Taula de continguts
84 les relacions: Acutiramus, Agudesa visual, Aigua dolça, Aigua salabrosa, Ala (anatomia), Al·lometria, Alemany, Alemanya, Animal aquàtic, Apèndix (artròpodes), Aranyes, Aràcnids, Arthropleura, Artròpodes, Àgnats, Basal (filogènia), Camp visual, Canibalisme, Cèl·lula fotoreceptora, Cefalotòrax, Cladística, Cladograma, Columna vertebral, Crustacis, Depredació, Depredador alfa, Devonià, Ecosistema, Emsià, Esclerotina, Escorpins, Espècie, Espècie tipus, Estuari, Euriptèrides, Exoesquelet, Extinció, Família (biologia), Fòssil, Festeig, Fira de Minerals de Múnic, Gènere (biologia), Grec antic, Hàbitat, Hibbertopterus, Insectes, Invertebrats, Jaekelopterus rhenaniae, Lauràsia, Limúlids, ... Ampliar l'índex (34 més) »
Acutiramus
Acutiramus és un gènere d'euriptèrides que visqueren des de finals del Silurià al Devonià primerenc.
Veure Jaekelopterus і Acutiramus
Agudesa visual
Gràfica de Snellen, usada per a mesurar l'agudesa visual.Lagudesa visual o agudea visual és la característica de la visió que determina la capacitat de detectar, discriminar i reconèixer objectes sobre un fons.
Veure Jaekelopterus і Agudesa visual
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Veure Jaekelopterus і Aigua dolça
Aigua salabrosa
''Monodactylus argenteus'', un peix d'aigua salabrosa típic d'aquaris L'aigua salobre, salobrenca, salabrosa o salancosa és l'aigua o eflorescència salina que té més sal dissolta que l'aigua dolça, però menys que l'aigua de mar.
Veure Jaekelopterus і Aigua salabrosa
Ala (anatomia)
Dibuix de les ales d'un ocell Les ales són extremitats del cos que tenen tres grups d'animals: els ocells, els insectes i els ratpenats tot i que també en tingueren els ja extints pterosaures.
Veure Jaekelopterus і Ala (anatomia)
Al·lometria
L'escarabat hèrcules és un exemple d'al·lometria: l'increment de la mida total del cos està relacionat amb la mida exagerada dels apèndixs. En biologia, l'al·lometria es refereix als canvis en la mida relativa de les parts corporals corelacionats amb els canvis en la mida total.
Veure Jaekelopterus і Al·lometria
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Jaekelopterus і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Jaekelopterus і Alemanya
Animal aquàtic
Longfin Sculpin (''Jordania zonope'') Un animal aquàtic és un animal, vertebrat o invertebrat, que passa la major part o tota la seva vida a l'aigua.
Veure Jaekelopterus і Animal aquàtic
Apèndix (artròpodes)
Dibuix representant diverses menes d'apèndixs en crustacis Els apèndixs són estructures anatòmiques parelles exclusives dels artròpodes, de fet en són una de les característiques definitòries d'aquest grup animal i que dona nom al grup (arthro, articulat i podos, peu).
Veure Jaekelopterus і Apèndix (artròpodes)
Aranyes
''Araneus diadematus'' Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.
Veure Jaekelopterus і Aranyes
Aràcnids
Els aràcnids (Arachnida, gr. arakhne, 'aranya') són una classe d'artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrides i els xifosurs).
Veure Jaekelopterus і Aràcnids
Arthropleura
Arthropleura és un gènere d'artròpodes milpeus extints que van viure a l'actual Amèrica del Nord i Europa fa uns 345 a 290 milions d'anys, des de l'etapa Viseà del període Carbonífer inferior fins a l'etapa Sakmarià del període Permià inferior.
Veure Jaekelopterus і Arthropleura
Artròpodes
Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.
Veure Jaekelopterus і Artròpodes
Àgnats
Els àgnats (Agnatha) formen una superclasse parafilètica dins l'embrancament dels cordats i els subfílum dels vertebrats; són un tipus de peixos sense mandíbules, com indica el nom.
