Taula de continguts
79 les relacions: Alsacià, Antic Règim, Antoine Joseph Santerre, Antoine-Pierre Barnave, Arthur Young, Ateisme, Barcelona, Basc, Bretanya, Bretó, Català, Catolicisme, Club dels Cordeliers, Club dels Jacobins, Comitè de Salvació Pública, Convenció Nacional, Cors, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Delfinat, Despotisme, Directori francès, Estats Generals, Europa, Feudalisme, Feuillant, Flamenc (neerlandès), França, François-Noël Babeuf, Francoprovençal, Girondí, Henri Grégoire, Honoré Gabriel Riqueti, Inquisició, Jardí de les Teuleries, Jérôme Pétion de Villeneuve, Jean-Jacques Rousseau, Joseph Sieyès, Juliol, Laissez faire, Lluís Felip I de França, Lluís XVI de França, Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux, Madame Roland, Massacres del 2 de setembre, Maximilien de Robespierre, Monarquia, Montagnards, Napoleó Bonaparte, Occità, Orde dels Predicadors, ... Ampliar l'índex (29 més) »
Alsacià
Situació de l'alsacià entre els parlars alamànics Dialectes parlats a Alsàcia el 1910 L'alsacià (alsacien, en francès; Elsässisch, en alemany) és un conjunt de parlars germànics, del grup del baix alamànic, originària de l'Alsàcia, regió a l'est de França que limita amb Alemanya i que ha passat a estar a una banda i l'altra de la frontera diverses vegades.
Veure Club dels Jacobins і Alsacià
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Club dels Jacobins і Antic Règim
Antoine Joseph Santerre
va ser un home de negocis i general durant la Revolució Francesa.
Veure Club dels Jacobins і Antoine Joseph Santerre
Antoine-Pierre Barnave
Antoine-Pierre Barnave (Grenoble 22 d'octubre de 1761 – París 29 de novembre de 1793) fou un polític francès, un dels líders de la Revolució Francesa.
Veure Club dels Jacobins і Antoine-Pierre Barnave
Arthur Young
Arthur Young (11 de setembre de 1741, Suffolk, Anglaterra - 12 d'abril de 1820) va ser un escriptor i assagista anglès, que tractà sobre agricultura, economia i estadística social.
Veure Club dels Jacobins і Arthur Young
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Veure Club dels Jacobins і Ateisme
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Club dels Jacobins і Barcelona
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Club dels Jacobins і Basc
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Veure Club dels Jacobins і Bretanya
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Veure Club dels Jacobins і Bretó
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Club dels Jacobins і Català
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Club dels Jacobins і Catolicisme
Club dels Cordeliers
El convent dels Cordeliers. El club dels Cordeliers o Societat d'Amics dels drets de l'home i del ciutadà era una societat política creada el 27 d'abril de 1790 i que tenia la seu a l'antic refectori del convent dels Cordeliers, a París.
Veure Club dels Jacobins і Club dels Cordeliers
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Veure Club dels Jacobins і Club dels Jacobins
Comitè de Salvació Pública
miniatura L'expressió comitè de salvació pública fa referència a un grup de persones que actuen en temps de greu crisi per obligar el govern a adoptar les disposicions legals necessàries per restablir la situació.
Veure Club dels Jacobins і Comitè de Salvació Pública
Convenció Nacional
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).
Veure Club dels Jacobins і Convenció Nacional
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Veure Club dels Jacobins і Cors
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Veure Club dels Jacobins і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Veure Club dels Jacobins і Delfinat
Despotisme
El despotisme és una forma de govern basada en l'autoritat singular d'una sola persona o un grup de persones estretament relacionades, que governa amb poder absolut.
Veure Club dels Jacobins і Despotisme
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Veure Club dels Jacobins і Directori francès
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Veure Club dels Jacobins і Estats Generals
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Club dels Jacobins і Europa
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Club dels Jacobins і Feudalisme
Feuillant
La Societat dels Amics de la Constitució (Société des Amis de la Constitution), eren més coneguts com el Club dels Feuillants (Club des Feuillants), va ser un agrupament polític que emergí, el 18 de juny de 1791, durant la Revolució Francesa de l'Assemblea Legislativa de 1791.
Veure Club dels Jacobins і Feuillant
Flamenc (neerlandès)
Flamenc (en neerlandès Vlaams) és una denominació equívoca de la llengua neerlandesa així com d'una sèrie de variants del neerlandès.
Veure Club dels Jacobins і Flamenc (neerlandès)
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Club dels Jacobins і França
François-Noël Babeuf
François Noël Babeuf, conegut amb el nom de Gracchus Babeuf (23 de novembre de 1760 a Saint-Quentin (Picardia) - París el 8 de pradial de l'any V, ço és, 27 de maig de 1797), fou un revolucionari francès.
Veure Club dels Jacobins і François-Noël Babeuf
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Veure Club dels Jacobins і Francoprovençal
Girondí
Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional franceses, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda.
Veure Club dels Jacobins і Girondí
Henri Grégoire
Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.
Veure Club dels Jacobins і Henri Grégoire
Honoré Gabriel Riqueti
Honoré Gabriel Riqueti, comte de Mirabeau (Le Bignon-Mirabeau, Illa de França, 9 de març de 1749 — París, 2 d'abril de 1791) va ser un destacat polític, activista i teòric de la Revolució Francesa, en la qual va destacar per la retòrica apassionada i convincent, tant oral com escrita.
