Taula de continguts
22 les relacions: Antoni Vives i Estover, Barcelona, Batlle, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions generals espanyoles de 1936, Fets del sis d'octubre, Front Català d'Ordre, Generalitat de Catalunya, Guerra Civil espanyola, Joan Rovira Tarazona, Lleida, Lliga Regionalista, Lluís Companys i Jover, Parlament de Catalunya, Polític, Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola, Sección Femenina, Segona República Espanyola, 10 de desembre, 1899, 1936, 27 d'agost.
Antoni Vives i Estover
Antoni Vives i Estover (Lleida, 1886-1959) va ser un polític català, membre de Joventut Republicana de Lleida i Esquerra Republicana, que fou alcalde de Lleida entre el 1932 i el 1934, i també el 1936.
Veure Joan Rovira i Roure і Antoni Vives i Estover
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Joan Rovira i Roure і Barcelona
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Joan Rovira i Roure і Batlle
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.
Veure Joan Rovira i Roure і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure Joan Rovira i Roure і Eleccions generals espanyoles de 1936
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Joan Rovira i Roure і Fets del sis d'octubre
Front Català d'Ordre
El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.
Veure Joan Rovira i Roure і Front Català d'Ordre
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Joan Rovira i Roure і Generalitat de Catalunya
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Joan Rovira i Roure і Guerra Civil espanyola
Joan Rovira Tarazona
Joan Rovira Tarazona (Lleida, 5 de maig de 1930 - Madrid, 3 de juny de 1990) fou un advocat i polític català, que fou Ministre de Sanitat i Seguretat Social entre 1979 i 1980.
Veure Joan Rovira i Roure і Joan Rovira Tarazona
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Joan Rovira i Roure і Lleida
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Veure Joan Rovira i Roure і Lliga Regionalista
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Veure Joan Rovira i Roure і Lluís Companys i Jover
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Joan Rovira i Roure і Parlament de Catalunya
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Veure Joan Rovira i Roure і Polític
Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola
republicana a l'agost i setembre de 1936. La repressió a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola va ser una successió d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Joan Rovira i Roure і Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola
Sección Femenina
Pilar Primo de Rivera. ''Castillo de la Mota'', amb l'escut d'armes dels Reis Catòlics en pedra grisa sobre l'entrada. La Sección Femenina (en català, Secció Femenina) va ser una institució creada l'any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola i que va tenir vigència durant part de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola i fins pràcticament el final del franquisme.
Veure Joan Rovira i Roure і Sección Femenina
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Joan Rovira i Roure і Segona República Espanyola
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Joan Rovira i Roure і 10 de desembre
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Joan Rovira i Roure і 1899
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Joan Rovira i Roure і 1936
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Joan Rovira i Roure і 27 d'agost
També conegut com Joan Rovira Roure, Rovira Roure, Rovira i Roure.