Taula de continguts
27 les relacions: Adolf Blanch i Cortada, Antoni de Bofarull i Brocà, Barcelona, Carrer Gran de Gràcia, Catalans, Eixample de Barcelona, Església de Sant Miquel (Barcelona), Isabel II d'Espanya, Mostassaf, Passamaneria, Pere Labèrnia Esteller, Pompeu Fabra i Poch, Primera República Espanyola, Revolució de 1868, Vila de Gràcia, 10 d'octubre, 18 de maig, 1818, 1830, 1847, 1853, 1865, 1868, 1874, 1888, 29 de novembre, 31 d'agost.
Adolf Blanch i Cortada
Adolf Blanch i Cortada (Alacant, 11 de gener de 1832 - Barcelona, 7 de febrer de 1887) fou un poeta, historiador i periodista català d'origen valencià.
Veure Josep Fabra i Roca і Adolf Blanch i Cortada
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Veure Josep Fabra i Roca і Antoni de Bofarull i Brocà
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Josep Fabra i Roca і Barcelona
Carrer Gran de Gràcia
Gran de Gràcia és un carrer al districte de Gràcia, a Barcelona.
Veure Josep Fabra i Roca і Carrer Gran de Gràcia
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Josep Fabra i Roca і Catalans
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Josep Fabra i Roca і Eixample de Barcelona
Església de Sant Miquel (Barcelona)
L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona.
Veure Josep Fabra i Roca і Església de Sant Miquel (Barcelona)
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Josep Fabra i Roca і Isabel II d'Espanya
Mostassaf
El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.
Veure Josep Fabra i Roca і Mostassaf
Passamaneria
Passamaneria de cordons i llaços, adornat amb perles. França, 1908. Cortines adornades amb passamaneria La passamaneria és el conjunt d'objectes de decoració confeccionats a base de cordons, borles o galons.
Veure Josep Fabra i Roca і Passamaneria
Pere Labèrnia Esteller
Pere Labèrnia Esteller (Traiguera, Baix Maestrat, 19 de febrer de 1802 - Barcelona, 28 de juny de 1860) va ser un lexicògraf, gramàtic i humanista valencià establert a Catalunya.
Veure Josep Fabra i Roca і Pere Labèrnia Esteller
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Veure Josep Fabra i Roca і Pompeu Fabra i Poch
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure Josep Fabra i Roca і Primera República Espanyola
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Josep Fabra i Roca і Revolució de 1868
Vila de Gràcia
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.
Veure Josep Fabra i Roca і Vila de Gràcia
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Josep Fabra i Roca і 10 d'octubre
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Josep Fabra i Roca і 18 de maig
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Josep Fabra i Roca і 1818
1830
;Països Catalans.
Veure Josep Fabra i Roca і 1830
1847
;Països Catalans.
Veure Josep Fabra i Roca і 1847
1853
;Països Catalans.
Veure Josep Fabra i Roca і 1853
1865
Països Catalans.
Veure Josep Fabra i Roca і 1865
1868
;Països Catalans.
Veure Josep Fabra i Roca і 1868
1874
;Països Catalans.
Veure Josep Fabra i Roca і 1874
1888
;Països Catalans.
Veure Josep Fabra i Roca і 1888
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Josep Fabra i Roca і 29 de novembre
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Josep Fabra i Roca і 31 d'agost