Taula de continguts
47 les relacions: Arkhànguelsk, Cristianisme ortodox, Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà, Dvinà Septentrional, Eslau eclesiàstic, Gran Ducat de Moscou, Gubèrnia, Gueorgui Litkin, Iamàlia, Ivan IV de Rússia, Ivan Kuràtov, Kal·listrat Jàkov, Komi, Llengües fino-pèrmiques, Llengües samoiedes, Mar Blanca, Mari (poble), Mezén (riu), Mordovià, Nóvgorod, Nenètsia, Novossibirsk, Palafit, Província d'Arkhànguelsk, Província de Múrmansk, Rússia, República de Komi, Revolució russa de 1905, Riu Kama, Riu Petxora, Riu Vítxegda, Rus, Sibèria, Siktivkar, Stróganov, Udmurt, Udmurts, Ukhtà, Ural, Vólogda, Veliki Ústiug, Viatka, Vorkutà, Xamanisme, 1745, 1843, 1861.
Arkhànguelsk
El port d'Arkhànguelsk el 1896 Arkhànguelsk (transliteració del rus Архангельск, abans coneguda en català com a Arcàngel) és una ciutat de l'extrem nord de la Rússia europea, situada vora el riu Dvinà Septentrional, prop de la seva desembocadura a la mar Blanca.
Veure Komis і Arkhànguelsk
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Veure Komis і Cristianisme ortodox
Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà
Khàntia-Mànsia, o el (en rus), és un districte autònom o ókrug de Rússia i, per tant, un subjecte federal de la Federació Russa.
Veure Komis і Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà
Dvinà Septentrional
El Dvinà septentrional o Dvina del Nord (rus:Се́верная Двина́) és un riu del nord de Rússia que discorre per la província de Vologda i la província d'Arkhànguelsk fins a la Badia Dvinà del Mar Blanc.
Veure Komis і Dvinà Septentrional
Eslau eclesiàstic
Exemple de l'eslau eclesiàstic rus L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език; en belarús: царкоўнаславянская мова; en rus: церковнославянский язык; en ucraïnès: церковнослов'янська мова) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves.
Veure Komis і Eslau eclesiàstic
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Veure Komis і Gran Ducat de Moscou
Gubèrnia
Divisió de Rússia en vuit gubèrnies el 1708 Subdivions de l'Imperi Rus el 1914 Una gubèrnia (губе́рния, AFI /ɡʊˈbʲɛrnʲɪjə/ del rus губерна́тор gubernàtor, del llatí gubernatore i aquest al seu torn del κυβερνήτης timoner), era una subdivisió administrativa essencial de l'Imperi Rus, que normalment ha estat traduïda com a govern, governació, o província.
Veure Komis і Gubèrnia
Gueorgui Litkin
Gueorgui Stepànovitx Litkin o Georgi Lytkin (1835-1907) fou un escriptor i líder nacional komi, pare del nacionalisme komi modern.
Veure Komis і Gueorgui Litkin
Iamàlia
Iamàlia o el Districte Autònom Iamalo-Nenets (en rus Яма́ло-Не́нецкий автоно́мный о́круг Iamalo-Nénetski avtonomni ókrug, o simplement Ямалия Iamàlia; en llengua nenets Ямалы-Ненёцие автономной ӈокрук Jamaly'-Nenëtsie" avtonomnyj ñokruk) és un districte autònom de Rússia i, per tant, un subjecte federal de la Federació Russa.
Veure Komis і Iamàlia
Ivan IV de Rússia
, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).
Veure Komis і Ivan IV de Rússia
Ivan Kuràtov
Ivan Alekséievitx Kuràtov, Ива́н Алексе́евич Кура́тов, en komi Куратов Ӧльӧш Вань, (1839-1875) fou un dels primers escriptors moderns en literatura komi.
Veure Komis і Ivan Kuràtov
Kal·listrat Jàkov
Kal·listrat Falaléievitx Jàkov (Каллистрат Фалалеевич Жаков- komi Жаков Пальӧ Кальӧ -1866-1926) fou un escriptor i líder nacional komi, un dels pares del nacionalisme komi modern amb Gueorgui Litkin i Ivan Alekséievitx Kuràtov.
Veure Komis і Kal·listrat Jàkov
Komi
El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb el komi-permià i l'udmurt.
Veure Komis і Komi
Llengües fino-pèrmiques
Les llengües Fino-Pèrmiques és una de les dues branques de les Llengües ugrofineses.
Veure Komis і Llengües fino-pèrmiques
Llengües samoiedes
Les llengües samoiedes són una família de llengües parlada als dos vessants dels Urals, a la part més septentrional d'Euràsia.
Veure Komis і Llengües samoiedes
Mar Blanca
La mar Blanca, o el mar Blanc (en rus, Бе́лое мо́ре, Bièloie more), és un entrant de la mar de Barentsz a la costa nord-occidental de Rússia.
Veure Komis і Mar Blanca
Mari (poble)
Mapa de la distribució dels mari el 1593 Els maris (també coneguts com a txeremissos, i çirmeş en tàtar) són un poble ugrofinès que viu als marges del Volga a la república de Marí El, Rússia.
