Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Ali Burunduk, Allahdad, Amir Wali ibn Ali Hindu, Andidjan, Arghun Shah Burdalik, Badghis, Emir, Golf Pèrsic, Irtix, Kamar al-Din, Khalil Sultan, Khujand, Kuldjha, Mogolistan, Mubàixir Bahadur, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad Khan, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Nihawand, Província de Lorestan, Rayy, Regne d'Ormuz, Ruyan, Saif al-Din Barles, Samarcanda, Shams al-Din Abas, Sirdarià, Sulayman Xah, Sultan Husayn Mirza, Taixkent, Tamerlà, Toktamix, Transoxiana, Umar Xaikh, Vall de Ferganà, Xah Rukh (timúrida), Xaikh Ali Bahadur, Xaikh Nur al-Din, Xuixtar, Yadgarshah Arlat, 1405, 1409, 1411, 15 de juliol, 8 d'abril.
Ali Burunduk
Ali Burunduk - també transcrit vacil·lantment Borunduk, Barandak o Berendak - (nascut vers 1380 - mort en data desconeguda al segle XV) fou un amir de Tamerlà.
Nou!!: Kodadad Husayni і Ali Burunduk · Veure més »
Allahdad
Allahdad fou un amir de Tamerlà que va actuar al i primers anys del XV.
Nou!!: Kodadad Husayni і Allahdad · Veure més »
Amir Wali ibn Ali Hindu
Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Kodadad Husayni і Amir Wali ibn Ali Hindu · Veure més »
Andidjan
Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.
Nou!!: Kodadad Husayni і Andidjan · Veure més »
Arghun Shah Burdalik
Arghun Shah (segles XIV - XV), dit Arghun Shah Burdalik (+1409) per ser natural de Burdalik, una vila de Transoxiana propera al Jihun (Oxus) i al peu de la muntanya de Burdalik, a la comarca de Karshi) fou un amir mongol de Tamerlà. Tot i que originari d'una zona habitada per la tribu dels Barles, mai se l'esmenta com un Barles sinó com un turcman que probablement tindria llaços amb els sanjaris. A finals del 1370, durant la rebel·lio de Zinde Hasham Apardi, Tamerlà va enviar a Arghun Shah i Khetai Bahadur perquè marxessin immediatament amb les seves tropes a atacar al rebel i obligar-lo a restaurar tot el saqueig que havia fet; les forces timúrides es van presentar prop del riu i van disparar una pluja de fletxes; molts dels rebels en retirada es van ofegar al riu i altres van ser assassinats o ferits; el bestiar saquejat fou recuperat. Zinde Hasham va poder passar i fugir i va ser perseguit per Arghun Shah, gairebé fins a Sheburghan; però el rebel, que havia assegurat al fort, va començar a fortificar-lo; la fortalesa va quedar envoltada i Arghun Shah va demanar reforços: Timur va enviar a amir Jaku Barles amb un reforç considerable, però el hivern ja havia començat i no fou efectiu. El 1383 es esmentat a la campanya feta al Mogolistan. El 1387, després de la campanya de Geòrgia, l'exèrcit timúrida va acampar a Shaki (Azerbaidjan) i des d'allí es van enviar destacaments a territori cristià i es van fer nous saquejos i presoners; Arghun Shah i Ramadan Khoja van operar a la província de Tengut. Tots els destacaments van retornar victoriosos al campament a Shaki, en un lloc anomenat Kambale o Kabale. El 1392 va participar al setge de Mahanasar. L'any següent era a la campanya del Kurdistan i va arribar al campament de Tamerlà establert a Harbi, a l'altre costat del Tigris, després d'haver imposat la obediència als caps de tribu i prínceps, matant també molts àrabs, sobretot als que atacaven caravanes de pelegrins, els territoris dels quals foren saquejats. El 1394 va participar al setge i conquesta d'Amida (Armènia), sent el primer a entrar a la ciutat El 1404 quan Timur va tornar de la campanya d'Anatòlia, Iraq i Síria, Arghun era governador de Samarcanda, càrrec que probablement ocupava des del 1399. Quan Tamerlà va sortir cap a la Xina a finals del 1404, va conservar la mateixa posició. A la mort de Tamerlà (febrer del 1405) va donar suport a la proclamació de Khalil Sultan i va tancar les portes de la ciutat a la part legitimista de l'exèrcit i a prínceps i princeses. Quan Khalil Sultan va arribar a la capital, Arghun Shah el va sortir a rebre i li va fer entrega de les claus de la ciutat, del castell i de les cadenes del tresor El príncep Sultan Husayn s'havia retirat a territori de Xah Rukh, però sobtadament s'ho va repensar i es va presentar a Xahrisabz on fou ben acollit per Khalil Sultan que el va veure com un reforç a la seva causa. Khalil li va confiar el comandament d'unes tropes que havien d'anar a Balkh a fer el pagament convingut per la preterició dels drets de Pir Muhammad ibn Jahangir. Amb aquestes tropes va sortir de Samarcanda en direcció al Jihun acompanyat per alguns amirs entre els quals Arghun Shah, Kodadad, Mubashir, Khoja Yusuf i Timur Khoja. De camí Sultan Husayn va anunciar als amirs que es reunissin per escoltar un esdeveniment important. Els amirs es van reunir i Husayn, amb una vintena de fidels, els va fer arrestar i Khoja Yusuf i Timur Khoja foren executats al moment; als altres, que es van agenollar i van implorar tremolant, els va perdonar la vida a canvi de forts juraments de lleialtat i els va donar comandaments. Poc després va segrestar a la princesa Khanika, esposa del difunt hereu Muhammad Sultan ibn Jahangir, que es va creuar al seu camí quan anava de Samarcanda a Balkh a reunir-se amb el seu cunyat Pir Muhammad ibn Jahangir. Amb les riqueses que va arrabassar a la princesa va fer regals als amirs i als soldats, els quals van acceptar posar-se al seu costat. Amb aquestes forces es va dirigir a Samarcanda d'on es va retirar Khalil però deixant amirs als que va donar importants quantitats. Les forces de Husayn i de Khalil es van trobar en un lloc anomenat Jekdalik proper a Kish; però abans de la batalla els amirs Arghun Shah, Kodadad, Mubashir i altres es van passar a Khalil i les tropes van seguir l'exemple (15 de juliol de 1405). Sultan Husayn va fugir i Khalil va retornar a Samarcanda. Arghun Shah va seguir servint a Khalil i fou un dels seus amirs de confiança al que va encomanar diverses tasques. El 1406 Arghun Shah fou un dels dos amirs representants de Khalil en les converses amb Xah Rukh (l'altre fou Allahdad). El 1409, quan es va revoltar Kodadad Husayni, va lluitar al costat de Khalil Sultan, fins que aquest fou fet presoner. Quan Xah Rukh va ocupar Samarcanda (1409), el va fer executar.
