Taula de continguts
87 les relacions: Abkhazos, Abkhàzia, Adarnases III d'Artanudji, Adarnases IV d'Ibèria, Adarnases V d'Ibèria, Aixot d'Artanudji, Aixot el Gran, Aixot I d'Ibèria, Aixot II de Tao, Alta edat mitjana, Ancha, Ardahan, Ardanuç, Armènia, Aspindza, Şavşat, Bagrat I d'Artanudji, Bagrat II d'Ibèria, Bagrat III l'Unificador, Baix relleu, Bardas Escler, Basili II Bulgaròctonos, Caucas, Constantí III d'Abkhàzia, Curopalata, David I d'Artanudji, David I d'Ibèria, David II d'Artanudji-Calarzene, David II d'Ibèria, David III d'Ibèria, Demetri III d'Abkhàzia, Dinastia Bagrationi, Djavakheti, Dvin, Egrissi, Emirat de Tbilissi, Eristhavi, Església Ortodoxa de Geòrgia, Esteve Asolik, Exèrcit Roig, Feudalisme, Geòrgia, Georgians, Georgià, Guerra russo-turca (1877-1878), Gurguèn d'Ibèria, Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels), Gurguèn I d'Ibèria, Gurguèn II d'Artani, Icona, ... Ampliar l'índex (37 més) »
Abkhazos
Els abkhazos (Аҧсуа) són un poble pertanyent al grup lingüístic caucasià, molt afí als adiguesos i abazins o txerkessos, que viuen a Abkhàzia, Geòrgia i a Turquia.
Veure Ibèria Bagràtida і Abkhazos
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Veure Ibèria Bagràtida і Abkhàzia
Adarnases III d'Artanudji
Adarnases III de Tao Superior o Artanudji (VII Bagration) (mort l'any 896) fou un príncep georgià del, de la família dels Bagrationi.
Veure Ibèria Bagràtida і Adarnases III d'Artanudji
Adarnases IV d'Ibèria
Adarnases IV (mort l'any 923) fou un príncep de la dinastia Bagrationi, príncep de Javakètia del 876 a 897, duc de Tao inferior de 881 a 923, i finalment rei dels kartvels de 888 a 916.
Veure Ibèria Bagràtida і Adarnases IV d'Ibèria
Adarnases V d'Ibèria
Adarnases V d'Ibèria (mort frare l'any 961) fou un duc de Tao Superior i curopalata d'Ibèria del 958 al 961.
Veure Ibèria Bagràtida і Adarnases V d'Ibèria
Aixot d'Artanudji
Aixot d'Artanudji o Aixot II d'Artani (mort l'any 918), també nomenat Aixot kukh (Aixot el No Madur), fou un noble de la branca d'Artani, del Tao Superior o Artanudji, de la família dels Bagrationi, regnant de 908 a 918.
Veure Ibèria Bagràtida і Aixot d'Artanudji
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Veure Ibèria Bagràtida і Aixot el Gran
Aixot I d'Ibèria
Aixot I d'Ibèria, dita Aixot I el Curopalata (en georgià: აშოტ I კურაპალატი, Aixot I Kurapalati), fou un príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa, i pel Basileus que li va concedir el títol de curopalata (final del - 20 de gener de 830).
Veure Ibèria Bagràtida і Aixot I d'Ibèria
Aixot II de Tao
Baix-relleu d'Opiza. Aixot II de Tao (mort l'any 954) fou un duc de Tao de la dinastia Bagrationi, regnant del 941 al 954.
Veure Ibèria Bagràtida і Aixot II de Tao
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Ibèria Bagràtida і Alta edat mitjana
Ancha
Ancha (Theta d'Aquari / θ Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari.
Veure Ibèria Bagràtida і Ancha
Ardahan
Ardahan és una ciutat del nord-est de Turquia, a la vora del riu Kuruchay, afluent del Kura, a una altitud de 1.800 metres.
Veure Ibèria Bagràtida і Ardahan
Ardanuç
Ardanuç (Georgià: არტანუჯი Artanuji; Armenian: Արտանուջ, Ardanush, que vol dir "Granges dolces") és una població i districte a la província d'Artvin, regió de la mar Negra de Turquia, a 32 km a l'est d'Artvin.