Veure Komis і Mari (poble)
Mezén (riu)
El Mezén és un riu que recorre la República de Komi i la Província d'Arkhànguelsk, a Rússia.
Veure Komis і Mezén (riu)
Mordovià
Els mordovians són un poble que parla llengües ugrofineses i que viu principalment a la república de Mordòvia, però també a Tatarstan, Província d'Uliànovsk, Província de Samara, Província d'Orenburg, Província de Penza, així coma Àsia Central, Armènia i Sibèria.
Veure Komis і Mordovià
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Veure Komis і Nóvgorod
Nenètsia
Nenètsia (en nenets: Ненёцие’’ автономной ӈокрук, transcrit: Neniotsie avtonomnoi niókruk; Не́нецкий автоно́мный о́круг, Nénetski avtonomni ókrug) és un districte autònom de la Federació Russa, i per tant, un dels seus subjectes federals.
Veure Komis і Nenètsia
Novossibirsk
La ciutat de Novossibirsk - Новосибирск - és la tercera major aglomeració de Rússia, després de Moscou i Sant Petersburg.
Veure Komis і Novossibirsk
Palafit
Palafit a Indonèsia Palafits a Limboto, Gorontalo, Indonèsia Els palafits (de l'italià palafitta) són edificacions suportades per xanques, pilars o simples estaques, construïdes sobre aigües tranquil·les com llacs, rius de corrent lent i llacunes dels atols.
Veure Komis і Palafit
Província d'Arkhànguelsk
La província d'Arkhànguelsk (en rus, Арха́нгельская о́бласть, tr. Arkhànguelskaia óblast) és una província de Rússia i, per tant, un subjecte federal de la Federació Russa.
Veure Komis і Província d'Arkhànguelsk
Província de Múrmansk
La província de Múrmansk (en rus Му́рманская о́бласть, transliterat Múrmanskaia óblast) és una província i subjecte federal de la Federació Russa, localitzada a la part nord-oest del país.
Veure Komis і Província de Múrmansk
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Komis і Rússia
República de Komi
La República de Komi (Respúblika Komi; komi: Коми Республика, Komi Respúblika) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa, a l'oest dels Urals.
Veure Komis і República de Komi
Revolució russa de 1905
La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.
Veure Komis і Revolució russa de 1905
Riu Kama
El Kama o Txulman (en tàtar: Чулман o Çulman, Txulman; en baixkir i rus: Кама, Kama; en udmurt i komi: Кам, Kam) és un gran riu de la Rússia europea i el principal afluent del Volga; de fet, és més gran que el Volga en el moment de la seva confluència.
Veure Komis і Riu Kama
Riu Petxora
Conca del riu Petxora El riu Petxora (en rus: Печо́ра; en komi: Печӧра; en nenets: Санэроˮ яха) és un riu del nord-oest de Rússia que desemboca al mar de Petxora, a l'oceà Àrtic, a l'oest de les muntanyes dels Urals.
Veure Komis і Riu Petxora
Riu Vítxegda
El riu Vítxegda (Вычегда en rus) és un riu de la Rússia europea, un afluent del Dvinà Septentrional.
Veure Komis і Riu Vítxegda
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Komis і Rus
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Veure Komis і Sibèria
Siktivkar
Siktivkar (en komi i rus Сыктывка́р) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Komi.
Veure Komis і Siktivkar
Stróganov
Un dels escuts dels Stroganov (1836). Els Stroganov o Strogonov (en rus: Строгановы, Строгоновы), també escrit a la francesa Stroganoff, eren una família de reeixits comerciants, industrials, terratinents i homes d'estat russos d'entre el i el, als quals es va atorgar rang de noblesa.
Veure Komis і Stróganov
Udmurt
L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca finohongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats udmurts.
Veure Komis і Udmurt
Udmurts
Els Udmurts són un poble que parla udmurt.
Veure Komis і Udmurts
Ukhtà
Ukhta a la dècada de 1950 Escut Ukhtà o Ukhta (en rus: Ухта; en komi: Уква, Ukva) és una ciutat industrial de Rússia en la República de Komi.
Veure Komis і Ukhtà
Ural
L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.
Veure Komis і Ural
Vólogda
Vólogda (en rus Вологда) és una ciutat de Rússia, capital i centre administratiu de l'òblast de Vólogda.
Veure Komis і Vólogda
Veliki Ústiug
Veliki Ústiug (en rus: Великий Устюг) és una ciutat de la província de Vólogda, a Rússia, que el 2017 tenia 31.606 habitants.
Veure Komis і Veliki Ústiug
Viatka
República de Viatka fou un antic govern de la Rússia Oriental, autònom des del 1991 i avui molt reduït de la seva primitiva extensió.
Veure Komis і Viatka
Vorkutà
Vorkutà és una ciutat minera de carbó de la República de Komi, Rússia.
Veure Komis і Vorkutà
Xamanisme
El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits.
Veure Komis і Xamanisme
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Komis і 1745
1843
;Països Catalans.
Veure Komis і 1843
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Komis і 1861
També conegut com Komi (poble).