Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Alejandro Lerroux García, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Anarquisme, Anglaterra, Arsenio Martínez-Campos Antón, Barcelona, Biblioteca Nacional d'Espanya, Biblioteca Pública Arús, Centro Documental de la Memoria Histórica, Foment, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francisco Largo Caballero, Frederica Montseny i Mañé, Front Popular (Espanya), Govern de Vichy, La Revancha, La Revista Blanca, Mateu Morral i Roca, Montpeller, París, Paulí Pallàs i Latorre, Procés de Montjuïc, Reus, Sacco i Vanzetti, Salon (Dordonya), Solivella, Teresa Mañé i Miravet, Tierra y Libertad, Universitat de Barcelona, Vilanova i la Geltrú, 1885, 1887, 1888, 1896, 1898, 1900, 1902, 1905, 1923, 1934, 1936, 1939.
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Alejandro Lerroux García · Veure més »
Aliats de la Primera Guerra Mundial
potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Anarquisme · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Anglaterra · Veure més »
Arsenio Martínez-Campos Antón
va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Barcelona · Veure més »
Biblioteca Nacional d'Espanya
La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Biblioteca Nacional d'Espanya · Veure més »
Biblioteca Pública Arús
La Biblioteca Pública Arús (BPA), situada al passeig de Sant Joan, 26 de Barcelona, és un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del i inicis del : moviment obrer, anarquisme i francmaçoneria.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Biblioteca Pública Arús · Veure més »
Centro Documental de la Memoria Histórica
El Centro Documental de la Memoria Histórica d'Espanya és un organisme dependent del Ministeri de Cultura i està situat a Salamanca.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Centro Documental de la Memoria Histórica · Veure més »
Foment
Foment, va ser el portaveu del partit reusenc d'àmbit municipal Foment Nacionalista Republicà.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Foment · Veure més »
Francesc Ferrer i Guàrdia
Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Francesc Ferrer i Guàrdia · Veure més »
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Francisco Largo Caballero · Veure més »
Frederica Montseny i Mañé
va ser una líder anarquista, política i escriptora catalana.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Front Popular (Espanya) · Veure més »
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Govern de Vichy · Veure més »
La Revancha
La Revancha va ser una publicació periòdica apareguda a Reus el 4 de setembre de l'any 1893 d'ideologia anarquista.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і La Revancha · Veure més »
La Revista Blanca
La Revista Blanca fou una publicació quinzenal de sociologia, ciències i arts que publicaren a Madrid Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo) del juliol del 1898 a l'any 1905, i a Barcelona de l'1 de juny de 1923 al 15 d'agost de 1936.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і La Revista Blanca · Veure més »
Mateu Morral i Roca
Mateu Morral dibuixat a la revista russa ''Niva''. (1906) Mateu Morral Roca (Sabadell, 27 de novembre de 1879 - Torrejón de Ardoz, 2 de juny de 1906) fou un anarquista català.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Mateu Morral i Roca · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Montpeller · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і París · Veure més »
Paulí Pallàs i Latorre
Paulí Pallàs i Latorre (Cambrils, 1 de desembre de 1862 - Barcelona, 6 d'octubre de 1893) va ser un anarquista català de la segona meitat del.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Paulí Pallàs i Latorre · Veure més »
Procés de Montjuïc
Ramon Casas va pintar ''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', l'esdeveniment immediatament anterior a l'atemptat El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Procés de Montjuïc · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Reus · Veure més »
Sacco i Vanzetti
Nicola Sacco (22 d'abril, 1891 – 23 d'agost, 1927) i Bartolomeo Vanzetti (11 de juny, 1888 – 23 d'agost, 1927) eren dos anarquistes Italians que van ser arrestats, jutjats, i electrocutats a Massachusetts el 1927, sota l'acusació de robatori de 15.766,51 dòlars d'una fàbrica de sabates, l'assassinat del seu comptable anomenat Frederick Parmenter i d'un guàrdia de seguretat anomenat Alessandro Berardelli, tot i haver-hi molts dubtes de la seva culpabilitat.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Sacco i Vanzetti · Veure més »
Salon (Dordonya)
Salon (en francès Salon) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Salon (Dordonya) · Veure més »
Solivella
Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Solivella · Veure més »
Teresa Mañé i Miravet
Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 29 de novembre de 1865-Perpinyà, 5 de febrer de 1939), fou una escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Teresa Mañé i Miravet · Veure més »
Tierra y Libertad
Tierra y Libertad va ser un diari anarquista que va destacar entre tota la varietat d'aquest tipus de premsa que ha recorregut la península Ibèrica per la seva persistència, longevitat i contrapunt creatiu.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Tierra y Libertad · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Universitat de Barcelona · Veure més »
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і Vilanova i la Geltrú · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1885 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1887 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1888 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1896 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1898 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1900 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1902 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1905 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1923 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1934 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1936 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Joan Montseny i Carret і 1939 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Federico Urales, Joan Montseny, Joan Montseny Carret.
