Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Anastàsia (germana de Constantí), Basilina, Cònsol romà, Constanci Gal, Constanci I Clor, Constanci II, Constantí I el Gran, Eutròpia (filla de Constanci Clor), Flavi Claudi Constantí, Flavi Dalmaci, Flavi Juli Constant, Flàvia Maximiana Teodora, Flàvia Valèria Constància, Joan Zonaràs, Julià l'Apòstata, Llatí, Patrici (classe romana), Tolosa de Llenguadoc, 22 de maig, 25 de juliol, 306, 335, 337.
Anastàsia (germana de Constantí)
Anastasia era la filla del Emperador Romà Constanci I Clor i Flavia Maximiana Teodora, i germanastre del Emperador Constantí I el Gran.
Nou!!: Juli Constantí і Anastàsia (germana de Constantí) · Veure més »
Basilina
Basilina, en llatí Basilina, fou la mare de Julià l'Apòstata, i segona esposa de Juli Constanci, germà de Constantí el Gran.
Nou!!: Juli Constantí і Basilina · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Juli Constantí і Cònsol romà · Veure més »
Constanci Gal
Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.
Nou!!: Juli Constantí і Constanci Gal · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Juli Constantí і Constanci I Clor · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Juli Constantí і Constanci II · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Juli Constantí і Constantí I el Gran · Veure més »
Eutròpia (filla de Constanci Clor)
Eutròpia (en Eutropia) va ser la filla de Constanci Clor i de Flàvia Maximiana Teodora, i germana de Dalmaci Cèsar, Juli Constantí, Flavi Annibalià, Flàvia Valèria Constància i Anastàsia, i germanastra de Constantí el Gran.
Nou!!: Juli Constantí і Eutròpia (filla de Constanci Clor) · Veure més »
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Nou!!: Juli Constantí і Flavi Claudi Constantí · Veure més »
Flavi Dalmaci
Flavi Dalmaci era un membre de la dinastia Constantina, que exercí el càrrec de censor i cònsol i va morir durant la revolta de l'any 337.
Nou!!: Juli Constantí і Flavi Dalmaci · Veure més »
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Nou!!: Juli Constantí і Flavi Juli Constant · Veure més »
Flàvia Maximiana Teodora
Flàvia Maximiana Teodora (en llatí Flavia Maximiana Theodora) coneguda també com a Teodora, va ser una emperadriu romana, considerada fillastra de l'emperador Maximià quan aquest es va casar amb Galèria Valèria Eutròpia, que havia tingut a Teodora amb un primer marit.
Nou!!: Juli Constantí і Flàvia Maximiana Teodora · Veure més »
Flàvia Valèria Constància
Flàvia Valèria Constància (Flavia Valeria Constantia), també coneguda com a Constantina (Trèveris?, c. 294 - c. 330), va ser una emperadriu romana, filla de Constanci I Clor i de Teodora, la seva segona esposa.
Nou!!: Juli Constantí і Flàvia Valèria Constància · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Juli Constantí і Joan Zonaràs · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Juli Constantí і Julià l'Apòstata · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Juli Constantí і Llatí · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Juli Constantí і Patrici (classe romana) · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Juli Constantí і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Juli Constantí і 22 de maig · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Juli Constantí і 25 de juliol · Veure més »
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Juli Constantí і 306 · Veure més »
335
Sense descripció.
Nou!!: Juli Constantí і 335 · Veure més »
337
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Juli Constantí і 337 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Juli Constanci, Julius Constantinus.
