Taula de continguts
49 les relacions: Al·lòfon, Anglès, Arizona, Aspiració (fonètica), Benjamin Lee Whorf, Castellà, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant ejectiva, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant uvular, Consonant velar, Estats Units d'Amèrica, First Mesa, Fonema, Hopi, Hotevilla-Bacavi, Kenneth Locke Hale, Keres, Kiowa-tano, Labialització, Llengua zuni, Manlleu (lingüística), Navaho, Nombre dual, Pueblo, Punt d'articulació, Second Mesa, Sonoritat, Uto-asteca, Vocal anterior, Vocal mitjana, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal posterior, Vocal semioberta anterior arrodonida, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada central no arrodonida, 1990.
- Llengües dels Estats Units
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Veure Llengua hopi і Al·lòfon
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Llengua hopi і Anglès
Arizona
Arizona és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país.
Veure Llengua hopi і Arizona
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Veure Llengua hopi і Aspiració (fonètica)
Benjamin Lee Whorf
Benjamin Lee Whorf (24 d'abril del 1897 a Winthrop, Massachusetts – 26 de juliol del 1941) va ser un lingüista famós dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Llengua hopi і Benjamin Lee Whorf
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Llengua hopi і Castellà
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Llengua hopi і Consonant
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Llengua hopi і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Llengua hopi і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Llengua hopi і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Llengua hopi і Consonant bilabial
Consonant ejectiva
Una consonant ejectiva (o simplement ejectiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant sorda que s'articula amb una oclusió simultània de la glotis.
Veure Llengua hopi і Consonant ejectiva
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Llengua hopi і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Llengua hopi і Consonant glotal
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Veure Llengua hopi і Consonant labiodental
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Llengua hopi і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Llengua hopi і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Llengua hopi і Consonant palatal
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Llengua hopi і Consonant postalveolar
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Llengua hopi і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Llengua hopi і Consonant velar
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Llengua hopi і Estats Units d'Amèrica
First Mesa
First Mesa (hopi Wàlpi) és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat d'Arizona.
Veure Llengua hopi і First Mesa
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Llengua hopi і Fonema
Hopi
Els hopi són una tribu reconeguda federalment d'amerindis dels Estats Units de parla uto-asteca i de cultura pueblo, el nom de la qual ve de hopitu "bo".
Veure Llengua hopi і Hopi
Hotevilla-Bacavi
Hotevilla-Bacavi (hopi Hotvela-Paaqavi), també conegut com a Third Mesa, és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat d'Arizona.
Veure Llengua hopi і Hotevilla-Bacavi
Kenneth Locke Hale
Kenneth Locke Hale (Evanston, Illinois, 15 d'agost de 1934 - 8 d'octubre de 2001) va ser un lingüista al Massachusetts Institute of Technology que va estudiar una varietat enorme de llengües ameríndies amenaçades no estudiades prèviament d'Amèrica del Nord, Amèrica Central i Austràlia.
Veure Llengua hopi і Kenneth Locke Hale
Keres
Keres és una família lingüística de les llengües ameríndies, molt relacionada amb els indis pueblo de Nou Mèxic (EUA).
Veure Llengua hopi і Keres
Kiowa-tano
Kiowa-Tano és una família de llengües ameríndies parlades a Nou Mèxic, Kansas, Oklahoma i Texas.
Veure Llengua hopi і Kiowa-tano
Labialització
La labialització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de determinades consonants en contacte amb les vocals posteriors o les consonants labials.
Veure Llengua hopi і Labialització
Llengua zuni
La llengua zuni és la llengua parlada pel poble zuni al sud-oest dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Llengua hopi і Llengua zuni
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Veure Llengua hopi і Manlleu (lingüística)
Navaho
Navajo o Navaho (Diné bizaad) és una de les llengües atapascanes del grup Na-Dené parlat al sud-oest dels Estats Units pels navahos.
Veure Llengua hopi і Navaho
Nombre dual
En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat 2.
Veure Llengua hopi і Nombre dual
Pueblo
Situació dels indis pueblo Territori dels Pueblo Kachina Pueblo és un grup de tribus, totes elles pertanyents als grups lingüístic kiowa-tano o keres, a més dels hopi (uto-asteca) i zuni (grup aïllat).
Veure Llengua hopi і Pueblo
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Llengua hopi і Punt d'articulació
Second Mesa
Second Mesa és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat d'Arizona.
Veure Llengua hopi і Second Mesa
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).
Veure Llengua hopi і Sonoritat
Uto-asteca
L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.
Veure Llengua hopi і Uto-asteca
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Llengua hopi і Vocal anterior
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Veure Llengua hopi і Vocal mitjana
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Veure Llengua hopi і Vocal oberta anterior no arrodonida
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Llengua hopi і Vocal posterior
Vocal semioberta anterior arrodonida
La vocal semioberta anterior arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI.
Veure Llengua hopi і Vocal semioberta anterior arrodonida
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Veure Llengua hopi і Vocal semioberta anterior no arrodonida
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Veure Llengua hopi і Vocal semitancada posterior arrodonida
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Veure Llengua hopi і Vocal tancada anterior no arrodonida
Vocal tancada central no arrodonida
La vocal tancada central no arrodonida, també coneguda com a i barrada és un so de la parla que es representa en l'AFI.
Veure Llengua hopi і Vocal tancada central no arrodonida
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Llengua hopi і 1990
Vegeu també
Llengües dels Estats Units
- Ídix
- Adai
- Argot chinook
- Atakapa
- Atsugewi
- Castellà
- Chitimacha (llengua)
- Crioll afroseminola
- Crioll haitià
- Francès
- Gujarati
- Hidatsa
- Kalapuya
- Kalapuya septentrional
- Kato
- Kiowa
- Llengües algonquines
- Llengües atapascanes
- Llengües catawba
- Llengües chinook
- Llengües iroqueses
- Llengües tepimanes
- Llengua biloxi
- Llengua de signes estatunidenca
- Llengua hän
- Llengua hopi
- Llengua maricopa
- Llengua mohawk
- Llengua okanagan
- Llengua oneida
- Llengua onondaga
- Llengua tuscarora
- Mandan
- Miami-illinois
- Min dong
- Mobilian jargon
- O'odham
- Ofo
- Pueblo Piro
- Romaní
- Tübatulabal (llengua)
- Tiwa (tano)
- Tlingit (llengua)
- Yaqui
- Yoncalla (llengua)
També conegut com Hopi (llengua).