Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Jordi I de Saxònia

Índex Jordi I de Saxònia

Jordi I de Saxònia (Dresden 1832 - Castell de Pillnitz 1904) va ser rei de Saxònia des de la mort del seu germà, el rei Albert I de Saxònia l'any 1902, fins a la seva pròpia mort vint-i-set mesos després, l'any 1904.

Taula de continguts

  1. 40 les relacions: Albert I de Saxònia, Amàlia de Baviera, Carolina de Baden, Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia), Dresden, Ferran II de Portugal, Frederic August III de Saxònia, Friburg de Brisgòvia, Joan I de Saxònia, Lisboa, Lluïsa d'Àustria-Toscana, Maria Anna de Portugal (reina de Saxònia), Maria II de Portugal, Maria Josepa de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria), Maximilià de Saxònia, Maximilià I Josep de Baviera, Otó d'Àustria, Regne de Saxònia, Viena, Wettin, 1832, 1859, 1860, 1861, 1862, 1863, 1865, 1867, 1869, 1870, 1875, 1891, 1900, 1902, 1903, 1904, 1933, 1938, 1944, 1951.

  2. Prínceps de Saxònia
  3. Reis de Saxònia

Albert I de Saxònia

Albert I de Saxònia (Dresden, 23 d'abril de 1828 - Castell de Sibyllenort, 1902) fou Rei de Saxònia des de l'any 1873 i fins a l'any 1902.

Veure Jordi I de Saxònia і Albert I de Saxònia

Amàlia de Baviera

Amàlia de Baviera (13 de novembre de 1801, Múnic, Regne de Baviera, 1801 - 8 de novembre de 1877, Dresden) fou princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que en el marc d'una ambiciosa política matrimonial del rei Maximilià I de Baviera contragué matrimoni amb el rei Joan I de Saxònia esdevenint reina de Saxònia.

Veure Jordi I de Saxònia і Amàlia de Baviera

Carolina de Baden

Carolina de Baden (Karoline von Baden) (Karlsruhe, 13 de juliol de 1776 - Múnic, 13 de novembre 1841) va ser una princesa de Baden i per casament amb Maximilià I, reina consort de Baviera.

Veure Jordi I de Saxònia і Carolina de Baden

Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia)

Carolina de Borbó-Parma, princesa de Saxònia (Parma 1770 - Dresden 1804).

Veure Jordi I de Saxònia і Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia)

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.

Veure Jordi I de Saxònia і Dresden

Ferran II de Portugal

Ferran II de Portugal (Viena, 29 d'octubre de 1816-Lisboa, 15 de desembre de 1885), nascut com Ferran August Francesc Antoni de Saxònia-Coburg-Gotha-Kóhary, va ser príncep de Saxònia-Coburg-Gotha i va esdevenir rei consort de Portugal el 1837 arran del naixement del seu primer fill, el futur Pere V, amb la reina Maria II.

Veure Jordi I de Saxònia і Ferran II de Portugal

Frederic August III de Saxònia

Frederic August III de Saxònia (Dresden 1865 - Castell de Sibyllenort a Szczodre (actualment Polònia) 1932) va ser rei de Saxònia des de 1904 fins a 1918, i cap de la casa reial de Saxònia des de 1918 i fins a la seva mort, el 1932.

Veure Jordi I de Saxònia і Frederic August III de Saxònia

Friburg de Brisgòvia

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).

Veure Jordi I de Saxònia і Friburg de Brisgòvia

Joan I de Saxònia

Joan I de Saxònia (Dresden 1801 - Pillnitz 1873).

Veure Jordi I de Saxònia і Joan I de Saxònia

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Veure Jordi I de Saxònia і Lisboa

Lluïsa d'Àustria-Toscana

L'arxiduquessa Lluïsa d'Àustria-Toscana, princesa hereva de Saxònia. Lluïsa d'Àustria-Toscana, princesa hereva de Saxònia (Salzburg 1870 - Brussel·les 1947).

Veure Jordi I de Saxònia і Lluïsa d'Àustria-Toscana

Maria Anna de Portugal (reina de Saxònia)

Maria Anna de Portugal, reina de Saxònia (Lisboa 1843 - Dresden 1884).

Veure Jordi I de Saxònia і Maria Anna de Portugal (reina de Saxònia)

Maria II de Portugal

Maria II de Portugal l'Educadora (Rio de Janeiro, 4 d'abril de 1819 - Lisboa, 15 de novembre de 1853), reina de Portugal (1826-1828) i (1834-1853).

Veure Jordi I de Saxònia і Maria II de Portugal

Maria Josepa de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria)

Maria Josepa de Saxònia, arxiduquessa d'Àustria (Dresden 1867 - Castell de Wildenwart (Baviera) 1944).

Veure Jordi I de Saxònia і Maria Josepa de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria)

Maximilià de Saxònia

Maximilià de Saxònia (Dresden 1759 - 1838), Duc de Saxònia i membre de la casa reial dels Wettin.

Veure Jordi I de Saxònia і Maximilià de Saxònia

Maximilià I Josep de Baviera

Maximilià I de Baviera, altrament dit Maximilià I Josep de Baviera, (Schwetzingen, 1756 - Múnic 1825) va ser el primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca principal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina.

Veure Jordi I de Saxònia і Maximilià I Josep de Baviera

Otó d'Àustria

Otó d'Àustria (Graz, 21 d'abril de 1865 - Viena, 1906) fou Arxiduc d'Àustria i príncep de Bohèmia i Hongria amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Veure Jordi I de Saxònia і Otó d'Àustria

Regne de Saxònia

El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.

Veure Jordi I de Saxònia і Regne de Saxònia

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Jordi I de Saxònia і Viena

Wettin

Els Wettin fou un llinatge alemany, el territori inicial de la qual fou el comtat de Grabfeld o Grabfeldgau.

Veure Jordi I de Saxònia і Wettin

1832

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1832

1859

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1859

1860

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1860

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Veure Jordi I de Saxònia і 1861

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1862

1863

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1863

1865

Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1865

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Veure Jordi I de Saxònia і 1867

1869

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1869

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1870

1875

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1875

1891

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1891

1900

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1900

1902

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1902

1903

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1903

1904

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1904

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Jordi I de Saxònia і 1933

1938

;Països Catalans.

Veure Jordi I de Saxònia і 1938

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Veure Jordi I de Saxònia і 1944

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Veure Jordi I de Saxònia і 1951

Vegeu també

Prínceps de Saxònia

Reis de Saxònia

També conegut com Georg Rei de Saxònia, Príncep Georg de Saxònia.