Taula de continguts
37 les relacions: Antimatèria, Antineutrí, Antipartícula, Antiquark u, Càrrega elèctrica, Càrrega elèctrica elemental, Electró, Electró-volt, Espín, Fermió, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Gravetat, Hadró, Laboratori nacional de Lawrence Berkeley, Leptó, Leptó tau, Martin Lewis Perl, Massa, Matèria, Muó, Neutrí, Neutrí tau, Neutró, Partícula elemental, Període de semidesintegració, Pió, Positró, Premi Nobel de Física, Protó, Quark, Quark d, Sleptó, Tau (lletra grega), Universitat de Stanford, Velocitat de la llum, 1975.
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Veure Leptó tau і Antimatèria
Antineutrí
L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.
Veure Leptó tau і Antineutrí
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Veure Leptó tau і Antipartícula
Antiquark u
L'antiquark u (amunt) és l'antipartícula del quark u. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa amb càrrega i nombre bariònic oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament.
Veure Leptó tau і Antiquark u
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Leptó tau і Càrrega elèctrica
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Veure Leptó tau і Càrrega elèctrica elemental
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Leptó tau і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Leptó tau і Electró-volt
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Leptó tau і Espín
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Veure Leptó tau і Fermió
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Veure Leptó tau і Força electromagnètica
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Leptó tau і Força nuclear feble
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Leptó tau і Gravetat
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Veure Leptó tau і Hadró
Laboratori nacional de Lawrence Berkeley
Laboratori nacional de Lawrence Berkeley, normalment anomenada Berkeley Lab, és un laboratori nacional dels EUA amb seu a Berkeley Hills a prop de Berkeley, Califòrnia que realitza recerca i desenvolupament en nom del departament d'energia dels EUA (DOE).
Veure Leptó tau і Laboratori nacional de Lawrence Berkeley
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.
Veure Leptó tau і Leptó
Leptó tau
El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².
Veure Leptó tau і Leptó tau
Martin Lewis Perl
Martin Lewis Perl (Nova York, EUA 1927 -. Palo Alto 2014) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1995 pels seus estudis sobre el leptó.
Veure Leptó tau і Martin Lewis Perl
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Leptó tau і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Leptó tau і Matèria
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Veure Leptó tau і Muó
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Leptó tau і Neutrí
Neutrí tau
El neutrí tau o neutrí tauònic (símbol ντ) és una partícula elemental subatòmica de tipus neutrí que no té cap càrrega elèctrica, ni càrrega de color, i per tant només interacciona mitjançant la interacció feble.
Veure Leptó tau і Neutrí tau
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Leptó tau і Neutró
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Leptó tau і Partícula elemental
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Veure Leptó tau і Període de semidesintegració
Pió
En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.
Veure Leptó tau і Pió
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Leptó tau і Positró
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Veure Leptó tau і Premi Nobel de Física
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Leptó tau і Protó
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Leptó tau і Quark
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Veure Leptó tau і Quark d
Sleptó
Els sleptons són els supercompanys dels leptons.
Veure Leptó tau і Sleptó
Tau (lletra grega)
Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.
Veure Leptó tau і Tau (lletra grega)
Universitat de Stanford
La Universitat de Stanford (Leland Stanford Junior University) és una universitat privada situada a Stanford (Califòrnia), considerada com una de les més prestigioses dels Estats Units i del món.
Veure Leptó tau і Universitat de Stanford
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Leptó tau і Velocitat de la llum
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Leptó tau і 1975
També conegut com Antitau, Tau (partícula), Tauó.