Taula de continguts
69 les relacions: Anastasio de Gracia Villarrubia, Ars: revista del Centro de Lectura, Artemi Aiguader i Miró, Arxiu Nacional de Catalunya, Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, Bullangues, Carles Pi i Sunyer, Carme Aguadé i Cortés, Carme Cortès i Lledó, Catalans, Corts Espanyoles, Diputat, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat Català, Fets del sis d'octubre, França, Francesc Layret i Foix, Francisco Largo Caballero, Germinal: revista d'arts, literatura y ciencies, Guerra Civil espanyola, Higienisme, Joan Antoni Güell i López, Josep Maria Poblet i Guarro, Josep Moix i Regàs, Josep Olesti Trilles, Juan Negrín López, La Columna de Foc, Les Circumstàncies, Llista de batlles de Barcelona, Madrid, Manuel de Irujo Ollo, Mèxic, Medicina, Metge, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, Miquel Servet, Monografies Mèdiques, Nazisme, Pacte de Sant Sebastià, Polític, Província de Barcelona, Reus, Salvador Seguí i Rubinat, Unió Socialista de Catalunya, 12 d'abril, 1882, ... Ampliar l'índex (19 més) »
- Alcaldes de Barcelona
- Reusencs
Anastasio de Gracia Villarrubia
Anastasio de Gracia Villarrubia (* Mora, 18 de setembre de 1890 - † Mèxic, 14 de març de 1981) fou un sindicalista i polític espanyol.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Anastasio de Gracia Villarrubia
Ars: revista del Centro de Lectura
Ars: revista del Centro de Lectura va ser el nom que va prendre el portaveu de l'entitat Centre de Lectura de Reus com a continuació de la segona època de la Revista del Centro de Lectura.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Ars: revista del Centro de Lectura
Artemi Aiguader i Miró
Artemi Aiguader i Miró (la grafia familiar era Aguadé) (Reus, 1889 - Mèxic, 1946) fou un polític català, germà de Jaume Aiguader i Miró.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Artemi Aiguader i Miró
Arxiu Nacional de Catalunya
L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat del Vallès, és la institució cabdal del país que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Arxiu Nacional de Catalunya
Ateneu Enciclopèdic Popular
LAteneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1903 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Ateneu Enciclopèdic Popular
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Barcelona
Bullangues
Monestir de Santa Maria de Ripoll després de l'atac i incendi durant la bullanga de 1835 Les bullangues foren els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Bullangues
Carles Pi i Sunyer
Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Carles Pi i Sunyer
Carme Aguadé i Cortés
va ser una reconeguda pintora catalana (en castellà), Agustí Francelli, El País, 1 de desembre del 1986.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Carme Aguadé i Cortés
Carme Cortès i Lledó
Carme Cortès i Lladó –o Lledó– (Santa Coloma de Gramenet, 5 de setembre de 1892 - Ciutat de Mèxic, 28 de març de 1979) va ser una pintora impressionista catalana.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Carme Cortès i Lledó
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Catalans
Corts Espanyoles
Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Corts Espanyoles
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Diputat
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Eleccions generals espanyoles de 1936
Eleccions municipals espanyoles de 1931
Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Eleccions municipals espanyoles de 1931
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Esquerra Republicana de Catalunya
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Estat Català
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Fets del sis d'octubre
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Jaume Aiguader i Miró і França
Francesc Layret i Foix
Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Francesc Layret i Foix
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Francisco Largo Caballero
Germinal: revista d'arts, literatura y ciencies
Germinal, que portava per subtítol: revista d'arts, literatura y ciencies, va ser una revista d'aparició quinzenal publicada a Reus els anys 1905 i 1906.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Germinal: revista d'arts, literatura y ciencies
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Guerra Civil espanyola
Higienisme
L'higienisme és un corrent que comença a mitjans del en conseqüència del progrès de la medicina i de la comprensió de la propagació de malalties, primer al Regne Unit.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Higienisme
Joan Antoni Güell i López
fou un empresari, polític, col·leccionista i historiador de l'art.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Joan Antoni Güell i López
Josep Maria Poblet i Guarro
Josep Maria Poblet i Guarro (Montblanc, Conca de Barberà, 5 de novembre de 1897 - Barcelona, 20 de novembre del 1980) fou un escriptor i polític català.Nascut a Montblanc i establert de ben jove a Barcelona.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Josep Maria Poblet i Guarro
Josep Moix i Regàs
Josep Moix i Regàs (Sabadell, 28 d'octubre de 1898 - Praga, 3 de setembre de 1973) fou un teixidor i polític comunista català, secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1949-1965), alcalde de Sabadell (1936-1938), director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Josep Moix i Regàs
Josep Olesti Trilles
Josep Olesti Trilles (Reus, 1905 - 1997) va ser un empresari i escriptor català.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Josep Olesti Trilles
Juan Negrín López
Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Juan Negrín López
La Columna de Foc
La Columna de Foc: fulla de subversió espiritual va ser una revista avantguardista que sortí a Reus des de l'1 d'octubre del 1918 fins al maig del 1920.
