Taula de continguts
33 les relacions: Batilàgids, Bentos, Copèpodes, Coryphaena, Elops, Espècie, Família (biologia), Gadiformes, Gamba, Hawaii, Illa Sala y Gómez, Linofrínids, Lisboa, Macrúrids, Mascle, Ordre, Organisme, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, París, Peixos, Poliquets, Quetògnats, Roma, Traquínids, UNESCO, 1884, 1905, 1986, 1990, 1992, 1997, 1999, 2005.
Batilàgids
Els batilàgids (Bathylagidae) són una família de peixos teleostis.
Veure Hymenocephalus striatulus і Batilàgids
Bentos
Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.
Veure Hymenocephalus striatulus і Bentos
Copèpodes
Dibuixos de copèpodes per Ernst Haeckel (''Formes d'art de la natura'', 1904) Els copèpodes (Copepoda, gr. 'potes de rem') són una subclasse de crustacis de la classe Maxillopoda, de mida molt petita, generalment microscòpics, que es troben en aigua tant dolça com salada.
Veure Hymenocephalus striatulus і Copèpodes
Coryphaena
Il·lustració d'una llampuga de l'any 1898 Llampuga capturada a Puerto Rico. Llampugues al port pesquer de Marigot (Dominica, Petites Antilles) Femella de llampuga capturada davant les costes de Jamaica. Els corifènids (Coryphaenidae) constitueixen una família de peixos de l'ordre dels perciformes amb només 1 gènere i dues espècies.
Veure Hymenocephalus striatulus і Coryphaena
Elops
Elops és un gènere de peixos teleostis de l'ordre dels elopiformes, l'únic de la família Elopidae.
Veure Hymenocephalus striatulus і Elops
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Hymenocephalus striatulus і Espècie
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Hymenocephalus striatulus і Família (biologia)
Gadiformes
''Pollachius pollachius'' ''Melanogrammus aeglefinus'' ''Boreogadus saida'' ''Gaidropsarus ensis'' ''Bregmaceros atlanticus'' ''Gadella maraldi'' ''Coelorinchus matamua'' Els gadiformes (Gadiformes) són un ordre de peixos actinopterigis agrupats en 10 famílies, 80 gèneres i al voltant de 500 espècies, entre les quals es destaquen el bacallà i el lluç pel seu gran interès comercial.
Veure Hymenocephalus striatulus і Gadiformes
Gamba
Les gambes (o quan són petitetes gamb(a)irots, gambosins i gambarotes en rossellonès) són un tipus de crustacis, amb una forma característica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment.
Veure Hymenocephalus striatulus і Gamba
Hawaii
Hawaii constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants.
Veure Hymenocephalus striatulus і Hawaii
Illa Sala y Gómez
L'illa Sala y Gómez (també anomenada Salas y Gómez, en rapanui Motu Motiro Hiva) és una illa deshabitada al Pacífic oriental, inclosa a la província xilena de l'illa de Pasqua.
Veure Hymenocephalus striatulus і Illa Sala y Gómez
Linofrínids
Els linofrínids (Linophrynidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre Lophiiformes.
Veure Hymenocephalus striatulus і Linofrínids
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Veure Hymenocephalus striatulus і Lisboa
Macrúrids
''Cetonurus globiceps'' ''Caelorinchus fasciatus'' ''Gadomus'' sp. ''Hymenocephalus italicus'' ''Lucigadus nigromaculatus'' ''Trachyrincus scabrus'' ''Coryphaenoides subserrulatus'' ''Caelorinchus oliverianus'' ''Bathygadus favosus'' ''Macrourus berglax'' Els macrúrids (Macrouridae) són una família de peixos teleostis marins de l'ordre dels gadiformes.
Veure Hymenocephalus striatulus і Macrúrids
Mascle
símbol del déu Mart (estilització de l'escut i l'espasa del déu de la guerra) s'utilitza sovint per representar el sexe masculí. També representa el planeta Mart i és el símbol alquímic del ferro. Mascle (símbol: ♂) és el sexe d'un organisme que produeix el gàmet (cèl·lula sexual) conegut com a esperma, que es fusiona amb el gàmet femení més gran, o òvul, en el procés de fecundació.
Veure Hymenocephalus striatulus і Mascle
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Veure Hymenocephalus striatulus і Ordre
Organisme
μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.
Veure Hymenocephalus striatulus і Organisme
Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
lires amb un homenatge a la FAO L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec.
Veure Hymenocephalus striatulus і Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Hymenocephalus striatulus і París
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Hymenocephalus striatulus і Peixos
Poliquets
Anatomia d'un poliquet Els poliquets (Polychaeta) són una classe de l'embrancament dels anèl·lids, formada majoritàriament per cucs marins.
Veure Hymenocephalus striatulus і Poliquets
Quetògnats
Els quetògnats (Chaetognatha) són un embrancament animal que inclou cucs depredadors marins, que constitueixen el component principal del zooplàncton en tot el globus.
Veure Hymenocephalus striatulus і Quetògnats
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Hymenocephalus striatulus і Roma
Traquínids
''Echiichthys vipera'' capturat al sud de la Mar del Nord. ''Echyichtes vipera'' capturat a Bèlgica. Il·lustració de ''Trachinus draco'' (Peder Ascanius, any 1767) Exemplars de ''Trachinus draco'' Il·lustració d'una aranya blanca (''Trachinus draco'') de l'any 1898 Els traquínids (Trachinidae) constitueixen una família de peixos teleostis dins de l'ordre dels perciformes.
Veure Hymenocephalus striatulus і Traquínids
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Hymenocephalus striatulus і UNESCO
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Hymenocephalus striatulus і 1884
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Hymenocephalus striatulus і 1905
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Hymenocephalus striatulus і 1986
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Hymenocephalus striatulus і 1990
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Hymenocephalus striatulus і 1992
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Hymenocephalus striatulus і 1997
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Hymenocephalus striatulus і 1999
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Hymenocephalus striatulus і 2005