Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Abat, Aragó, Arquebisbat de Barcelona, Barcelona, Canonge, Catalunya, Centurió, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Cohort (unitat militar), Corona mural, Covet, Dàcia, Dret canònic, Dret civil, Esparreguera, Gaceta de Madrid, Galèria, Gramàtica, Guerres dàcies, Guerres Pàrtiques, Jaume Caresmar i Alemany, La Seu d'Urgell, Legió I Minervia, Legió II Augusta, Legió VII Gèmina, Legió XIII Gèmina, Llista de bisbes d'Urgell, Luci Emili Patern, Mare de Déu de Bonrepòs, Moià, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Navarra, Orde dels Predicadors, Parts, Perolet, Praefectus fabrum, Premonstratesos, Prior, Retòrica, Santa Maria de Meià, Trajà, Universitat de Cervera, 1736, 1804, 23 de juny, 24 de setembre.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Jaume Pasqual і Abat · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Jaume Pasqual і Aragó · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Jaume Pasqual і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Jaume Pasqual і Barcelona · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Jaume Pasqual і Canonge · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Jaume Pasqual і Catalunya · Veure més »
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Nou!!: Jaume Pasqual і Centurió · Veure més »
Clergues Regulars de les Escoles Pies
Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P. o Sch. P.
Nou!!: Jaume Pasqual і Clergues Regulars de les Escoles Pies · Veure més »
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Nou!!: Jaume Pasqual і Cohort (unitat militar) · Veure més »
Corona mural
Classificació de les corones murals La corona mural és un ornament que s'atorgava a l'antiga Roma a aquell combatent que durant l'assetjament d'una ciutat era el primer a escalar les muralles.
Nou!!: Jaume Pasqual і Corona mural · Veure més »
Covet
Covet és actualment un poble del terme municipal d'Isona i Conca Dellà, antigament del terme d'Isona.
Nou!!: Jaume Pasqual і Covet · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Jaume Pasqual і Dàcia · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Jaume Pasqual і Dret canònic · Veure més »
Dret civil
El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Nou!!: Jaume Pasqual і Dret civil · Veure més »
Esparreguera
Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: Jaume Pasqual і Esparreguera · Veure més »
Gaceta de Madrid
La Gaceta de Madrid, també Gazeta de Madrid, o simplement la Gaceta va ser una publicació periòdica editada a la capital espanyola de Madrid des de 1661 fins al 1939.
Nou!!: Jaume Pasqual і Gaceta de Madrid · Veure més »
Galèria
La tribu Galèria va ser una de les 31 tribus rústiques de l'antiga Roma.
Nou!!: Jaume Pasqual і Galèria · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Jaume Pasqual і Gramàtica · Veure més »
Guerres dàcies
Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.
Nou!!: Jaume Pasqual і Guerres dàcies · Veure més »
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Nou!!: Jaume Pasqual і Guerres Pàrtiques · Veure més »
Jaume Caresmar i Alemany
Jaume Caresmar i Alemany (Igualada, 10 d'octubre de 1717 – Barcelona, 1 de setembre de 1791) fou un historiador i eclesiàstic català, destacat membre de l'orde dels Premonstratencs i nomenat en dues ocasions abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer, comarca de la Noguera.
Nou!!: Jaume Pasqual і Jaume Caresmar i Alemany · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Jaume Pasqual і La Seu d'Urgell · Veure més »
Legió I Minervia
Denari de Septimi Sever de 193, que homenatja la I ''Minervia''. Al revers es pot llegir LEG I MIN i hi ha l'àguila de la legió entre dos estendards. La Legió I Minervia va ser una legió romana reclutada per l'emperador Domicià l'any 82, per a les campanyes contra els chatti segons l'historiador Cassi Dió.
Nou!!: Jaume Pasqual і Legió I Minervia · Veure més »
Legió II Augusta
La Legió II Augusta va ser una legió romana reclutada per Gaius Vibius Pansa Caetronianus l'any 43 aC, i encara es tenen registres de la seva operació a Britània durant el.
Nou!!: Jaume Pasqual і Legió II Augusta · Veure més »
Legió VII Gèmina
Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.
Nou!!: Jaume Pasqual і Legió VII Gèmina · Veure més »
Legió XIII Gèmina
La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.
Nou!!: Jaume Pasqual і Legió XIII Gèmina · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Jaume Pasqual і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Luci Emili Patern
Luci Emili Patern (Lucius Aemilius L. f. Gal.; Aeso, c. -) va ser centurió romà de l'orde eqüestre durant l'època de Trajà (98-117).
Nou!!: Jaume Pasqual і Luci Emili Patern · Veure més »
Mare de Déu de Bonrepòs
El santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs està situat dins del terme de Gavet de la Conca.
Nou!!: Jaume Pasqual і Mare de Déu de Bonrepòs · Veure més »
Moià
Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.
Nou!!: Jaume Pasqual і Moià · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: Jaume Pasqual і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Jaume Pasqual і Navarra · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Jaume Pasqual і Orde dels Predicadors · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Jaume Pasqual і Parts · Veure més »
Perolet
Perolet és una caseria del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Toló, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Jaume Pasqual і Perolet · Veure més »
Praefectus fabrum
El prafecetus fabrum ('prefecte dels artesans') era un oficial militar romà que tenia sota el seu comandament als treballadors i artesans de l'exèrcit com els fusters, ferrers, i altres (Fabri), i al seu torn estava sota l'autoritat del cap militar.
Nou!!: Jaume Pasqual і Praefectus fabrum · Veure més »
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Nou!!: Jaume Pasqual і Premonstratesos · Veure més »
Prior
El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.
Nou!!: Jaume Pasqual і Prior · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Jaume Pasqual і Retòrica · Veure més »
Santa Maria de Meià
Santa Maria de Meià és un poble de la comarca de la Noguera situat al vessant sud de la serra del Montsec de Rúbies.
Nou!!: Jaume Pasqual і Santa Maria de Meià · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Jaume Pasqual і Trajà · Veure més »
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.
Nou!!: Jaume Pasqual і Universitat de Cervera · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Jaume Pasqual і 1736 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Jaume Pasqual і 1804 · Veure més »
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Pasqual і 23 de juny · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Pasqual і 24 de setembre · Veure més »