Veure Jaume Aiguader i Miró і La Columna de Foc
Les Circumstàncies
Les Circumstàncies és el diari més important en la història de la premsa reusenca, tant per la seva llarga durada, 63 anys (1874-1936), com per ser el portaveu del republicanisme de la ciutat.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Les Circumstàncies
Llista de batlles de Barcelona
El batlle o alcalde de Barcelona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Llista de batlles de Barcelona
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Madrid
Manuel de Irujo Ollo
Manuel de Irujo Ollo (Lizarra, 25 de setembre de 1891 – Bilbao, 1 de gener de 1981) va ser un polític i advocat navarrès, dirigent del Partit Nacionalista Basc, Diputat i Ministre de la Segona República Espanyola.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Manuel de Irujo Ollo
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Mèxic
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Medicina
Metge
''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Metge
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Jaume Aiguader i Miró і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social
El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social (MTMSS), anteriorment Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social (MESS) o simplement el Ministeri de Treball és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social
Miquel Servet
Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Miquel Servet
Monografies Mèdiques
Monografies Mèdiques és una publicació mensual que recull articles sobre medicina.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Monografies Mèdiques
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Nazisme
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Pacte de Sant Sebastià
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Polític
Província de Barcelona
La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Província de Barcelona
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Reus
Salvador Seguí i Rubinat
Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 23 de setembre de 1887 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Salvador Seguí i Rubinat
Unió Socialista de Catalunya
La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar.
Veure Jaume Aiguader i Miró і Unió Socialista de Catalunya
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 12 d'abril
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1882
1912
;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1912
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1919
1923
;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1923
1926
;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1926
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1929
1930
;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1931
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1934
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1937
1938
;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1938
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1939
1941
;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1941
1943
;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1943
1945
;Països Catalans.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 1945
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 24 de juliol
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 29 de desembre
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Jaume Aiguader i Miró і 30 de maig
Vegeu també
Alcaldes de Barcelona
- Ada Colau i Ballano
- Enric Masó i Vázquez
- Francesc de Paula Rius i Taulet
- Jaume Aiguader i Miró
- Joan Clos i Matheu
- Jordi Hereu i Boher
- Josep Maria Socías i Humbert
- Josep Maria de Porcioles i Colomer
- Llista de batlles de Barcelona
- Narcís Serra i Serra
- Pasqual Maragall i Mira
- Xavier Trias i Vidal de Llobatera
Reusencs
- Agustina d'Aragó
- Aida Folch
- Alba Sotorra i Clua
- Andreu Buenafuente Moreno
- Antoni Gaudí i Cornet
- Baldomer Galofre i Giménez
- Ceferí Olivé Cabré
- David Querol Blanco
- Domènec Soberano Mestres
- Domènec Sugrañes i Gras
- Esteve Rodríguez-Miró i Sabater
- Francesc Gras Salas
- Francisco Medina Luna
- Gabriel Ferrater i Soler
- Gerard Escoda Nogués
- Isaac Cuenca López
- Jaume Aiguader i Miró
- Joan Àngel Roman i Ollè
- Joan Garcia Oliver
- Joan Josep Nuet i Pujals
- Joan Montseny i Carret
- Joan Prim i Prats
- Joan Rubió i Bellver
- Jon Toral
- Josep Brocà Codina
- Josep Tapiró i Baró
- Macari Gómez Quibus
- Marià Fortuny i Marsal
- Maria Rosa Molas i Vallvé
- Matilde Sabaté Grisó
- Miquel Domènech Veciana
- Oriol Tarragó
- Pascual Fort
- Pere Caselles i Tarrats
- Ramon Amigó Anglès
- Ramon Folch Frigola
- Ramon Vives Ayné
- Raquel Córcoles
- Roseta Mauri i Segura
- Sergi Roberto i Carnicer
- Xavier Amorós Solà
També conegut com Jaume Aguadé i Miró, Jaume Aiguader, Jaume Aiguader Miró.