Veure Jaekelopterus і Àgnats
Basal (filogènia)
En filogènia, un clade basal és el primer clade a ramificar-se en un clade més gran; apareix a la base d'un cladograma.
Veure Jaekelopterus і Basal (filogènia)
Camp visual
Camp visual humà. El camp visual és l'espai en el qual poden ser vists els objectes mentre la mirada roman fixa en un punt determinat.
Veure Jaekelopterus і Camp visual
Canibalisme
Canibalisme al Brasil, descrit per Hans Staden (1557) "Dona caníbal", escultura en vori de Leonhard Kern (c. 1650). El canibalisme és la pràctica d'alguns animals consistent a alimentar-se d'individus de la mateixa espècie.
Veure Jaekelopterus і Canibalisme
Cèl·lula fotoreceptora
doi.
Veure Jaekelopterus і Cèl·lula fotoreceptora
Cefalotòrax
Morfologia d'un malacostraci; el '''cefalotòrax''' és la regió que inclou el cèfalon i el tòrax. El cefalotòrax (anomenat prosoma en alguns grups) és la primera gran secció del cos dels aràcnids i dels crustacis malacostracis.
Veure Jaekelopterus і Cefalotòrax
Cladística
Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.
Veure Jaekelopterus і Cladística
Cladograma
Exemple de cladograma Cladograma simple d'espècies amb característiques derivades. Un cladograma és un diagrama representatiu en la classificació biològica taxonòmica dels organismes, en el qual es mostra la relació entre diferents espècies segons una característica derivada, resultat de l'anàlisi cladística d'una espècie.
Veure Jaekelopterus і Cladograma
Columna vertebral
La columna vertebral o raquis, també coneguda com a espinada, espina, rosari de l'esquena, és part de l'esquelet axial.
Veure Jaekelopterus і Columna vertebral
Crustacis
Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.
Veure Jaekelopterus і Crustacis
Depredació
La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.
Veure Jaekelopterus і Depredació
Depredador alfa
En ciències naturals (biologia, zoologia, ecologia) i en antropologia es denomina depredador alfa o superdepredador l'espècie animal carnívora que preval sobre les altres espècies d'un bioma o ecosistema.
Veure Jaekelopterus і Depredador alfa
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Veure Jaekelopterus і Devonià
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Veure Jaekelopterus і Ecosistema
Emsià
LEmsià és el tercer estatge faunístic del Devonià inferior.
Veure Jaekelopterus і Emsià
Esclerotina
espiadimonis. Les regions esclerosades són engrossides i amb relleu. L'Esclerotina és un component de les cutícules de diversos Artròpodes, els més abundants, els insectes.
Veure Jaekelopterus і Esclerotina
Escorpins
Els escorpins o alacrans (Scorpiones) són un ordre d'aràcnids.
Veure Jaekelopterus і Escorpins
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Jaekelopterus і Espècie
Espècie tipus
En biologia, s'anomena espècie tipus (en anglès: Type species) a l'espècie que s'usa per a definir un grup taxonòmic de major rang, com un gènere o família.
Veure Jaekelopterus і Espècie tipus
Estuari
Estuari del Riu de la Plata. Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació.
Veure Jaekelopterus і Estuari
Euriptèrides
Els euriptèrides (Eurypterida, gr. euri, 'ample' i pteron, 'ala') són un grup extingit de quelicerats emparentats amb els aràcnids, que inclou els artròpodes més grossos que han existit.
Veure Jaekelopterus і Euriptèrides
Exoesquelet
Cap de formiga LexoesqueletAbans de l'Ortografia de l'IEC del 2017 s'escrivia exoesquelet.
Veure Jaekelopterus і Exoesquelet
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Jaekelopterus і Extinció
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Jaekelopterus і Família (biologia)
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Veure Jaekelopterus і Fòssil
Festeig
Festeig de la tortuga verda "Southern courtship", quadre pintat per Eastman Johnson (1824-1906). El festeig és el comportament animal que porta a l'aparellament i finalment a la reproducció.
Veure Jaekelopterus і Festeig
Fira de Minerals de Múnic
Entrada principal a la fira La Fira de Minerals de Múnic (en alemany: Mineralientage München) és una fira de minerals, fòssils i gemmes que se celebra anualment a la ciutat de Múnic, a Alemanya.
Veure Jaekelopterus і Fira de Minerals de Múnic
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Veure Jaekelopterus і Gènere (biologia)
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Jaekelopterus і Grec antic
Hàbitat
Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).
Veure Jaekelopterus і Hàbitat
Hibbertopterus
Hibbertopterus † és un gènere d'euriptèrides de la família Hibbertoperidae que van habitar els aiguamolls d'Escòcia del Carbonífer superior al Permià superior.
Veure Jaekelopterus і Hibbertopterus
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Jaekelopterus і Insectes
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Veure Jaekelopterus і Invertebrats
Jaekelopterus rhenaniae
Jaekelopterus rhenaniae és una espècie extinta d'euriptèrida.
Veure Jaekelopterus і Jaekelopterus rhenaniae
Lauràsia
Lauràsia i Gondwana al Triàsic Lauràsia fou un supercontinent sorgit a l'hemisferi nord cap a finals del Juràssic de la desintegració del supercontintent Pangea, i separat de Gondwana (el supercontinent meridional) per l'obertura del mar de Tetis.
Veure Jaekelopterus і Lauràsia
Limúlids
Els limúlids (Limulidae) són una família d’animals d’aigües marines o salobres que pertanyen al subembrancament dels quelicerats, igual que les aranyes i els escorpins.
Veure Jaekelopterus і Limúlids
Llacuna
Una llacuna és una extensió natural d'aigua estancada de poca fondària, tant si és dolça com salada.
Veure Jaekelopterus і Llacuna
Locomoció animal
Una ratapinyada que vola. Les ratapinyades són els únics mamífers voladors. En biomecànica, la locomoció animal és l'estudi de com es mouen els animals.
Veure Jaekelopterus і Locomoció animal
Mecànica dels fluids
Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.
Veure Jaekelopterus і Mecànica dels fluids
Metasoma
metasoma El metasoma en aquesta formiga és la secció posteris. El metasoma és la part posterior del cos d'un artròpode, el cos dels quals té tres parts; les altres són el prosoma i el mesosoma.
Veure Jaekelopterus і Metasoma
Milpeus
Milpeus és el nom comú de diverses espècies de miriàpodes de la classe dels diplòpodes.
Veure Jaekelopterus і Milpeus
Morfologia (biologia)
En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.
Veure Jaekelopterus і Morfologia (biologia)
Muda
En la zoologia, la muda (en artròpodes conegut com a ècdisi) és el procés, sovint periòdic, de canvi les estructures epidèrmiques o de renovació de certes estructures en alguns animals, com ara: el pèl, les plomes, la pell, les dents o les banyes.
Veure Jaekelopterus і Muda
Ommatidi
Ommatidi: A – còrnia, B – con cristal·lí, C i D – cèl·lules pigmentàries, E – rhabdom, F – cèl·lules fotoreceptores, G – membrana fenestrata, H – nervi òptic Els ommatidis són cadascuna de les unitats que formen els ulls compostos dels insectes.
Veure Jaekelopterus і Ommatidi
Ontogènia
Estadis inicials de l'embrigènesi humana L'ontogènia (també dita morfogènesi o ontogènesi) descriu el desenvolupament d'un ésser viu des de l'òvul fertilitzat fins a la seva senescència, passant per la forma adulta.
Veure Jaekelopterus і Ontogènia
Opistosoma
Anatomia d'un aràcnid: (1) quatre parelles de potes (2) prosoma (cefalotòrax) (3) opistosoma (abdomen) L'opistosoma (opisthosoma) és la part posterior del cos d'alguns artròpodes darrere del prosoma (cefalotòrax).
Veure Jaekelopterus і Opistosoma
Otto Jaekel
Otto Max Johannes Jaekel (21 de febrer de 1863 – 6 de març de 1929), fou un paleontòleg i geòleg alemany.
Veure Jaekelopterus і Otto Jaekel
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Veure Jaekelopterus і Paleontologia
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Jaekelopterus і Paleozoic
Picnogònids
Els picnogònids (Pycnogonida) o pantòpodes (Pantopoda), també anomenats genèricament aranyes de mar, són una classe d'artròpodes marins.
Veure Jaekelopterus і Picnogònids
Praguià
El Praguià és el segon estatge faunístic del Devonià inferior.
Veure Jaekelopterus і Praguià
Pterygotus
Pterygotus és un gènere d'euriptèrida prehistòric de la família dels pterigòtids.
Veure Jaekelopterus і Pterygotus
Quelícer
Els quelícers són peces bucals dels quelicerats (Chelicerata), un subfílum d'artròpodes que inclou els aràcnids (Arachnida), els merostomats (Merostomata) i segurament també els picnogònids (Pycnogonida).
Veure Jaekelopterus і Quelícer
Quelicerats
Els quelicerats (Chelicerata) són un grup d'animals, considerats actualment un subembrancament de l'embrancament dels artròpodes (Arthropoda).
Veure Jaekelopterus і Quelicerats
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Veure Jaekelopterus і Renània
Respiració
El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.
Veure Jaekelopterus і Respiració
Sinònim (taxonomia)
En taxonomia, el terme sinònim fa referència a cadascun dels dos o més noms científics del mateix rang usats per descriure el mateix tàxon.
Veure Jaekelopterus і Sinònim (taxonomia)
Sistema visual
Santiago Ramón y Cajal, ''"Structure of the Mammalian Retina"'' (1900). El sistema visual és la part del sistema nerviós central que brinda als organismes l'habilitat de processar detall visual, així com habilitar la formació de diverses funcions de resposta de foto sense imatge.
Veure Jaekelopterus і Sistema visual
Slimonia
Slimonia és un gènere d'euriptèrides de gran mida que visqueren en el Silurià; està estretament relacionat amb Pterygotus.
Veure Jaekelopterus і Slimonia
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Veure Jaekelopterus і Tàxon
Tèlson
Tèlson ressaltat en taronja En zoologia s'anomena tèlson a l'última peça quitinosa de l'exoesquelet dels artròpodes, especialment de les gambetes i llagostes.
Veure Jaekelopterus і Tèlson
Tergum
El ''tergum'' d'aquesta vespa porta el nombre 19. El terme zoològic derivat del llatí tergum (en plural terga) és la part dorsal del segment d'un artròpode que no sigui el cap.
Veure Jaekelopterus і Tergum
Timó
Timó de vaixell modern Un timó (o governall) és un dispositiu utilitzat per maniobrar vehicles que es mouen per fluids, normalment l'aigua o l'aire.
Veure Jaekelopterus і Timó
Ull compost
Ull compost d'un espiadimonis Ull compost de krill de l'Antàrtida vist en un microscopi electrònic Un ull compost és un òrgan visual que es troba en certs artròpodes, com insectes i crustacis.
Veure Jaekelopterus і Ull compost
Universitat de Princeton
La Universitat de Princeton, és una institució d'educació superior situada a Princeton, Nova Jersey (Estats Units).
Veure Jaekelopterus і Universitat de Princeton
Utah
Utah és un dels 50 Estat dels Estats Units d'Amèrica, localitzat a la zona oest del país.
Veure Jaekelopterus і Utah
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Jaekelopterus і Vertebrats
Visió estereoscòpica
La visió estereoscòpica és la que integra dues imatges que, per mitjà del cervell l'ésser humà és capaç de convertir en una de sola, i crear una imatge tridimensional.
Veure Jaekelopterus і Visió estereoscòpica
Wyoming
Wyoming és un estat de l'oest dels Estats Units d'Amèrica, situat al nord de les muntanyes Rocoses.
Veure Jaekelopterus і Wyoming
Xifosurs
Els xifosurs (Xiphosura) són un ordre de quelicerats de la classe merostomats.
Veure Jaekelopterus і Xifosurs