Taula de continguts
22 les relacions: Alcorà, Amadiya, Amàsia, İskilip, Brusa, Cadi, Hanafisme, Istanbul, Kurd, Madrassa, Muftí, Rumèlia, Selim II, Solimà I el Magnífic, Sufisme, Turc, Xaikh al-Islam, Xaria, 1490, 1574, 23 d'agost, 30 de desembre.
- Morts el 1574
- Naixements del 1490
- Xaikhs al-Islam
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Khodja Čelebi і Alcorà
Amadiya
Amadiya (Amedi o Amadia) és una vila del Kurdistan a la governació de Dohuk, a Iraq, a 17 km de la frontera amb Turquia, a la conca del Gara (afluent per la dreta del Gran Zab).
Veure Khodja Čelebi і Amadiya
Amàsia
Amàsia és un possible supercontinent futur que podria ser format per la fusió d'Àsia i Amèrica del Nord.
Veure Khodja Čelebi і Amàsia
İskilip
İskilip és una ciutat i un districte de la província de Çorum (Turquia), a la riba esquerra del riu Kızılırmak.
Veure Khodja Čelebi і İskilip
Brusa
Dona amb conjunt de '''brusa''' i faldilla a la moda de 1953 Brusa és el nom donat a dos grans tipus de peça superior de roba, l'un per a home i l'altre per a dona, emparentats entre si i amb la camisa.
Veure Khodja Čelebi і Brusa
Cadi
Un cadi (de l'àrab) és, en el món musulmà, un jutge que aplica la xaria, la llei religiosa islàmica; en conseqüència els cadis tenen jurisdicció sobre aquells temes legals que afecten la xaria i exerceixen funcions civils, judicials i religioses.
Veure Khodja Čelebi і Cadi
Hanafisme
El hanafisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.
Veure Khodja Čelebi і Hanafisme
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Khodja Čelebi і Istanbul
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Veure Khodja Čelebi і Kurd
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Veure Khodja Čelebi і Madrassa
Muftí
Un muftí de l'imperi otomà al segle XVIII Un muftí (de l'àrab, etimològicament ‘el qui emet una fàtua’, participi actiu del verb, ‘emetre una fàtua’) és un jurisconsult musulmà (alfaquí) que per la seva coneixença de la xaria (llei islàmica) és autoritzat a donar una resposta jurídica sobre un element de definició (fàtua), ja sigui a la demanda d'un jutge o d'un particular.
Veure Khodja Čelebi і Muftí
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Veure Khodja Čelebi і Rumèlia
Selim II
Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.
Veure Khodja Čelebi і Selim II
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Veure Khodja Čelebi і Solimà I el Magnífic
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Veure Khodja Čelebi і Sufisme
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Khodja Čelebi і Turc
Xaikh al-Islam
Xaykh al-Islam, sheikh ul-Islam, sheikhul Islam, șeyhülislam és un títol honorífic utilitzat al món musulmà fins al i atribuït quasi sempre a dignataris religiosos.
Veure Khodja Čelebi і Xaikh al-Islam
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Veure Khodja Čelebi і Xaria
1490
Països Catalans.
Veure Khodja Čelebi і 1490
1574
;Països Catalans.
Veure Khodja Čelebi і 1574
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Khodja Čelebi і 23 d'agost
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Khodja Čelebi і 30 de desembre
Vegeu també
Morts el 1574
- Abd-Al·lah al-Ghàlib
- Ascanio Condivi
- Bartolomeo Eustachi
- Carles IX de França
- Carles de Lorena (1524-1574)
- Caterina Tomàs i Gallard
- Cosme I de Mèdici
- Francisco Bahamonde De Lugo
- Georg Joachim Rheticus
- Giorgio Vasari
- Giovanni Ricci (cardenal)
- Guidobald II della Rovere
- Guru Amar Das Ji
- Joachim Beuckelaer
- Khodja Čelebi
- Lleó de Kakhètia
- Lluís de Nassau
- Margarida de Valois (duquessa de Berry)
- Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen
- Matthäus Schwarz
- Pedro Menéndez de Avilés
- René Goulaine de Laudonnière
- Renata de França
- Robert White (compositor)
- Sanada Yukitaka
- Selim II
Naixements del 1490
- Adrian Willaert
- Agostino Veneziano
- Albert I de Prússia
- Albert de Magúncia
- André de Foix
- Andrew Boorde
- Bartolomé Ordóñez
- Blasco Núñez Vela
- Carles III de Borbó
- Claudin de Sermisy
- Francesco Maria I della Rovere
- Giovan Tomaso di Maio
- Giovanni Salviati
- Hans Hut
- Joan Salaia
- John Taverner
- Juan de Padilla
- Khodja Čelebi
- Lorenzo Lotti
- Maria de Toledo
- Maturino da Firenze
- Olaus Magnus
- Pere Antoni Beuter
- Vittoria Colonna
Xaikhs al-Islam
- Djemaleddin Efendi
- Khodja Sadeddin
- Khodja Čelebi
- Pasha-zade Kemal
- Xaikh al-Islam
- Yirmisekizzade Mehmed Said Paixà
També conegut com Abu l-Su'ud.