Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Legió XIII Gèmina

Índex Legió XIII Gèmina

La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.

Taula de continguts

  1. 53 les relacions: Antoninià, Any dels quatre emperadors, August, Augusta Vindelicorum, Babilònia (Egipte), Batalla d'Alèsia, Batalla de Farsàlia, Batalla de Tapsos, Batalla del bosc de Teutoburg, Batalla del Sabis (57 aC), Betriacum, Cavalleria, Claudi, Dàcia, Gal·liè, Germànics, Gneu Pompeu Magne, Guerra de les Gàl·lies, Guerres dàcies, Il·líria (província romana), Imperi de les Gàl·lies, Imperi Romà, Infanteria, Juli Cèsar, Legió romana, Lleó, Mar Adriàtica, Marc Antoni Prim, Marc Salvi Otó, Nil, Notitia Dignitatum, Optimat, Pannònia, Primera batalla de Bedriacum, Quarta Guerra Civil Romana, Rècia, República Romana, Roma, Rubicó, Segle V, Segona Guerra Civil romana, Senat Romà, Setge de Gergòvia, Sext Pompeu Pius, Sicília, Trajà, Vespasià, Vexillatio, Victorí, Vindonissa, ... Ampliar l'índex (3 més) »

Antoninià

Set ''antoninianii'' Lantoninià (del llatí Antoninianus, "d'Antoní") era una moneda romana encunyada per primer cop per l'emperador Marc Aureli Antoní Caracal·la el 214 dC.

Veure Legió XIII Gèmina і Antoninià

Any dels quatre emperadors

Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.

Veure Legió XIII Gèmina і Any dels quatre emperadors

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Legió XIII Gèmina і August

Augusta Vindelicorum

Augusta Vindelicorum era la capital de la província romana de la Rètia Secunda (coneguda també com a Vindelícia) i era situada a la riba del riu Lech.

Veure Legió XIII Gèmina і Augusta Vindelicorum

Babilònia (Egipte)

Babilònia fou una ciutat egípcia, l'antiga Pi-Hapi-n-On, traduït per analogia amb la Babilònia persa.

Veure Legió XIII Gèmina і Babilònia (Egipte)

Batalla d'Alèsia

La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.

Veure Legió XIII Gèmina і Batalla d'Alèsia

Batalla de Farsàlia

La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.

Veure Legió XIII Gèmina і Batalla de Farsàlia

Batalla de Tapsos

La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).

Veure Legió XIII Gèmina і Batalla de Tapsos

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Veure Legió XIII Gèmina і Batalla del bosc de Teutoburg

Batalla del Sabis (57 aC)

La Batalla del Sabis, també coneguda erròniament com a la batalla del Sambre o la batalla contra el Nervians (o Nervis), es va lliurar en el 57 aC a la zona coneguda actualment com a Valònia, entre les legions de la República Romana i una agrupació de les tribus belgues, principalment Nervis.

Veure Legió XIII Gèmina і Batalla del Sabis (57 aC)

Betriacum

Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.

Veure Legió XIII Gèmina і Betriacum

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Veure Legió XIII Gèmina і Cavalleria

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Legió XIII Gèmina і Claudi

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Legió XIII Gèmina і Dàcia

Gal·liè

Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Veure Legió XIII Gèmina і Gal·liè

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Legió XIII Gèmina і Germànics

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure Legió XIII Gèmina і Gneu Pompeu Magne

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Veure Legió XIII Gèmina і Guerra de les Gàl·lies

Guerres dàcies

Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.

Veure Legió XIII Gèmina і Guerres dàcies

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Veure Legió XIII Gèmina і Il·líria (província romana)

Imperi de les Gàl·lies

LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.

Veure Legió XIII Gèmina і Imperi de les Gàl·lies

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Legió XIII Gèmina і Imperi Romà

Infanteria

Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.

Veure Legió XIII Gèmina і Infanteria

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Legió XIII Gèmina і Juli Cèsar

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Veure Legió XIII Gèmina і Legió romana

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Veure Legió XIII Gèmina і Lleó

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Veure Legió XIII Gèmina і Mar Adriàtica

Marc Antoni Prim

Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al.

Veure Legió XIII Gèmina і Marc Antoni Prim

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Veure Legió XIII Gèmina і Marc Salvi Otó

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.

Veure Legió XIII Gèmina і Nil

Notitia Dignitatum

La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial.

Veure Legió XIII Gèmina і Notitia Dignitatum

Optimat

Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.

Veure Legió XIII Gèmina і Optimat

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Veure Legió XIII Gèmina і Pannònia

Primera batalla de Bedriacum

La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.

Veure Legió XIII Gèmina і Primera batalla de Bedriacum

Quarta Guerra Civil Romana

La Quarta Guerra Civil Romana, també coneguda com la Guerra entre Antoni i Octavi (32 aC-30 aC) fou la darrera guerra civil de la República Romana i va enfrontar Cleòpatra i Marc Antoni contra Octavi August.

Veure Legió XIII Gèmina і Quarta Guerra Civil Romana

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Veure Legió XIII Gèmina і Rècia

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Legió XIII Gèmina і República Romana

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Legió XIII Gèmina і Roma

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Veure Legió XIII Gèmina і Rubicó

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Veure Legió XIII Gèmina і Segle V

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Veure Legió XIII Gèmina і Segona Guerra Civil romana

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Legió XIII Gèmina і Senat Romà

Setge de Gergòvia

El Setge de Gergòvia del 52 aC, conegut també com a batalla de Gergòvia, fou una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Veure Legió XIII Gèmina і Setge de Gergòvia

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Veure Legió XIII Gèmina і Sext Pompeu Pius

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Legió XIII Gèmina і Sicília

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure Legió XIII Gèmina і Trajà

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure Legió XIII Gèmina і Vespasià

Vexillatio

Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.

Veure Legió XIII Gèmina і Vexillatio

Victorí

Marc Piavoni Victorí (Marcus Piavonius Victorinus) va ser un emperador romà que va governar a l'Imperi de les Gàl·lies del 268 al 270 o bé del 269 al 271.

Veure Legió XIII Gèmina і Victorí

Vindonissa

Vindonissa era una ciutat de Rècia esmentada per Tàcit.

Veure Legió XIII Gèmina і Vindonissa

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Legió XIII Gèmina і Vitel·li

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Veure Legió XIII Gèmina і 10 de gener

102

El 102, anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, fou un any comú començat en dissabte.

Veure Legió XIII Gèmina і 102

, Vitel·li, 10 de gener, 102.