42 les relacions: Aquitània, Baviera, Berric, Bordeus, Bourges, Carlemany, Carles Martell, Carloman (fill de Carles Martell), Chartres, Comtat de Poitiers, Desideri d'Ístria, Eudes I d'Aquitània, Garona, Gascunya, Gripó, Hattó d'Aquitània, Hunald II, Indre, Loira, Nèustria, Odiló de Baviera, Orleans, Pipí I el Breu, Poitiers, Saint-Germain-des-Prés, Turena, Waifré, 2 de juny, 735, 736, 737, 740, 741, 743, 744, 745, 756, 768, 769, 774, 780, 790.
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Aquitània · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Baviera · Veure més »
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Berric · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Bordeus · Veure més »
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Bourges · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Carles Martell · Veure més »
Carloman (fill de Carles Martell)
Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Carloman (fill de Carles Martell) · Veure més »
Chartres
Chartres és un municipi francès, capital del departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Chartres · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Comtat de Poitiers · Veure més »
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Desideri d'Ístria · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Garona · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Gascunya · Veure més »
Gripó
Gripó o Grifó (Griffon o Grippon) (vers 726 - † 753) fou un príncep arnulfià o pipínida, fill de Carles Martell (duc dels Francs i majordom de Nèustria, Austràsia i Borgonya), tingut amb la seva segona esposa Suanaquilda o Suanagilda (Swanachilda) una princesa alemanya dels agilolfings, emparentada als ducs Hugobert i a Tassiló II de Baviera.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Gripó · Veure més »
Hattó d'Aquitània
Hattó o Ató d'Aquitània fou duc d'Aquitània juntament amb el seu germà gran Hunald.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Hattó d'Aquitània · Veure més »
Hunald II
Hunald II fou duc d'Aquitània.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Hunald II · Veure més »
Indre
Indre (36) és un departament francès que pren el seu nom del riu homònim.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Indre · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Loira · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Nèustria · Veure més »
Odiló de Baviera
Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Odiló de Baviera · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Orleans · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Pipí I el Breu · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Poitiers · Veure més »
Saint-Germain-des-Prés
* Saint-Germain-des-Prés (Dordonya), municipi francès, al departament de la Dordonya.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Saint-Germain-des-Prés · Veure més »
Turena
La Turena o Torena (Touraine) és una antiga província de França, amb capital a la ciutat de Tours.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Turena · Veure més »
Waifré
Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і Waifré · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 2 de juny · Veure més »
735
El 735 (DCCXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 735 · Veure més »
736
Sense descripció.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 736 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 737 · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 740 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 741 · Veure més »
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 743 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 744 · Veure més »
745
El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 745 · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 756 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 768 · Veure més »
769
Sense descripció.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 769 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 774 · Veure més »
780
Sense descripció.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 780 · Veure més »
790
Sense descripció.
Nou!!: Hunald I d'Aquitània і 790 · Veure més »