Veure Ibèria Bagràtida і Ardanuç
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Ibèria Bagràtida і Armènia
Aspindza
Aspindza és una ciutat de Geòrgia a la vora del riu Mtkvari El 1770, durant la guerra entre Rússia i l'Imperi Otomà, un exèrcit rus va arribar a Geòrgia, sota el comandament de Gottlieb Heinrich Totleben.
Veure Ibèria Bagràtida і Aspindza
Şavşat
Şavşat (pronunciat Xàvxat en turc; en georgià შავშეთი, Xavxeti) és un poble i districte de la Província d'Artvin, vora el mar Negre, al nord-est de Turquia.
Veure Ibèria Bagràtida і Şavşat
Bagrat I d'Artanudji
Bagrat I d'Artanudji (mort l'any 900) fou un príncep georgià d'Artanudji-Calarzene (Ardahan-Klardjètia) del.
Veure Ibèria Bagràtida і Bagrat I d'Artanudji
Bagrat II d'Ibèria
Bagrat II d'Ibèria, també anomenat Bagrat II Regwen (Reguen) (el Simple o el Sot; mort l'any 994), fou un rei titular dels Kartvels de la dinastia Bagrationi.
Veure Ibèria Bagràtida і Bagrat II d'Ibèria
Bagrat III l'Unificador
Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.
Veure Ibèria Bagràtida і Bagrat III l'Unificador
Baix relleu
Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.
Veure Ibèria Bagràtida і Baix relleu
Bardas Escler
Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.
Veure Ibèria Bagràtida і Bardas Escler
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure Ibèria Bagràtida і Basili II Bulgaròctonos
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Ibèria Bagràtida і Caucas
Constantí III d'Abkhàzia
Constantí III d'Abkhàzia (mort el 923) fou rei d'Abkhàzia de la dinastia dels Antxabadze de 894 a 923 (segons Cyril Toumanoff de 899 a 915/916 i segons Marie-Félicité Brosset de 906 a 921).
Veure Ibèria Bagràtida і Constantí III d'Abkhàzia
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Veure Ibèria Bagràtida і Curopalata
David I d'Artanudji
David I d'Artanudji, dit David el Gran (mort el 20 de febrer del 943), fou un príncep georgià de Calarzene i després d'Artanudji-Calarzene al.
Veure Ibèria Bagràtida і David I d'Artanudji
David I d'Ibèria
David I d'Ibèria dit el Curopalata (mort l'any 881) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia Bagrationi, regnant de 876 a 881.
Veure Ibèria Bagràtida і David I d'Ibèria
David II d'Artanudji-Calarzene
David II d'Artanudji-Calarzene (mort l'any 993) fou un príncep georgià d'Artanudji-Calarzene que va regnar de 988 a 993.
Veure Ibèria Bagràtida і David II d'Artanudji-Calarzene
David II d'Ibèria
David II (894-937) fou rei dels kartvels de la dinastia Bagrationi.
Veure Ibèria Bagràtida і David II d'Ibèria
David III d'Ibèria
David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.
Veure Ibèria Bagràtida і David III d'Ibèria
Demetri III d'Abkhàzia
Demetri III d'Abkhàzia (en georgià: დემეტრე III, Demetre III) fou rei d'Abkàzia del 967 al 975 (de 968/969 a 975/976 segons Toumanoff i de 957 a 979 segons René Grousset que segueix Marie-Félicité Brosset).
Veure Ibèria Bagràtida і Demetri III d'Abkhàzia
Dinastia Bagrationi
Antic blasó dels Bagrationi Bagrationi (ბაგრატიონი) o Bagration és la família d'origen georgià el cap de la qual reclama la corona georgiana.
Veure Ibèria Bagràtida і Dinastia Bagrationi
Djavakheti
Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.
Veure Ibèria Bagràtida і Djavakheti
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Ibèria Bagràtida і Dvin
Egrissi
Egrissi (georgià: ეგრისი) és el nom que les fonts georgianes donaren a dos regnes de la Geòrgia Occidental.
Veure Ibèria Bagràtida і Egrissi
Emirat de Tbilissi
Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.
Veure Ibèria Bagràtida і Emirat de Tbilissi
Eristhavi
Eristhavi o Eristavi (en georgià: ერისთავი), traduït literalment: "cap del poble", fou un càrrec georgià creat a finals del, equivalent al de governador provincial.
Veure Ibèria Bagràtida і Eristhavi
Església Ortodoxa de Geòrgia
L'Església Ortodoxa de Geòrgia, amb el nom històric dEsglésia Ortodoxa i Apostòlica Georgiana, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Ibèria Bagràtida і Església Ortodoxa de Geòrgia
Esteve Asolik
Esteve de Taron (en armeni Ստեփանոս Տարոնեցի) conegut per Esteve Asolik (en armeni Ասողիկ, 'cantor', 'contacontes') va ser un historiador armeni del i principis del contemporani del rei Gagik I d'Ani, originari del districte de Taron, que va escriure una Història universal.
Veure Ibèria Bagràtida і Esteve Asolik
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Veure Ibèria Bagràtida і Exèrcit Roig
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Ibèria Bagràtida і Feudalisme
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Ibèria Bagràtida і Geòrgia
Georgians
Els georgians, també anomenats kartvelians (ქართველები), són una nació i un grup ètnic nadiu de Geòrgia.
Veure Ibèria Bagràtida і Georgians
Georgià
El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià), és la llengua oficial de Geòrgia.
Veure Ibèria Bagràtida і Georgià
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Veure Ibèria Bagràtida і Guerra russo-turca (1877-1878)
Gurguèn d'Ibèria
Gurguèn d'Ibèria (en georgià: გურგენ) a vegades anomenat Gurguèn I d'Ibèria (però que es pot confondre amb Guaram-Gurguèn I) i a vegades Gurguèn II d'Ibèria o Gurguèn III d'Ibèria, també conegut com a Gurguèn I del Tao Superior o Gurguèn I d'Artanudji o d'Artani, fou un príncep georgià del final del.
Veure Ibèria Bagràtida і Gurguèn d'Ibèria
Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels)
Gurguèn (mort l'any 1008) fou un rei dels kartvels de la dinastia dels bagràtides de 994 a 1008.
Veure Ibèria Bagràtida і Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels)
Gurguèn I d'Ibèria
* Gurguèn I d'Ibèria és el nom de dos personatges que foren príncep-primat i rei dels kartvels a Ibèria.
Veure Ibèria Bagràtida і Gurguèn I d'Ibèria
Gurguèn II d'Artani
Gurguèn II d'Artani o Artanudji (mort l'any 941) fou un duc del Tao Superior i duc d'Artanudji-Calarzene de la dinastia dels Bagrationi, regnant del 918 al 941.
Veure Ibèria Bagràtida і Gurguèn II d'Artani
Icona
Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.
Veure Ibèria Bagràtida і Icona
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Ibèria Bagràtida і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Ibèria Bagràtida і Imperi Romà d'Orient
Joan Escilitzes
Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.
Veure Ibèria Bagràtida і Joan Escilitzes
Jordi Codí
Jordi Codí anomenat Curopalata (en llatí Georgius Codinus Curopalates, en grec medieval Γεώργιος Κώδινος ὁ Κυροπαλάτης) va ser un compilador grec romà d'Orient que tenia el càrrec de curopalata (d'on el seu sobrenom).
Veure Ibèria Bagràtida і Jordi Codí
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Veure Ibèria Bagràtida і Kakhètia
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Veure Ibèria Bagràtida і Kartli
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Veure Ibèria Bagràtida і Klardjètia
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Veure Ibèria Bagràtida і Llac Van
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Ibèria Bagràtida і Mesquita
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Veure Ibèria Bagràtida і Miniatura
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Ibèria Bagràtida і Monarquia
Narsès d'Ibèria
Narsès d'Ibèria (mort l'any 888) fou un príncep de Samtskhé, de Txavxètia i d'Artani de la dinastia dels bagràtides.
Veure Ibèria Bagràtida і Narsès d'Ibèria
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Ibèria Bagràtida і Primera Guerra Mundial
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Ibèria Bagràtida і Principat d'Ibèria
Província d'Ardahan
La província d'Ardahan és una província de la part més nord oriental de Turquia, al mateix final del país, on Turquia voreja amb Geòrgia.
Veure Ibèria Bagràtida і Província d'Ardahan
Província d'Artvin
Paisatge d'Artvin Artvin és una de les 81 províncies en què està dividida Turquia, administrada per un governador designat pel govern central.
Veure Ibèria Bagràtida і Província d'Artvin
Província d'Erzurum
La província d'Erzerum és una província de Turquia de la regió d'Anatòlia oriental, amb capital a Erzurum.
Veure Ibèria Bagràtida і Província d'Erzurum
Província de Kars
La província de Kars és una divisió administrativa de Turquia al nord-est del país, Regió d'Anatòlia Oriental, i fronterera amb Armènia.
Veure Ibèria Bagràtida і Província de Kars
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Ibèria Bagràtida і Regne d'Ibèria
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Veure Ibèria Bagràtida і Regne de Geòrgia
República Democràtica de Geòrgia
La República Democràtica de Geòrgia (georgià: საქართველოს დემოკრატიული რესპუბლიკა, Sakartvelos Demokratiuli Respublika), 1918-1921, fou el primer govern modern de la república de Geòrgia.
Veure Ibèria Bagràtida і República Democràtica de Geòrgia
Riu Çoruh
El riu Çoruh (antigament ortografiat Čoruh, àrab Čorukh, georgià ჭოროხი, Ch'orokhi) és un riu del nord-est d'Anatòlia a Turquia que neix a les muntanyes Mescit (a 3225 metres) corre per quasi tot el seu recorregut per territori turc però desaigua en territori de Geòrgia.
Veure Ibèria Bagràtida і Riu Çoruh
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Ibèria Bagràtida і Ruta de la seda
Samtskhé
Samtskhé és una regió de Geòrgia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltsikhé, situada a l'oest del Kartli, a l'Est de Gúria; al sud d'Imerétia i al nord de la Xavxètia'.
Veure Ibèria Bagràtida і Samtskhé
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Veure Ibèria Bagràtida і Sembat I el Màrtir
Sumbat d'Ibèria
Sumbat (mort l'any 958) fou el tercer rei dels Kartvels, posició equivalent a aquella de sobirà d'Ibèria, de la dinastia Bagrationi.
Veure Ibèria Bagràtida і Sumbat d'Ibèria
Sumbat de Klarjètia
Sumbat de Klarjéthie (mort l'any 1011) fou un pretenent al tron de Geòrgia i un rei autoproclamat de Taoklardjètia.
Veure Ibèria Bagràtida і Sumbat de Klarjètia
Sumbat I d'Artanudji
Sumbat I de Artanudji (mort l'any 899) fou un príncep de Artanudji (Tao Superior i Klardjètia) de la família dels Bagrationi, que regna en la segona part del.
Veure Ibèria Bagràtida і Sumbat I d'Artanudji
Sumbat II d'Artanudji-Calarzene
Sumbat II de Artanudji-Calarzene (en georgià: სუმბატ II; mort l'any 988) fou un príncep georgià regnant sobre el principat d'Artanudji-Calarzene (nord-és de la Turquia actual) del 943 al 988.
Veure Ibèria Bagràtida і Sumbat II d'Artanudji-Calarzene
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Veure Ibèria Bagràtida і Taiq
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.
Veure Ibèria Bagràtida і Taoklardjètia
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Ibèria Bagràtida і Tema (circumscripció administrativa)
Teodosi III d'Abkhàzia
Teodosi III d'Abkhàzia dit el Cec (en georgià: ბრმა, Brma) fou el fill més petit dels cinc de Jordi II d'Abkhàzia.
Veure Ibèria Bagràtida і Teodosi III d'Abkhàzia
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
Veure Ibèria Bagràtida і Tractat de Brest-Litovsk
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Ibèria Bagràtida і Turc
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Ibèria Bagràtida і Turquia
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Veure Ibèria Bagràtida і Yússuf ibn Abi-s-Saj
També conegut com Bagrátida Iberia, Regne dels kartvels.