Veure Club dels Jacobins і Honoré Gabriel Riqueti
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Club dels Jacobins і Inquisició
Jardí de les Teuleries
El Jardí de les Teuleries (en francès, jardin des Tuileries) és el més important i el més antic jardí a la francesa de París, a França.
Veure Club dels Jacobins і Jardí de les Teuleries
Jérôme Pétion de Villeneuve
Jérôme Pétion de Villeneuve (Chartres, 3 de gener de 1756 – Sent Manhe de Castilhon, vora Sent Milion 24 de juny de 1794) fou un advocat i revolucionari francès.
Veure Club dels Jacobins і Jérôme Pétion de Villeneuve
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Veure Club dels Jacobins і Jean-Jacques Rousseau
Joseph Sieyès
Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.
Veure Club dels Jacobins і Joseph Sieyès
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Club dels Jacobins і Juliol
Laissez faire
L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs.
Veure Club dels Jacobins і Laissez faire
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Veure Club dels Jacobins і Lluís Felip I de França
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Club dels Jacobins і Lluís XVI de França
Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux
Louis Marie de La Révellière-Lépeaux (1753 – 1824) va ser un diputat de la Convenció Nacional durant la Revolució Francesa.
Veure Club dels Jacobins і Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux
Madame Roland
Madame Roland, amb el nom de soltera de Jeanne Marie Philipon (París, 17 de març de 1754 - 8 de novembre de 1793), fou una cèlebre dama francesa dels temps de la revolució.
Veure Club dels Jacobins і Madame Roland
Massacres del 2 de setembre
Les Massacres de Setembre foren una onada de violència que es patí a París entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa.
Veure Club dels Jacobins і Massacres del 2 de setembre
Maximilien de Robespierre
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.
Veure Club dels Jacobins і Maximilien de Robespierre
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Club dels Jacobins і Monarquia
Montagnards
Els Montagnards o muntanyesos van ser un partit polític que va sorgir a França durant la Revolució, més concretament d'una facció dels jacobins.
Veure Club dels Jacobins і Montagnards
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Club dels Jacobins і Napoleó Bonaparte
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Club dels Jacobins і Occità
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Club dels Jacobins і Orde dels Predicadors
Palau de les Teuleries
El Palau de les Teuleries (en francès, palais des Tuileries) va ser un palau situat a París, a França, l'un dels més importants de la monarquia francesa.
Veure Club dels Jacobins і Palau de les Teuleries
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure Club dels Jacobins і Palau de Versalles
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Club dels Jacobins і París
Paul de Barras
Paul François Jean Nicolas de Barras (Fòs Amfós, Provença, 30 de juny 1755 - Chaillot, París, 29 de gener de 1828), anomenat també Paul Barras, fou vescomte de Barras, polític de la Revolució Francesa i principal líder del règim del Directori francès de 1795 a 1799.
Veure Club dels Jacobins і Paul de Barras
Presumpció d'innocència
El principi d'innocència o presumpció d'innocència és un principi jurídic penal que estableix la innocència de la persona com a regla.
Veure Club dels Jacobins і Presumpció d'innocència
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Club dels Jacobins і Primavera
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Club dels Jacobins і Primera República Francesa
Reacció Termidoriana
La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, en francès:Convention thermidorienne, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa.
Veure Club dels Jacobins і Reacció Termidoriana
Regnat del Terror
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.
Veure Club dels Jacobins і Regnat del Terror
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Club dels Jacobins і Revolució Francesa
Sans-culottes
Els ''sans-culottes'' duien pantalons, i no els calçons (''culottes'') dels nobles; la paraula literalment vol dir 'sense calçons'. Van participar en els moviments revolucionaris fins al 1795 Sans-culottes és la denominació que hom donava a la França de la Revolució al poble pla (obrers, artesans), que no vestien com la noblesa i la burgesia, amb calça curta (culotte) i mitges, sinó amb calces llargues.
Veure Club dels Jacobins і Sans-culottes
Tipu Sultan
Tipu Sultan, també conegut amb el nom de Tipu Sahib (1749-4 de maig de 1799) va ser sultà de Mysore a partir de 1782 i un dels principals opositors a la instal·lació del poder britànic a l'Índia, la qual cosa li va valer el sobrenom de Tigre de Mysore.
Veure Club dels Jacobins і Tipu Sultan
Totalitarisme
Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.
Veure Club dels Jacobins і Totalitarisme
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Veure Club dels Jacobins і Versalles
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Club dels Jacobins і 10 d'agost
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Club dels Jacobins і 11 de novembre
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Club dels Jacobins і 1789
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Club dels Jacobins і 1791
1792
;Països catalans.
Veure Club dels Jacobins і 1792
1794
;Països Catalans.
Veure Club dels Jacobins і 1794
1795
;Països Catalans.
Veure Club dels Jacobins і 1795
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Club dels Jacobins і 1799
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Club dels Jacobins і 18 de gener
2018
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Club dels Jacobins і 2018
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Club dels Jacobins і 21 de setembre
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Club dels Jacobins і 25 de novembre
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Club dels Jacobins і 27 de juliol
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Club dels Jacobins і 4 d'agost
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Club dels Jacobins і 8 de febrer
També conegut com Jacobina, Jacobinisme, Jacobins, Jacobí.