Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Josep Arrau i Barba

Índex Josep Arrau i Barba

''Retrat de l'escultor Damià Campeny'', per Josep Arrau i Barba. 1930-1935. Oli sobre tela. 53,5 x 43,5 cm. Donació de Miquel-Casimir Arrau, fill de l'artista, 1937. MNAC: 038181-000 Josep Arrau i Barba (Barcelona, 4 de maig de 1802 - 2 de gener de 1872) fou un pintor i el més important restaurador català del segle XIX.

63 les relacions: Academicisme, Alps, Anatomia, Antoni Ferran i Satayol, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Barcelona, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Bordeus, Català, Catalunya, Ciències naturals, Daguerreotip, Damià Campeny i Estrany, Escola de la Llotja, Ferran VII d'Espanya, Francesc Barret i Druet, Gènova, Ginebra, Història de l'art, Ignasi Palmerola, Jaume Batlle i Mir, Joan Agell i Torrents, Joan Carles Anglès, Josep Arrau i Estrada, Lió, Madrid, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Marsella, Museu d'Història de Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Orde del Toisó d'Or, Pere Pau Montaña i Placeta, Perpinyà, Pintor, Pintura, Química, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Romanticisme, Sinibald de Mas i Sans, Tarragona, Tolosa de Llenguadoc, València, Vicent López i Portaña, 1802, 1808, 1814, 1819, 1823, 1824, ..., 1825, 1826, 1829, 1830, 1831, 1832, 1833, 1834, 1837, 1866, 1872, 2 de gener, 4 de maig. Ampliar l'índex (13 més) »

Academicisme

David és un exemple d'academicisme. Lart acadèmic o academicisme és un estil artístic d'un esperit formalista produït sota la influència d'universitats o acadèmies europees i més específicament, l'art influenciat per les normes de la francesa Académie des Beaux-Arts.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Academicisme · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Alps · Veure més »

Anatomia

''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Anatomia · Veure més »

Antoni Ferran i Satayol

Antoni Ferran i Satayol, ''Otel·lo presentant-se al dux de Venècia i a la seva filla''(a. 1837), oli sobre tela, 87 x 100 cm, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. gen. 24)Antoni Ferran i Satayol, ''Sant Joan Baptista'', oli sobre tela, 137 x 111 cm, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. gen. 373) Antoni Ferran i Satayol (Barcelona, 1786 - 4 d'abril de 1857) va ser un pintor català, vinculat tota la vida a l'escola de la Llotja de Barcelona, on va ser alumne i posteriorment professor.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Antoni Ferran i Satayol · Veure més »

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Barcelona · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Bonaventura Carles Aribau i Farriols · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Bordeus · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Catalunya · Veure més »

Ciències naturals

Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Ciències naturals · Veure més »

Daguerreotip

Càmera de daguerrotip creada per la Maison Susse Frére, 1839 Louis Daguerre, 1837. París, '' Boulevard du Temple '', a l'abril o maig de 1838, per Daguerre. Retrat al daguerreotip de Lucrecia Guerrero Uribe. 1848. Autor: Fermín Isaza. Medellín, Colòmbia. José de San Martín, en un retrat al daguerreotip de 1848, Museu Històric Nacional de l'Argentina. Edgar Allan Poe, en un retrat al daguerreotip de 1848, reproduït el 1904.. El daguerreotip (del francès daguerréotype) va ser el primer procediment fotogràfic anunciat i difós comercialment de manera oficial l'any 1839 de capturar imatges amb una càmera.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Daguerreotip · Veure més »

Damià Campeny i Estrany

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Damià Campeny i Estrany · Veure més »

Escola de la Llotja

LEscola Superior de Disseny i Art Llotja (ESDA Llotja), també coneguda com a Escola de la Llotja o simplement la Llotja és un centre de formació artística ubicat a Barcelona, creat el 1775 amb el nom inicial d'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Escola de la Llotja · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Francesc Barret i Druet

Francesc Barret i Druet (Barcelona, 1817 - Blanes, 26 de juny de 1881) fou un jurisconsult il·lustrat, catòlic i liberal.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Francesc Barret i Druet · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Gènova · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Ginebra · Veure més »

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Història de l'art · Veure més »

Ignasi Palmerola

fou un pintor i escultor català, pensionat per estudis durant un temps a Itàlia, que al llarg de la seva vida presentà les seves obres a diverses exposicions de belles arts públiques, premiat ocasionalment.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Ignasi Palmerola · Veure més »

Jaume Batlle i Mir

Jaume Batlle i Mir (Barcelona, 1801 - Sarrià, 1865) fou un pintor i gravador català.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Jaume Batlle i Mir · Veure més »

Joan Agell i Torrents

Joan Agell i Torrents (Sanaüja, 4 de gener de 1809- Barcelona 1 d'abril de 1868), científic que ocupà, l'any 1845, la primera càtedra de Química de la Universitat de Barcelona (UB) i en fou rector de 1863 a 1865.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Joan Agell i Torrents · Veure més »

Joan Carles Anglès

Joan Carles Anglès (? — 1822) fou un pintor i teòric d'art català.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Joan Carles Anglès · Veure més »

Josep Arrau i Estrada

va ser un poeta, dramaturg i pintor neoclàssic català.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Josep Arrau i Estrada · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Lió · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Madrid · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Marsella · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Orde del Toisó d'Or · Veure més »

Pere Pau Montaña i Placeta

Sostre del Palau Bofarull dissenyades per Pere Pau Montaña Pere Pau Montaña i Placeta, (Barcelona, 1749 - 1803) fou un pintor barroc català.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Pere Pau Montaña i Placeta · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Perpinyà · Veure més »

Pintor

Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Pintor · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Pintura · Veure més »

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Química · Veure més »

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Romanticisme · Veure més »

Sinibald de Mas i Sans

Sinibald de Mas i Sans (Barcelona, 4 de novembre de 1809 — Madrid, 1868) fou un diplomàtic, viatger, escriptor poliglot, lingüista i pintor català.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Sinibald de Mas i Sans · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Tarragona · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і València · Veure més »

Vicent López i Portaña

Vicent López i Portaña (* València, 19 de setembre de 1772 – † Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià del barroc tardà i el neoclassicisme, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і Vicent López i Portaña · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1802 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1808 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1814 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1819 · Veure més »

1823

Sense descripció.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1823 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1824 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1825 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1826 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1829 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1830 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1831 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1832 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1833 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1834 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1837 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1866 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 1872 · Veure més »

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 2 de gener · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Josep Arrau i Barba і 4 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Josep Arrau, Josep Arrau Barba.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »