Taula de continguts
12 les relacions: Antonina (esposa de Belisari), Belisari, Cízic, Constantinoble, Corpus Iuris Civilis, Egipte, Guerra Vandàlica, Joan II de Constantinoble, Joan IV de Constantinoble, Justinià I, Modó, 530.
- Prefectes del pretori d'Orient
Antonina (esposa de Belisari)
Antonina (484 – després del 565) fou una patrícia romana d'Orient, esposa del general Belisari, sobre el que va exercir una gran influència.
Veure Joan de Capadòcia і Antonina (esposa de Belisari)
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Joan de Capadòcia і Belisari
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Veure Joan de Capadòcia і Cízic
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Joan de Capadòcia і Constantinoble
Corpus Iuris Civilis
El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.
Veure Joan de Capadòcia і Corpus Iuris Civilis
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Joan de Capadòcia і Egipte
Guerra Vandàlica
La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Joan de Capadòcia і Guerra Vandàlica
Joan II de Constantinoble
Joan II de Constantinoble, Joan de Capadòcia, Joannes Cappadox, va ser patriarca de Constantinoble el segon de nom Joan (el primer va ser Joan Crisòstom) del 517 o 518 fins al 520.
Veure Joan de Capadòcia і Joan II de Constantinoble
Joan IV de Constantinoble
Joan IV de Constantinoble o Joan de Capadòcia (Joannes Cappadox) conegut pel renom de Nesteustes o Dejunador fou patriarca de Constantinoble.
Veure Joan de Capadòcia і Joan IV de Constantinoble
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Joan de Capadòcia і Justinià I
Modó
Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.
Veure Joan de Capadòcia і Modó
530
El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Joan de Capadòcia і 530