Taula de continguts
24 les relacions: Arturo Campión Jaimebon, Àfrica, Àvila, Bandera de Navarra, Batalla de Las Navas de Tolosa, Cuba, Escut de Navarra, Fuerte San Cristóbal (Navarra), Guerra del Rif, Guerres Carlines, Historiador, Militar, Navarra, Pamplona, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, Toledo, Universitat de Madrid, Vitòria, 1875, 1910, 1935, 4 de maig, 8 de maig.
Arturo Campión Jaimebon
Arturo Campión Jaimebon (Pamplona, 7 de maig de 1854 - Sant Sebastià, 18 d'agost de 1937) va ser un escriptor navarrès en euskera i castellà, lingüista, un dels fundadors i acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, regidor i diputat a Corts.
Veure Julio Altadill і Arturo Campión Jaimebon
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Julio Altadill і Àfrica
Àvila
Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Julio Altadill і Àvila
Bandera de Navarra
Estandard dels monarques de Navarra des de 1212. L'any 1910 Arturo Campión, Julio Altadill i Hermilio de Olóriz, van dissenyar la bandera de Navarra, que aquell mateix any va ser aprovada per la Diputació Navarresa.
Veure Julio Altadill і Bandera de Navarra
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Veure Julio Altadill і Batalla de Las Navas de Tolosa
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Julio Altadill і Cuba
Escut de Navarra
L'escut de Navarra, dissenyat el 1910, apareix descrit en l'article 7.1 de la Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra, de 10 d'agost de 1982 que estableix: "L'escut està format per cadenes d'or sobre fons vermell, amb una maragda en el centre d'unió dels seus vuit braços de baules i, sobre elles, la Corona Reial, símbol de l'Antic Regne de Navarra".
Veure Julio Altadill і Escut de Navarra
Fuerte San Cristóbal (Navarra)
El Fuerte de Alfonso XII o de San Cristóbal és una fortalesa militar en la muntanya Ezkaba propera a la ciutat de Pamplona (capital de la Comunitat Foral de Navarra, Espanya) construït a la fi del i principis del.
Veure Julio Altadill і Fuerte San Cristóbal (Navarra)
Guerra del Rif
La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.
Veure Julio Altadill і Guerra del Rif
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Julio Altadill і Guerres Carlines
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Veure Julio Altadill і Historiador
Militar
Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.
Veure Julio Altadill і Militar
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Julio Altadill і Navarra
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Veure Julio Altadill і Pamplona
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.
Veure Julio Altadill і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild
El Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, o de Sant Ermengol, és una distinció militar espanyola (i un orde de cavalleria) creada pel rei Ferran VII en finir la Guerra del Francès el 1814.
Veure Julio Altadill і Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Julio Altadill і Toledo
Universitat de Madrid
Universitat de Madrid o Universitat Central van ser els noms que va prendre la Universitat d'Alcalà d'Henares quan va ser traslladada a Madrid a mitjans del, després de la Llei Moyano de 1857.
Veure Julio Altadill і Universitat de Madrid
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Veure Julio Altadill і Vitòria
1875
;Països Catalans.
Veure Julio Altadill і 1875
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Julio Altadill і 1910
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Julio Altadill і 1935
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Julio Altadill і 4 de maig
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Julio Altadill і 8 de maig