Taula de continguts
27 les relacions: ABC-Clio, Antiga Grècia, Aprenent, Aristàreta, Àtica, Calipso (mitologia), Calipso (pintora), De mulieribus claris, Dona, Eleusis (ciutat), Floruit, Giovanni Boccaccio, Gladiador, Grècia, Grec, Iaia de Cízic, Joglar, Naturalis Historia, Nimfa, Oceànides, Olimpíada (pintora), Pintor, Plini el Vell, Prosèrpina, Renaixement, Segle II aC, Timàreta.
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Irene (pintora) і ABC-Clio
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Irene (pintora) і Antiga Grècia
Aprenent
'' Antonio Stradivari '' amb un aprenent davant seu i una noia ajudant, (obra pictòrica de Edgar Bundy, 1893). Tradicionalment s'anomenava aprenent aquella persona que es formava en algun art o ofici.
Veure Irene (pintora) і Aprenent
Aristàreta
Aristàreta (en Ἀρισταρέτη) va ser una pintora de l'antiga Grècia, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat, segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Irene, Calipso, Timàreta, Iaia de Cízic i Olimpíada.
Veure Irene (pintora) і Aristàreta
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Veure Irene (pintora) і Àtica
Calipso (mitologia)
Ulisses i Calipso segons Jan Brueghel el Vell (1616) Calipso (en grec antic Καλυψώ, “la que dissimula”) és, segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione, que vivia a la part occidental de la Mediterrània.
Veure Irene (pintora) і Calipso (mitologia)
Calipso (pintora)
Calipso (també descrita com a Calypso) era presumptament una pintora de l'antiga Grècia, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell juntament amb les pintores Irene, Timareta, Aristarete, Iaia de Cízic i Olímpia.
Veure Irene (pintora) і Calipso (pintora)
De mulieribus claris
Il·lustració anònima d'una pàgina del ''De mulieribus claris'' De mulieribus claris és una obra de Giovanni Boccaccio publicada el 1374 que conté la biografia de 106 dones famoses en la història, de la realitat o de la ficció (mitològica o bíblica, principalment).
Veure Irene (pintora) і De mulieribus claris
Dona
Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.
Veure Irene (pintora) і Dona
Eleusis (ciutat)
Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.
Veure Irene (pintora) і Eleusis (ciutat)
Floruit
Floruit (sovint abreujat «fl.» o, ocasionalment, «flor.», sense cursiva) és un mot llatí que es refereix a un període durant el qual es té la certesa que una persona, una escola o un moviment estava en actiu.
Veure Irene (pintora) і Floruit
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Veure Irene (pintora) і Giovanni Boccaccio
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts.
Veure Irene (pintora) і Gladiador
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Irene (pintora) і Grècia
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Irene (pintora) і Grec
Iaia de Cízic
Iaia de Cízic (en llatí Iaia, en grec Ιάια της Κυζίκου) (Cízic, Mísia, fl. c. 100 a.C.), posteriorment també coneguda com a Màrcia Severa, va ser una pintora de l'antiga Roma d'origen grec, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Irene, Calipso, Timareta, Aristareta i Olímpia.
Veure Irene (pintora) і Iaia de Cízic
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Veure Irene (pintora) і Joglar
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Veure Irene (pintora) і Naturalis Historia
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Irene (pintora) і Nimfa
Oceànides
En la mitologia grecoromana, les oceànides (en Ὠκεανίδες; en singular, oceànida, Ὠκεανίς) eren unes nimfes filles dels titans Ocèan i Tetis.
Veure Irene (pintora) і Oceànides
Olimpíada (pintora)
Olimpíada (Ὀλυμπιάς) va ser una pintora de l'antiga Grècia, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Calipso, Aristarete, Irene, Màrcia Severa i Timareta.
Veure Irene (pintora) і Olimpíada (pintora)
Pintor
Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.
Veure Irene (pintora) і Pintor
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Irene (pintora) і Plini el Vell
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Veure Irene (pintora) і Prosèrpina
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Irene (pintora) і Renaixement
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Veure Irene (pintora) і Segle II aC
Timàreta
Timàreta (Τιμαρέτη; Atenes, fl. 420 aC) va ser una pintora de l'antiga Grècia considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell juntament amb les pintores Irene, Calipso, Aristàreta, Iaia de Cízic i Olimpíada.
Veure Irene (pintora) і Timàreta
També conegut com Eirene.