Nou!!: Kodadad Husayni і Arghun Shah Burdalik · Veure més »
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Kodadad Husayni і Badghis · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Kodadad Husayni і Emir · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Kodadad Husayni і Golf Pèrsic · Veure més »
Irtix
L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix.
Nou!!: Kodadad Husayni і Irtix · Veure més »
Kamar al-Din
Kamar al-Din Khan Dughlat (Kummar al-Din, Qamar-ud-din Khan Dughlat (àrab: قمر الدین خان دغلت) fou un governant mongol que va arribar a kan del Kanat de Mogolistan (1368 a 1392), pertanyent al clan Dughlat de Kaixgar de guerrers mongols.
Nou!!: Kodadad Husayni і Kamar al-Din · Veure més »
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Nou!!: Kodadad Husayni і Khalil Sultan · Veure més »
Khujand
Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنینآباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.
Nou!!: Kodadad Husayni і Khujand · Veure més »
Kuldjha
Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining.
Nou!!: Kodadad Husayni і Kuldjha · Veure més »
Mogolistan
Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.
Nou!!: Kodadad Husayni і Mogolistan · Veure més »
Mubàixir Bahadur
Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles i, mort el 1410.
Nou!!: Kodadad Husayni і Mubàixir Bahadur · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: Kodadad Husayni і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Muhàmmad Khan
Muhammad Khan (mort el 16 de juliol de 1338) fou un kan il-kànida proclamat pel jalayírida Hasan Buzurg.
Nou!!: Kodadad Husayni і Muhàmmad Khan · Veure més »
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Nou!!: Kodadad Husayni і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Kodadad Husayni і Nihawand · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Kodadad Husayni і Província de Lorestan · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Kodadad Husayni і Rayy · Veure més »
Regne d'Ormuz
El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.
Nou!!: Kodadad Husayni і Regne d'Ormuz · Veure més »
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Nou!!: Kodadad Husayni і Ruyan · Veure més »
Saif al-Din Barles
Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.
Nou!!: Kodadad Husayni і Saif al-Din Barles · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Kodadad Husayni і Samarcanda · Veure més »
Shams al-Din Abas
Shams al-Din Abas (segles XIV i XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà.
Nou!!: Kodadad Husayni і Shams al-Din Abas · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Kodadad Husayni і Sirdarià · Veure més »
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Nou!!: Kodadad Husayni і Sulayman Xah · Veure més »
Sultan Husayn Mirza
Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.
Nou!!: Kodadad Husayni і Sultan Husayn Mirza · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Kodadad Husayni і Taixkent · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Kodadad Husayni і Tamerlà · Veure més »
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Nou!!: Kodadad Husayni і Toktamix · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Kodadad Husayni і Transoxiana · Veure més »
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Nou!!: Kodadad Husayni і Umar Xaikh · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Kodadad Husayni і Vall de Ferganà · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Kodadad Husayni і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Nou!!: Kodadad Husayni і Xaikh Ali Bahadur · Veure més »
Xaikh Nur al-Din
Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.
Nou!!: Kodadad Husayni і Xaikh Nur al-Din · Veure més »
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Nou!!: Kodadad Husayni і Xuixtar · Veure més »
Yadgarshah Arlat
Yadgarshah Arlat (+ 1438) fou un amir del tumen dels Arlat, que va servir a Tamerlà als darrers anys d'aquest.
Nou!!: Kodadad Husayni і Yadgarshah Arlat · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Kodadad Husayni і 1405 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Kodadad Husayni і 1409 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Kodadad Husayni і 1411 · Veure més »
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kodadad Husayni і 15 de juliol · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kodadad Husayni і 8 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Khudaidad, Khudaidad Husayni, Kudadad Husayni.
