Taula de continguts
26 les relacions: Anatema, Anna Comnena, Aristòtil, Constantinoble, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Durrës, Eustraci de Nicea, Excomunió, Grec antic, Heretgia, Iàmblic de Calcis, Isaac Comnè (germà d'Aleix I), Jordi Maniaces, Llatí, Miquel Psel·los, Miquel VII Ducas, Peges, Pere Abelard, Plató, Porfiri, Procle, Sebastocràtor, William Smith (lexicògraf), 1042, 1077, 1078.
- Calabresos
- Literatura grega
- Neoplatònics
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Veure Joan Italià і Anatema
Anna Comnena
Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
Veure Joan Italià і Anna Comnena
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Joan Italià і Aristòtil
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Joan Italià і Constantinoble
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Joan Italià і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Veure Joan Italià і Durrës
Eustraci de Nicea
Eustraci (en grec Εὐστράτιος) fou un dels darrers comentaristes d'Aristòtil, i va viure vers el començament del, sota l'emperador Aleix I Comnè.
Veure Joan Italià і Eustraci de Nicea
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Joan Italià і Excomunió
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Joan Italià і Grec antic
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Joan Italià і Heretgia
Iàmblic de Calcis
Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).
Veure Joan Italià і Iàmblic de Calcis
Isaac Comnè (germà d'Aleix I)
Isaac Comnè, en grec medieval Ἰσαάκιος Κομνηνός, va ser un notable aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família Comnè.
Veure Joan Italià і Isaac Comnè (germà d'Aleix I)
Jordi Maniaces
Jordi Maniaces (en llatí Georgius Maniaces, en grec medieval Γεώργιος Μανιάκης) va ser un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que havia estat governador del tema i ciutat de Teluc (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III Argir, cap a l'any el 1030.
Veure Joan Italià і Jordi Maniaces
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Joan Italià і Llatí
Miquel Psel·los
Miquel Psel·los el Jove o Miquel Constantí Psel·los (Psellus) fou un escriptor bizantí del.
Veure Joan Italià і Miquel Psel·los
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Veure Joan Italià і Miquel VII Ducas
Peges
Mapa de l'Istmr de Corint on s'aprecia la ubicació de Peges Peges o Pages (en llatí Pegae o Pagae, en grec antic Πηγαί o Παγαί) fou una ciutat de Megaris al golf de Corint.
Veure Joan Italià і Peges
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Veure Joan Italià і Pere Abelard
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Joan Italià і Plató
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Veure Joan Italià і Porfiri
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Veure Joan Italià і Procle
Sebastocràtor
El sebastocràtor (del grec, sebastokràtor) va ser un títol establert per l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, al i que també van portar membres de la reialesa d'estats fronterers a l'Imperi Romà d'Orient: l'Imperi Búlgar i l'Imperi Serbi.
Veure Joan Italià і Sebastocràtor
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Veure Joan Italià і William Smith (lexicògraf)
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Joan Italià і 1042
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Joan Italià і 1077
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Joan Italià і 1078
Vegeu també
Calabresos
Literatura grega
- Barlaam i Josafat
- Eròfils
- L'última temptació de Crist (novel·la)
- Literatura grega
- Literatura grega antiga
- Literatura neogrega
- Literatura romana d'Orient
Neoplatònics
- Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí
- Agustí d'Hipona
- Al-Farabí
- Amèlios
- Asclepi de Tral·les
- Boeci
- Bonaventura de Bagnoregio
- Corneli Labeó
- Crisanci de Sardes
- Dexip (filòsof)
- Edesi de Capadòcia
- Eusebi de Mindos
- Eustaci de Capadòcia
- Gai Mari Victorí
- Giovanni Pico della Mirandola
- Iàmblic d'Apamea
- Iàmblic de Calcis
- Isaac el cec
- Joan Damascè
- Joan Escot Eriúgena
- Jordi Gemist Pletó
- Julià l'Apòstata
- Màxim d'Efes
- Macrobi
- Marcià Mineu Fèlix Capel·la
- Marsilio Ficino
- Nimfidià
- Plotí
- Porfiri
- Pseudo-Aristòtil
- Pseudo-Dionís l'Areopagita
- Remigi d'Auxerre
- Roman Ingarden
- Sòpater d'Apamea el Vell
- Sever Retòric
- Sosípatra
- Teodor Asineu