pel seu matrimoni amb l'emperadriu Zoè Porfirogènita.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí IX Monòmac
Constantí Làscaris
Constantí XI Làscaris o simplement Constantí Làscaris, ja que en no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-1205), fou el darrer emperador romà d'Orient durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204).
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí Làscaris
Constantí V Coprònim
Constantí V, dit Coprònim (grec:, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí V Coprònim
Constantí VI
Constantí VI (en grec:, Kōnstantinos VI) fou emperador romà d'Orient del 780 al 797, els primers deu anys sota la regència de la seva mare.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí VI
Constantí VII Porfirogènit
Constantí VII Porfirogènit (Κωνσταντῖνος Ζ΄ Πορφυρογέννητος, Kōnstantinos VII Porphyrogennētos), fou el quart emperador romà d'Orient de la dinastia macedònica.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí VII Porfirogènit
Constantí VIII
Constantí VIII (960 - 1028) fou emperador romà d'Orient del 962 fins a la seva mort.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí VIII
Constantí X Ducas
Constantí X Ducas (en grec: Κωνσταντίνος Ι΄ Δούκας, Konstandinos Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1059 al 1067.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí X Ducas
Constantí XI Paleòleg
Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantí XI Paleòleg
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Constantinoble
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Despotat de l'Epir
Dinastia Àngel
Els Àngel, en grec medieval Ἄγγελος, van ser una família noble grega que van proporcionar tres emperadors de l'Imperi Romà d'Orient i van governar entre el 1185 i el 1204.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia Àngel
Dinastia Comnè
Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia Comnè
Dinastia Ducas
Els Ducas, en grec medieval Δούκας, femení Δούκαινα, plural Δοῦκαι, és el nom d'una família noble de l'Imperi Romà d'Orient, les branques de la qual van proporcionar diversos generals i governants notables entre els segles IX i XI.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia Ducas
Dinastia frígia
La dinastia frígia o dinastia amoriana va ser una dinastia d'emperadors que va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 820 fins al 867.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia frígia
Dinastia heracliana
L'anomenada dinastia heracliana va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 610 fins al 695 i des del 705 fins al 711.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia heracliana
Dinastia isàurica
La dinastia isàurica va regnar a Constantinoble i a l'Imperi Romà d'Orient de l'any 717 al 802.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia isàurica
Dinastia justiniana
Justinià I Díptic consular (540) de Justí, fill de Germanus Justinus, cosí de Justinià. La dinastia justiniana és una poderosa família que va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 518 fins al 602.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia justiniana
Dinastia macedònia
Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia macedònia
Dinastia niceforiana
La dinastia niceforiana o dinastia fòcida es va establir a l'Imperi Romà d'Orient quan l'emperadriu Irene d'Atenes va ser destronada l'any 802 per Nicèfor I, el seu ministre de finances, que va governar fins al 811.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia niceforiana
Dinastia Paleòleg
L'àguila bicèfala, emblema de la dinastia Paleòleg i de l'Imperi Romà d'Orient. Paleòleg (en grec, Palaiologos o Paleologos (Palaios logos, literalment "Vella paraula"); en llatí) fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al, si bé en l'obscuritat després del.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia Paleòleg
Dinastia teodosiana
La dinastia teodosiana va governar l'Imperi Romà d'Occident de l'any 379 fins al 455.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia teodosiana
Dinastia tràcia
La Dinastia tràcia o Casal de Lleó governà l'Imperi Romà d'Orient de l'any 457 fins al 518, i també algunes parts de l'Imperi Romà d'Occident del 474 al 480.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dinastia tràcia
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Dioclecià
Ducat de Demòtica
El ducat de Demòtica va ser un estat efímer creat pels croats en territori romà d'Orient, a Tràcia, l'any 1204 durant la Quarta Croada.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Ducat de Demòtica
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Emperador
Estauraci
Estauraci (en grec:, Stauracius) fou emperador romà d'Orient, fill de Nicèfor I.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Estauraci
Exèrcit romà d'Orient
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Exèrcit romà d'Orient
Filípic
Filípic (Philippicos o Philepicos) fou emperador romà d'Orient del desembre del 711 al juny del 713.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Filípic
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Flavi Focas
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Heracli
Heraclones
Heracli, més conegut pel diminutiu Heraclones (en grec:, Heraclionas) fou un emperador romà d'Orient.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Heraclones
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Imperi de Nicea
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Imperi de Trebisonda
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Imperi Llatí
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Imperi Otomà
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Imperi Romà d'Orient
Irene d'Atenes
Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Irene d'Atenes
Isaac I Comnè
Isaac I Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1007 i mort el 1060) fou emperador romà d'Orient entre el 1057 i el 1059 com a primer emperador de la família Comnè.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Isaac I Comnè
Isaac II Àngel
Isaac II Àngel (en grec:, en llatí), fou emperador romà d'Orient del 1185 al 1195 i entre 1203 i 1204 associat amb Aleix IV Àngel, entre ambdós períodes fou deposat pel seu germà Aleix III Àngel, que el va fer cegar i empresonar.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Isaac II Àngel
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Joan I Tsimiscés
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Joan II Comnè
Joan III Ducas Vatatzes
Joan III Ducas Làscaris Vatatzes (Demòtica, 1193 - Nimfeu, 1254) fou emperador de Nicea (1222 - 1254/1255).
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Joan III Ducas Vatatzes
Joan IV Ducas Làscaris
Joan IV Ducas Làscaris (en grec) (Nicea 1250 - Mar de Màrmara després del 1290).
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Joan IV Ducas Làscaris
Joan V Paleòleg
Joan V Paleòleg (grec: Ιωάννης Παλαιολόγος, en llatí: Ioannēs V Palaiologos), (1332 – 16 de febrer del 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i de Joana de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant).
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Joan V Paleòleg
Joan VI Cantacuzè
Joan VI Cantacuzè (en grec) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom complet era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador romà d'Orient de facto del 1342 al 1355 i de iure del 1347 fins als primers dies del gener del 1355.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Joan VI Cantacuzè
Joan VII Paleòleg
Joan VII Paleòleg fou emperador romà d'Orient durant cinc mesos de l'any 1390.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Joan VII Paleòleg
Joan VIII Paleòleg
Joan VIII Paleòleg (nascut el 1390 i mort el 1448) fou emperador romà d'Orient, a Constantinoble, entre el 1425 i el 1448.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Joan VIII Paleòleg
Justí I el Vell
Justí I el Vell (en llatí Flavius Iustinus) (c. 450 - 1 d'agost de 527) va ser emperador romà d'Orient des de l'any 518 fins al 527 i el fundador de la dinastia justiniana.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Justí I el Vell
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Justí II el Jove
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Justinià I
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Justinià II Rinotmet
Lleó Esgur
Lleó Esgur fou un governador roma d'Orient casat amb Eudòxia Angelina, filla d'Aleix III Àngel, que va quedar com a dèspota de Tessàlia i el Peloponès el 1204 quan els croats van ocupar Constantinoble.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Lleó Esgur
Lleó II (emperador)
Lleó II (en grec: Leon) (467 - 17 de novembre de 474) va ser emperador romà d'Orient, amb només set anys.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Lleó II (emperador)
Lleó III l'Isàuric
L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Lleó III l'Isàuric
Lleó IV el Khàzar
Lleó IV el Khàzar (grec: Λέων ὁ Χάζαρος, Léon ho Khàzaros; 25 de gener del 750 – 8 de setembre del 780) fou emperador romà d'Orient entre el 775 i el 780.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Lleó IV el Khàzar
Lleó V l'Armeni
Lleó V, dit l'Armeni (en grec,, Leon, 775 – 26 de desembre del 820), va ser un general que es va proclamar emperador romà d'Orient i va regnar entre 813 i 820.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Lleó V l'Armeni
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Lleó VI el Filòsof
Lleonci (emperador)
Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Lleonci (emperador)
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Manuel I Comnè
Manuel II Paleòleg
Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Manuel II Paleòleg
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Marcià
Mateu Cantacuzè
Mateu Cantacuzè (en grec, en llatí: Mathaeus Cantacuzenus) fou coemperador de l'Imperi Romà d'Orient, nomenat pel seu pare, des del 1353 fins al 1355.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Mateu Cantacuzè
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Maurici (emperador)
Mecenci
sòlid amb la imatge de Mececi, produït a Siracusa entra el 668 i el 669 Mecenci o Mecenti (en grec: Mizizos; en armeni:, Mžēž o Mzhezh) fou un general romà d'Orient d'origen armeni que va usurpar el tron que corresponia a Constantí IV, del juliol del 668 a la primavera del 669.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Mecenci
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Mehmet II
Miquel I Rangabé
Miquel I Rangabé (en grec:, Mikhaēl I Rhangabe) fou emperador romà d'Orient del 811 al 813.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Miquel I Rangabé
Miquel II el Tartamut
Miquel el Tartamut o Miquel II fou un general que va arribar a ser emperador romà d'Orient del 820 al 829.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Miquel II el Tartamut
Miquel III l'Embriac
Miquel III l'Embriac (Mikhaïl III o Méthussos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador romà d'Orient del 842 al 867.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Miquel III l'Embriac
Miquel IV el Paflagoni
Miquel IV el Paflagoni fou emperador romà d'Orient del 1034 al 1041.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Miquel IV el Paflagoni
