Taula de continguts
15 les relacions: Ab Urbe Condita, Anc Marci, Antiga Roma, Fòrum Romà, Gai Papiri, Gals, Grani Flac, Juli Cèsar, Leges regiae, Llista de reis de Roma, Pontífex Màxim, Pontífex romà, República Romana, Tarquini (família), Titus Livi.
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Veure Ius Civile Papirianum і Ab Urbe Condita
Anc Marci
Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.
Veure Ius Civile Papirianum і Anc Marci
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Ius Civile Papirianum і Antiga Roma
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Veure Ius Civile Papirianum і Fòrum Romà
Gai Papiri
Gai Papiri o Sext Papiri (en llatí Caius Papirius o Sextus Papirius) va ser el suposat redactor de les anomenades Leges regiae, o Jus Papirianum, o Jus Civile Papirianum.
Veure Ius Civile Papirianum і Gai Papiri
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Veure Ius Civile Papirianum і Gals
Grani Flac
Grani Flac (en llatí Granius Flaccus) va ser un escriptor i jurista romà del.
Veure Ius Civile Papirianum і Grani Flac
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Ius Civile Papirianum і Juli Cèsar
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Veure Ius Civile Papirianum і Leges regiae
Llista de reis de Roma
Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.
Veure Ius Civile Papirianum і Llista de reis de Roma
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Veure Ius Civile Papirianum і Pontífex Màxim
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Veure Ius Civile Papirianum і Pontífex romà
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Ius Civile Papirianum і República Romana
Tarquini (família)
Tarquini (en llatí plural Tarquinii, Tarquinis) va ser una família de la primera història romana, que va donar els cinquè i el setè reis de Roma.
Veure Ius Civile Papirianum і Tarquini (família)
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Ius Civile Papirianum і Titus Livi
També conegut com Ius Civile Papisianum.