Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hèctor de Provença

Índex Hèctor de Provença

Hèctor de Provença (? – mort a Autun la Pasqua del 675), fou prefecte i patrici de Provença o Marsella.

30 les relacions: Alsàcia, Alvèrnia, Austràsia, Bisbat d'Autun, Bonet de Clarmont, Ciutat d'Autun, Clarmont d'Alvèrnia, Dagobert II, Dècada del 340, Dissabte Sant, Ebroí, Eticó I, Khilderic II, Lió, Llogari, Luxeuil-les-Bains, Majordom de palau, Marsella, Nèustria, Pasqua de Resurrecció, Prefecte, Projecte de Clarmont, Provença, Teodoric III (rei dels francs), Visigots, Volvic, 25 de gener, 673, 676, 679.

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Hèctor de Provença і Alsàcia · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Hèctor de Provença і Alvèrnia · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Hèctor de Provença і Austràsia · Veure més »

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: Hèctor de Provença і Bisbat d'Autun · Veure més »

Bonet de Clarmont

Bonet, bisbe de Clarmont, en llatí Bonitus (Alvèrnia, vers 623 - Lió, 710), fou un bisbe que succeí son germà Avit en el bisbat de Clarmont d'Alvèrnia.

Nou!!: Hèctor de Provença і Bonet de Clarmont · Veure més »

Ciutat d'Autun

Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Hèctor de Provença і Ciutat d'Autun · Veure més »

Clarmont d'Alvèrnia

Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.

Nou!!: Hèctor de Provença і Clarmont d'Alvèrnia · Veure més »

Dagobert II

Estela representant el martiri de Dagobert Dagobert II (?- Stenay, 679) fou rei merovingi d'Austràsia (676-679).

Nou!!: Hèctor de Provença і Dagobert II · Veure més »

Dècada del 340

Sense descripció.

Nou!!: Hèctor de Provença і Dècada del 340 · Veure més »

Dissabte Sant

El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).

Nou!!: Hèctor de Provença і Dissabte Sant · Veure més »

Ebroí

Ebroí (mort el 681) fou majordom de palau de Nèustria des de vers el 659 al 674 i del 675 al 681.

Nou!!: Hèctor de Provença і Ebroí · Veure més »

Eticó I

Eticó o Adalric I (nascut cap al 645 i mort el 690) fou duc d'Alsàcia de 662 à 690.

Nou!!: Hèctor de Provença і Eticó I · Veure més »

Khilderic II

Khilderic II (vers 653 – 675) va ser rei merovingi dels regnes francs d'Austràsia des del 662, i de Nèustria i Borgonya a partir del 673, convertint-se així durant els dos darrers anys de vida en rei de tots els francs.

Nou!!: Hèctor de Provença і Khilderic II · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Hèctor de Provença і Lió · Veure més »

Llogari

Llogari (en francès modern Léger, en llatí Leodegarius (Austràsia, ca. 615 - Autun, 2 d'octubre del 678) fou un bisbe franc d'Autun. És venerat com a sant i màrtir per diverses confessions cristianes, amb festivitat el 2 d'octubre. Martiri de sant Leodegari, en una bíblia de ca. 1200 La seva festa és el 2 d'octubre, dia de la seva mort. A la seva tomba es feien pelegrinatges el 2 d'octubre (avui dia ja no es fan) i es demanava guarir dels mals de la vista. En algunes parts de França és el patró dels moliners i dels pastissers (juntament amb sant Honorat d'Amiens). A Catalunya li és dedicada l'església de Sant Llogari de Castellet.

Nou!!: Hèctor de Provença і Llogari · Veure més »

Luxeuil-les-Bains

Luxeuil-les-Bains és un municipi francès situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Hèctor de Provença і Luxeuil-les-Bains · Veure més »

Majordom de palau

Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.

Nou!!: Hèctor de Provença і Majordom de palau · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Hèctor de Provença і Marsella · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Hèctor de Provença і Nèustria · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Hèctor de Provença і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Prefecte

Prefecte francès.

Nou!!: Hèctor de Provença і Prefecte · Veure més »

Projecte de Clarmont

Projecte o Prejecte, anomenat saint Priest à Clarmont i al Lionès, saint Prix a l'Illa de França i a la Picardia, saint Projet al Cantal, o saint Préjet a l'Alt Loira i a l'Alier.

Nou!!: Hèctor de Provença і Projecte de Clarmont · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Hèctor de Provença і Provença · Veure més »

Teodoric III (rei dels francs)

Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.

Nou!!: Hèctor de Provença і Teodoric III (rei dels francs) · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Hèctor de Provença і Visigots · Veure més »

Volvic

Volvic és un municipi francès situat al departament del Puèi Domat i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Hèctor de Provença і Volvic · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Hèctor de Provença і 25 de gener · Veure més »

673

Sense descripció.

Nou!!: Hèctor de Provença і 673 · Veure més »

676

El 676 (DCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Hèctor de Provença і 676 · Veure més »

679

Sense descripció.

Nou!!: Hèctor de Provença і 679 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hèctor (prefecte).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »