Taula de continguts
43 les relacions: Amoret, Antic Testament, Arnolfo di Cambio, Arquitrau, Baptisteri de Sant Joan, Basílica de Sant Petroni, Bolonya, Capella Sixtina, Catedral de Lucca, Catedral de Siena, Ciutat del Vaticà, Donatello, Enciclopèdia Catòlica, Escultura gòtica, Ferrara, Filippo Brunelleschi, Fornícula, Giorgio Vasari, Itàlia, Le Vite, Lluneta, Lorenzo Ghiberti, Lucca, Michelangelo Buonarroti, Nicola Pisano, Nou Testament, Pesta Negra, Pisa, Políptic, Renaixement, San Gimignano, San Giorgio de Ferrara, Santa Maria del Fiore, Sarcòfag, Siena, 1374, 1401, 1406, 1408, 1419, 1422, 1438, 20 d'octubre.
- Morts el 1438
Amoret
''Putto'' en forma d'àngel d'Andrea Mantegna al Palazzo Ducale de Màntua Un amoret, també conegut com a putto (mot italià; en plural, putti) és un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat.
Veure Jacopo della Quercia і Amoret
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Veure Jacopo della Quercia і Antic Testament
Arnolfo di Cambio
Arnolfo di Cambio (Colle di Val d'Elsa, c. 1240 – 1300/1310) va ser un arquitecte i escultor italià.
Veure Jacopo della Quercia і Arnolfo di Cambio
Arquitrau
Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.
Veure Jacopo della Quercia і Arquitrau
Baptisteri de Sant Joan
El baptisteri de Sant Joan (en italià Battistero di San Giovanni) és un edifici religiós de Florència, a la Toscana (Itàlia).
Veure Jacopo della Quercia і Baptisteri de Sant Joan
Basílica de Sant Petroni
La Basílica de Sant Petroni és l'església principal de la ciutat italiana de Bolonya, de la que domina la Plaça Major.
Veure Jacopo della Quercia і Basílica de Sant Petroni
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure Jacopo della Quercia і Bolonya
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Veure Jacopo della Quercia і Capella Sixtina
Catedral de Lucca
La catedral (en italià Duomo) de Lucca o de Sant Martí és una església catòlica romana que es troba a la ciutat italiana de Lucca (Toscana).
Veure Jacopo della Quercia і Catedral de Lucca
Catedral de Siena
La catedral de Siena (en italià: Duomo di Siena) és una església medieval de Siena (Itàlia), dedicada des dels seus primers temps com a església catòlica mariana, i ara dedicada a l'Assumpció de Maria.
Veure Jacopo della Quercia і Catedral de Siena
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Jacopo della Quercia і Ciutat del Vaticà
Donatello
Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Veure Jacopo della Quercia і Donatello
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Veure Jacopo della Quercia і Enciclopèdia Catòlica
Escultura gòtica
policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.
Veure Jacopo della Quercia і Escultura gòtica
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Veure Jacopo della Quercia і Ferrara
Filippo Brunelleschi
Filippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (Florència, 1377 - 15 d'abril de 1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià.
Veure Jacopo della Quercia і Filippo Brunelleschi
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Veure Jacopo della Quercia і Fornícula
Giorgio Vasari
Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.
Veure Jacopo della Quercia і Giorgio Vasari
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Jacopo della Quercia і Itàlia
Le Vite
Les Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes, o Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, ed architettori en la versió original italiana, és una obra que conté una sèrie de biografies d'artistes escrites pel pintor i arquitecte italià del Giorgio Vasari, considerada «potser l'obra més famosa, i fins i tot actualment la més llegida entre la literatura antiga sobre art», «una de les obres més influents sobre art del Renaixement italià", i «un dels textos fonamentals de la història de l'art».
Veure Jacopo della Quercia і Le Vite
Lluneta
Fresc de Bernardino Poccetti, en una lluneta (Florència) La lluneta és un element arquitectònic característic d'edificis coberts per voltes.
Veure Jacopo della Quercia і Lluneta
Lorenzo Ghiberti
Lorenzo Ghiberti (Florència, 1378 - id., 1 de desembre de 1455).
Veure Jacopo della Quercia і Lorenzo Ghiberti
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure Jacopo della Quercia і Lucca
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Veure Jacopo della Quercia і Michelangelo Buonarroti
Nicola Pisano
Nicola Pisano (també anomenat Niccolò Pisano, Nicola de Apulia o Nicola Pisanus; c. 1220/1225 – c. 1284) va ser un escultor italià que va emprar un estil basat en l'escultura clàssica romana.
Veure Jacopo della Quercia і Nicola Pisano
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Veure Jacopo della Quercia і Nou Testament
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Jacopo della Quercia і Pesta Negra
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Jacopo della Quercia і Pisa
Políptic
Vista oberta del políptic L'adoració de l'Anyell Místic. Hi ha una vista diferent quan les ales estan tancades. Un políptic del Grec polu- "molts" i ptyc "plec") és un tipus de retaule (normalment pintura sobre taula) que consta de diverses caselles o plafons.
Veure Jacopo della Quercia і Políptic
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Jacopo della Quercia і Renaixement
San Gimignano
San Gimignano és una petita vila emmurallada d'origen medieval, erigida dalt d'un turó de la Toscana, a Itàlia, al nord-oest de Siena i al sud-oest de Florència.
Veure Jacopo della Quercia і San Gimignano
San Giorgio de Ferrara
San Giorgio di Ferrara, consagrada el 1135, és la catedral de Ferrara Façana de la catedral San Giorgio di Ferrara Quan es va completar la part més baixa de la façana romànica i les façanes laterals el 1135 es va consagrar la catedral.
Veure Jacopo della Quercia і San Giorgio de Ferrara
Santa Maria del Fiore
La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià.
Veure Jacopo della Quercia і Santa Maria del Fiore
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Veure Jacopo della Quercia і Sarcòfag
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Veure Jacopo della Quercia і Siena
1374
;Països Catalans.
Veure Jacopo della Quercia і 1374
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Jacopo della Quercia і 1401
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure Jacopo della Quercia і 1406
1408
; Països catalans.
Veure Jacopo della Quercia і 1408
1419
;Països Catalans.
Veure Jacopo della Quercia і 1419
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Veure Jacopo della Quercia і 1422
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Jacopo della Quercia і 1438
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Jacopo della Quercia і 20 d'octubre
Vegeu també
Morts el 1438
- Barsbay
- Eduard I de Portugal
- Ernest de Wittelsbach
- Frederic de Luna
- Huiracocha
- Jacopo della Quercia
- Jaume II de la Marca
- Johannes Nider
- Maria de França, prioressa de Poissy
- Nang Keo Phimpha
- Pere d'Aragó i d'Alburquerque
- Ricard d'Étampes