Miquel IX Paleòleg
Miquel IX Paleòleg (en grec:, Mikhaïl ho Paleologos) (17 d'abril del 1277 al 12 d'octubre del 1320) fou el fill gran d'Andrònic II Paleòleg i Anna d'Hongria (filla d'Esteve V d'Hongria), i fou associat pel seu pare al tron el 1294.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Miquel IX Paleòleg
Miquel V el Calafat
Miquel V el Calafat que portà el renom per l'ofici de calafat (impermeabilitzador de naus) que tenia el seu pare, fou emperador romà d'Orient del desembre del 1041 a l'abril del 1042.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Miquel V el Calafat
Miquel VI l'Estratiòtic
Miquel VI l'Estratiòtic (Mikhaïl o Stratiotikós) fou emperador romà d'Orient del 1056 al 1057.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Miquel VI l'Estratiòtic
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Miquel VII Ducas
Miquel VIII Paleòleg
Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Miquel VIII Paleòleg
Nicèfor I el Logoteta
Nicèfor I el Logoteta (en grec:, Nikiforos) fou un ministre de finances que va ser entronitzat emperador romà d'Orient (801 al 811), escollit per altres oficials de la cort, en la «revolta dels eunucs».
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Nicèfor I el Logoteta
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Nicèfor II Focas
Nicèfor III Botaniates
Nicèfor Botaniates (Νικηφόρος Βοτανειάτης, Nikiforos Botaniatis) fou emperador romà d'Orient per un període curt, del 1078 al 1081.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Nicèfor III Botaniates
Província romana de Sicília
Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Província romana de Sicília
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Quarta Croada
Romà I Lecapè
Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Romà I Lecapè
Romà II
Romà II (Rōmanos), fou emperador romà d'Orient del 959 al 963.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Romà II
Romà III Argir
Romà III Argir (en grec:, Romanós o Arguirós o Arguirópulos) fou emperador romà d'Orient del 1028 al 1034.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Romà III Argir
Romà IV Diògenes
Romà IV Diògenes (Ρωμανός Δʹ Διογένης, Rōmanós IV Diogénēs) fou emperador romà d'Orient del 1067 al 1071 pel seu matrimoni amb l'emperadriu vídua Eudòxia. Com que va usurpar el tron al seu fillastre Miquel i es negava a tornar-li, quan l'oncle de Miquel Joan Ducas va trobar l'oportunitat el va deposar i se'n va venjar fent-lo cegar, fet que li va causar la mort.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Romà IV Diògenes
Teòfil (emperador)
Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Teòfil (emperador)
Teodor I Làscaris
Teodor I Làscaris (Constantinoble 1174 - Nicea 1222) fou el primer emperador de Nicea (1204 - 1222).
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Teodor I Làscaris
Teodor II Làscaris
Teodor II Ducas Làscaris (Nicea 1221 o 1222 - agost 1259) va ser emperador de Nicea entre 1254 i 1258.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Teodor II Làscaris
Teodora, emperadriu romana d'Orient
Teodora (Theodora) (984-1056) fou emperadriu romana d'Orient de l'11 de gener del 1055 a la seva mort, poc després del 31 d'agost del 1056.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Teodora, emperadriu romana d'Orient
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Teodosi II el Jove
Teodosi III
Teodosi III (en grec:,Theodosios) fou un emperador romà d'Orient (715-717) i anteriorment cobrador de taxes.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Teodosi III
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Tetrarquia
Tiberi II
Tiberi II (en llatí: Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador romà d'Orient.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Tiberi II
Tiberi III
Tiberi III Absimar fou un oficial germànic de l'exèrcit romà d'Orient originalment anomenat Absimar (en grec:, Apsímaros), que va canviar el seu nom pel de Tiberi quan fou proclamat emperador per les tropes que havien fracassat a Cartago.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Tiberi III
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і Zenó
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і 1453
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans d'Orient і 330
També conegut com Emperador bizantí, Emperador de Constantinoble, Emperador romà d'Orient, Emperadors bizantins, Emperadors romans d'Orient, Emperadriu romana d'Orient, Llista d'emperadors bizantins, Llistat d'emperadors bizantins.