Taula de continguts
52 les relacions: Africada postalveolar sonora, Africada postalveolar sorda, Aproximant labiovelar sonora, Aspiració (fonètica), Conca hidrogràfica, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant retroflexa, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant velar, Consonant vibrant, Dialecte, Estat de l'Amazones (Brasil), Estat de l'Amazones (Veneçuela), Fonema, Fricativa bilabial sorda, Fricativa glotal sorda, Guainía, Kurripakos, Llengües arawak, Llengües arawak de l'Alt Amazones, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal palatal sonora, Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva velar sorda, Orinoco, Punt d'articulació, Riu Negro (Amazones), São Gabriel da Cachoeira, Vichada, Vocal, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal neutra, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal posterior, Vocal semitancada anterior no arrodonida, ... Ampliar l'índex (2 més) »
Africada postalveolar sonora
L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Veure Kurripako і Africada postalveolar sonora
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Veure Kurripako і Africada postalveolar sorda
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Veure Kurripako і Aproximant labiovelar sonora
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Veure Kurripako і Aspiració (fonètica)
Conca hidrogràfica
Amazones Una conca hidrogràfica és una àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents Territori de les aigües del qual aflueixen a un mateix riu o llac Una àrea més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
Veure Kurripako і Conca hidrogràfica
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Kurripako і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Kurripako і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Kurripako і Consonant aproximant
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Kurripako і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Kurripako і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Kurripako і Consonant glotal
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Kurripako і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Kurripako і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Kurripako і Consonant palatal
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Veure Kurripako і Consonant retroflexa
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Veure Kurripako і Consonant sonora
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Veure Kurripako і Consonant sorda
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Kurripako і Consonant velar
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Veure Kurripako і Consonant vibrant
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Kurripako і Dialecte
Estat de l'Amazones (Brasil)
Amazones (en portuguès Amazonas) és l'estat més extens del Brasil, localitzat a l'oest de la Regió Nord.
Veure Kurripako і Estat de l'Amazones (Brasil)
Estat de l'Amazones (Veneçuela)
L'Amazones (en espanyol Estado Amazonas) és un dels 23 estats en què és dividida Veneçuela.
Veure Kurripako і Estat de l'Amazones (Veneçuela)
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Kurripako і Fonema
Fricativa bilabial sorda
La fricativa bilabial sorda és un fonema que no existeix en català.
Veure Kurripako і Fricativa bilabial sorda
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Veure Kurripako і Fricativa glotal sorda
Guainía
Guainía és un departament de Colòmbia situat a l'est del país.
Veure Kurripako і Guainía
Kurripakos
Els kurripakos (també coneguts com baniwá, ñamepaco o wakuenaí) són un poble indígena que habita a les conques dels rius Isana, Atabapo i Guainía, així com del baix Inírida i l'alt Orinoco en el departament colombià de Guainía, entre el riu Guaviare i l'Orinoco en el departament de Vichada; a l'estat Amazones (Veneçuela); a l'Ayarí i São Gabriel da Cachoeira, estat de l'Amazones (Brasil).
Veure Kurripako і Kurripakos
Llengües arawak
Les llengües arawak són una família lingüística indígena d'Amèrica, estesa per Sud-amèrica i el Carib correctament identificada.
Veure Kurripako і Llengües arawak
Llengües arawak de l'Alt Amazones
Les llengües arawak de l'Alt Amazones o llengües arawak de l'interior, són un grup, probablement filogenètic, de les llengües arawak parlades a Colòmbia, Veneçuela, Perú i el Brasil.
Veure Kurripako і Llengües arawak de l'Alt Amazones
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Veure Kurripako і Nasal alveolar sonora
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Veure Kurripako і Nasal bilabial sonora
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Veure Kurripako і Nasal palatal sonora
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Kurripako і Oclusiva alveolar sonora
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Veure Kurripako і Oclusiva alveolar sorda
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Kurripako і Oclusiva bilabial sonora
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Veure Kurripako і Oclusiva bilabial sorda
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Kurripako і Oclusiva velar sorda
Orinoco
El riu Orinoco és un riu de Veneçuela, un dels més llargs d'Amèrica, amb 2.140 km.
Veure Kurripako і Orinoco
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Kurripako і Punt d'articulació
Riu Negro (Amazones)
El Riu Negro (en portuguès Rio Negro), és el cabalós afluent del Riu Amazones.
Veure Kurripako і Riu Negro (Amazones)
São Gabriel da Cachoeira
São Gabriel da Cachoeira és un municipi de l'estat brasiler de l'Amazones.
Veure Kurripako і São Gabriel da Cachoeira
Vichada
Vichada és un departament de Colòmbia, que fa frontera amb Veneçuela.
Veure Kurripako і Vichada
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Kurripako і Vocal
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Kurripako і Vocal anterior
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Kurripako і Vocal central
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Veure Kurripako і Vocal mitjana
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Veure Kurripako і Vocal neutra
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Veure Kurripako і Vocal oberta anterior no arrodonida
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Kurripako і Vocal posterior
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Veure Kurripako і Vocal semitancada anterior no arrodonida
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Veure Kurripako і Vocal semitancada posterior arrodonida
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Veure Kurripako і Vocal tancada anterior no arrodonida